
"No us deixeu intimidar per un entorn que pretén excloure Déu", va dir Benet XVI als més de 5.000 seminaristes que assistien a la Santa Missa que va tenir lloc a la catedral de l´Almudena el dissabte 20 d´agost. El Papa els va recordar alguns aspectes bà sics de com ha de ser un sacerdot, per parlar després -en una segona part de la seva homilia- sobre alguns punts en els quals els seminaristes han d´estar especialment atents a l´hora de tenir cura de la seva formació.
El Sant Pare
va defensar la santedat del sacerdoci i va subratllar que la missió del sacerdot és la missió de Crist i no una altra: "com a seminaristes, esteu en camà cap a una meta santa: ser prolongadors de la missió que Crist va rebre del Pare. Cridats per Ell, heu atès la seva veu i, atrets per la seva mirada amorosa, avanceu cap al ministeri sagrat. Poseu els vostres ulls en Ell, el qual per la seva encarnació és el revelador suprem de Déu al món i per la seva resurrecció és el complidor fidel de la seva promesa".
El sacerdot ha d´estar centrat en l´Eucaristia. Ha d´imitar el lliurament de Crist en l´Eucaristia: "L´Eucaristia, la institució de la qual ens parla l´evangeli proclamat, és l´expressió real d´aquest lliurament incondicional de Jesús per tots, també pels que el traïen. Lliurament del seu cos i sang per a la vida dels homes i per a la remissió dels seus pecats. La sang, signe de la vida, ens va ser donada per Déu com aliança, per tal que puguem posar la força de la seva vida allà on regna la mort a causa del nostre pecat, i aixà destruir-lo. El cos esquinçat i la sang vessada de Crist, és a dir la seva llibertat personal lliurada totalment, s´han convertit, pels signes eucarÃstics, en la nova font de la llibertat redimida dels homes".
***
Va passar a centrar-se en la formació dels seminaristes i va tractar els grans eixos d´aquesta formació: l´amistat amb Jesús, la pregà ria, l´estudi, i també la seva inserció en l´Església. Per això últim cal meditar el misteri de l´Església: "Mediteu bé aquest misteri de l´Església, vivint els anys de la vostra formació amb profunda alegria, en actitud de docilitat, de lucidesa i de radical fidelitat evangèlica, aixà com en una amorosa relació amb el temps i les persones enmig de les quals viviu. Ningú tria el context ni els destinataris de la seva missió. Cada època té els seus problemes, però Déu dóna, en cada temps, la grà cia oportuna per assumir-los i superar-los amb amor i realisme. Per això, en qualsevol circumstà ncia en què es trobi, i per dura que aquesta sigui, el sacerdot ha de fructificar en tota classe d´obres bones, guardant per això sempre vives, en el seu interior, les paraules de la seva Ordenació, aquelles amb les quals s´exhortava a configurar la seva vida amb el misteri de la creu del Senyor".
Es tracta, per tant, de configurar-se amb el Crist. Aquest és l´aspecte decisiu. El seminarista, o el sacerdot han de conèixer bé el temps que els ha tocat viure i, per dir-ho aixÃ, ser ciutadans del seu temps. Però no per assimilar-s´hi, sinó per transformar-lo. Per això han de tenir la visió de Crist, i arrencar des d´aquest punt de partida -des de Crist- a l´hora d´actuar.
Finalment, va proposar als sacerdots i seminaristes que imitessin el Bon Pastor: "Demaneu-li, doncs, a Ell, que us concedeixi d´imitar-lo en la seva caritat per tothom que arribà fins a l´extrem, sense defugir els allunyats i pecadors, de manera que, amb la vostra ajuda, es converteixin i tornin al bon camÃ. Demaneu-li que us ensenyi a estar molt a prop dels malalts i dels pobres, amb senzillesa i generositat. Afrontar aquest repte sense complexos ni mediocritats, sinó, com una bella forma de realitzar la vida humana en gratuïtat i en servei, sent testimonis del Déu fet home, missatgers de l´altÃssima dignitat de la persona humana i, per tant, els seus defensors incondicionals. Recolzats en el seu amor, no us deixeu intimidar per un entorn en el qual es pretén excloure Déu i en què el poder,
el tenir o el l plaer sovint són els principals criteris pels quals es regeix l´existència. Potser us menyspreïn, com se sol fer amb els qui evoquen metes més altes o desemmascaren els Ãdols davant dels quals avui molts es prostren. Serà llavors quan una vida profundament arrelada en Crist es mostri realment com una novetat i atregui amb força a tots els qui de debò busquen Déu, la veritat i la justÃcia".
Va acabar encomanant-se a sant Joan d´Àvila, patró del clergat secular espanyol i a la Mare de Déu, mare dels sacerdots.
Joaquim González-Llanos