Benet XVI al Parlament Federal alemany

Benet XVI va pronunciar el 22 de setembre de 2011 un important discurs a l'Aula del Parlament Federal alemany.

Cal destacar que aquesta trobada de Berlín és una etapa de la visita oficial del Papa com a successor de Pere, i també com a Cap de l'Estat de la Ciutat del Vaticà. De fet, mitjançant l'estat jurídic de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, l'Església té la possibilitat de mantenir contactes oficials amb les estructures polítiques, socials, culturals internacionals i amb altres organitzacions i tota mena d´organismes per tal de poder exposar l´ensenyament social de l´Església fundat el l'Evangeli i en la visió cristiana de l'home, com l´ésser creat per Déu a imatge i semblança seva. Benet XVI, de fet, ha estat convidat a pronunciar el seu discurs al Reichstag, és a dir al Parlament alemany.

En la seva al·locució davant el Bundestag, el Papa va oferir algunes reflexions sobre els fonaments del dret. Volem aportar unes pinzellades de la seva intervenció.

En començar, el Papa va subratllar que "la política ha de ser un compromís per a la justícia i crear així també les condicions bàsiques per a la pau".

Després d'afirmar que "servir el dret i combatre el domini de la injustícia és i segueix sent el deure fonamental del polític", el Papa es va preguntar: "Com podem reconèixer el que és just? Com podem distingir entre el bé i el mal, entre el dret veritable i el dret només aparent?". Per passar, tot seguit, a afirmar que "és evident que en les qüestions fonamentals del dret, en les quals està en joc la dignitat de l'home i de la humanitat, el principi de les majories parlamentàries no és suficient: en el procés de formació del dret, una persona responsable ha de buscar els criteris de la seva orientació".

En tractar de com es reconeix el que és just, la seva Santedat s'ha referit a la naturalesa i a la raó com a veritables fonts del dret i s'ha referit a l'harmonia entre raó objectiva i subjectiva, una harmonia que, però, pressuposa que totes dues esferes estiguin fundades en la Raó creadora de Déu.

El problema és que "en l'últim mig segle es va donar un canvi dramàtic de la situació. La idea del dret natural es considera avui una doctrina catòlica més aviat singular, sobre la qual no val la pena discutir fora de l'àmbit catòlic, de manera que gairebé ens avergonyeix, fins i tot, la sola menció del terme".

Però el Papa va reafirmar, a continuació, que una concepció positivista de la natura, que comprèn la naturalesa en una manera purament funcional, com les ciències naturals l'expliquen, no pot crear cap pont cap a l´Ethos i el Dret, sinó, al contrari, suscitar novament només respostes funcionals: "les fonts clàssiques de coneixement de l'ethos i del Dret queden fora de joc. Aquesta és una situació dramàtica que interessa a tots i sobre la qual cal una discussió pública, i una intenció essencial d'aquest discurs és convidar urgentment a ella ".

Sense perdre de vista que "el concepte positivista de naturalesa i raó, la visió positivista del món és en el seu conjunt una part grandiosa del coneixement humà i de la capacitat humana, a la qual de cap manera no hi hem de renunciar en cap cas".

El Sant Pare es va preguntar "com pot la natura aparèixer novament en la seva profunditat, amb les seves exigències i amb les seves indicacions?". Va passar a citar un cas concret que ens aporta llum en la solució del problema:

"Recordo un fenomen de la història política recent, i espero no ser massa malentès ni suscitar excessives polèmiques unilaterals. Diria que l'aparició del moviment ecologista a la política alemanya a partir dels anys setanta, encara que potser no hagi obert les finestres, ha estat i és, no obstant això, un crit que anhela aire fresc, un crit que no es pot ignorar ni relegar, perquè es percep en ell massa irracionalitat. Gent jove es va adonar que en les nostres relacions amb la naturalesa existia una cosa que no funcionava, que la matèria no és només un material per al nostre ús, sinó que la terra té en si mateixa la seva dignitat i nosaltres hem de seguir les seves indicacions. És evident que no faig propaganda per un determinat partit polític; res no m´és més llunyà d'això. Quan en la nostra relació amb la realitat hi ha alguna cosa que no funciona, llavors hem de reflexionar tots seriosament sobre el conjunt, i tots estem convidats a tornar sobre la qüestió sobre els fonaments de la nostra pròpia cultura".

I partint d'aquest plantejament va passar a afirmar que "també l'home té una naturalesa que ell ha de respectar i que no pot manipular al seu antull arbitràriament. L'home no és només una llibertat que ell es crea per si mateix. L'home no es crea a si mateix. És esperit i voluntat, però també naturalesa, i la seva voluntat és justa quan escolta la natura, la respecta i quan s'accepta com el que és, i que no s'ha creat a si mateix. Així, i només d'aquesta manera, es realitza la veritable llibertat humana".

En conseqüència, la naturalesa podria només contenir en si mateixa normes si una voluntat l´hi hagués posat aquestes normes. Això, d'altra banda, suposaria un Déu creador, la voluntat ha entrat en la naturalesa. I es va preguntar també si ¿no té veritablement sentit reflexionar sobre si la raó objectiva que es manifesta en la naturalesa no pressuposi una raó creativa, un Esperit Creador?

Benet XVI va concloure que "la cultura d'Europa va néixer de la trobada entre Jerusalem, Atenes i Roma, de la trobada entre la fe en el Déu d'Israel, la raó filosòfica dels grecs i el pensament jurídic de Roma. Aquesta triple trobada configura l'íntima identitat d'Europa. Amb la certesa de la responsabilitat de l'home davant Déu i del reconeixent de la dignitat inviolable de l'home, de cada home, aquesta trobada ha fixat els criteris del dret; defensar és el nostre deure en aquest moment històric".

Francisco Peñarroya

Linck del Discurs complet de Benet XVI a Berlín:

http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/speeches/2011/september/documents/hf_ben-xvi_spe_20110922_reichstag-berlin_sp.html