Beneïda "casualitat"

Per Remedios Falaguera
Publicat el 25 de gener de 2011

"L'home contemporani creu més en els testimonis que en els mestres (PAU-VI), creu més en l'experiència que en la doctrina, en la vida i en els fets que no pas en les teories... El testimoni evangèlic, al qual el món és més sensible, és el de l'atenció a les persones necessitades d´ajut i el de la caritat envers els pobres i els petits, la misericòrdia amb els que pateixen. La gratuïtat d'aquesta actitud i d'aquestes accions, que contrasten profundament amb l'egoisme present en el home, fa sorgir unes preguntes precises que orienten cap a Déu i l'Evangeli" (Redemptoris missio, n. 42)

"Res en la meva vida ha passat per casualitat", solia dir Joan Pau II, en realitat, totes les coses, tots els esdeveniments, per a qui sap llegir-los amb profunditat, comporten un missatge que, en definitiva, remet a Déu. Ocorrerien sovint perquè Déu té previst grans coses per a cada un de nosaltres.

És més, m'atreveixo a afirmar amb certesa -l'experiència de la meva vida avala aquesta afirmació- que cada persona que trobem en el nostre camí, cada esdeveniment "casual" que passa en la nostra vida, els èxits, les alegries, i fins i tot els fracassos i les humiliacions, tenen la seva raó de ser: la nostra felicitat.

És veritat que moltes vegades tanquem els ulls del cor per no veure, o no entenem els seus senyals que ens marquen el camí triat per Déu per a cada un de nosaltres, o fins i tot, infravalorem la transcendència de les mateixes. Però una cosa és certa: Tot és per a bé. Y m'agradaria finalment postil·lar el següent: el millor està encara per arribar.

De fet, la "casualitat" que la mateixa setmana que s'inaugura a Madrid la Trobada Preparatori per a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ Madrid 2011), el Sant Pare, Benet XVI, anunciï la beatificació de Joan Pau II l'1 de maig, de 2011, dia de la Solemnitat de la Divina Misericòrdia, em causa una alegria immensa.

Més encara, quan el cardenal Rylco, President del Consell Pontifici per als laics, en arribar a l'Escorial, va declarar: "Gràcies a la tasca de Joan Pau II, l'Església ha descobert el seu rostre jove"

Beneïda casualitat!

I a l'instant, per "casualitat", han tornat a ressonar a les meves oïdes -tenia en aquells dies uns vint anys- les primeres paraules que ens va dirigir Joan Pau II, al començament del seu pontificat, que acabava d'estrenar: "Vosaltres, joves, sou l'esperança de l'Església i del món. Vosaltres sou la meva esperança".

Anys més tard, "el Papa dels joves" ens recordava a París: "Us ho puc confiar: Déu m'ha donat la gràcia d'estimar amb passió als joves certament tots diversos, d'un país a un altre, però molt semblants en els seus entusiasmes i en les seves decepcions, en les seves aspiracions i en la seva generositat (...) perquè la joventut és a tot arreu, avui com ahir, portadora de grans esperances per al món i per a l'Església." (Parc dels Prínceps, París, 1 de juny de 1980)

I com en un xiuxiueig, continuava dient-nos: "M'alegreu els ulls i feu bategar el meu cor".

He de confessar que aquestes paraules d'agraïment, de confiança i d'entusiasme cap a la joventut, em van captivar. És més, la seva fèrria aposta pels joves, la seva contínua predilecció per nosaltres, es va convertir, com per osmosi, en part de mi mateixa, de la meva manera de ser, de pensar i d'actuar.

Ara que ningú ens sent, he de confessar que van ser les seves paraules, els seus gestos, el seu somriure i la seva mirada el que em va animar a plantejar-me seriosament i també -per què no dir-ho?- amb cert orgull, la meva vida, la meva formació, el meu compromís, les meves lluites. Per això els joves d'avui siguin la meva ullet dret, la meva debilitat, la meva gran passió, la meva aposta exigent.

En definitiva. Com va assenyalar Joan Pau II en la seva Carta als Joves, amb motiu de l'Any Internacional de la Joventut, (1985): "Vosaltres sou la joventut de les nacions i de la societat, la joventut de cada família i de tota la humanitat. Vosaltres sou també la joventut de l'Església.

Tots mirem cap a vosaltres, perquè tots nosaltres en certa manera tornem a ser joves constantment gràcies a vosaltres. Per això, la vostra joventut no és només una mica vostre, una cosa personal o d'una generació, sinó quelcom que pertany al conjunt d'aquest espai que cada home recorre en l'itinerari de la seva vida, i és alhora un bé especial de tots. Un bé de la humanitat mateixa.

En vosaltres hi ha l'esperança, perquè pertanyeu al futur, i el futur us pertany".

Remedios Falaguera