Català Castellano

Bach. Passió segons sant Mateu (BWV 244)

Per Joan Joly i Amat
Publicat el 19 d'Abril de 2011
Oferim el documental que per l'any 2000 IESE va realitzar per commemorar l'any de la redempció. Amb vives imatges i textos subtitulats així com una atractiva introducció a la figura de Bach es tracta d'un producte digne de ser tingut en consideració. La riquesa de la fe catòlica supleix les llacunes en el llibret de base protestant.
 Enllaç al documental:
Passió segons sant Mateu
La Passió segons sant Mateu (en alemany: Matthäuspassion) BWV 244 és una Passi oratòrica de Johann Sebastian Bach. Presenta el sofriment i la mort de Crist segons l'evangeli de sant Mateu. Amb una duració de més de dues hores i mitja (en algunes interpretacions més de 3 hores) és l'obra més extensa de l'autor. És una obra central de la música clàssica europea.
La Passió segons Mateu consta de 2 grans parts conformades per 68 números. El text de l'evangeli de sant Mateu, capítols 26 i 27 és cantat literalment per un evangelista i les persones de la trama (Crist, Judes, Pere, etc.) pels demés solistes. Al voltant del text bíblic s'agrupen cors, corals, recitatius i àries amb la intenció d'interpretar el text.
 Origen i Historia
No se sap amb certesa si la Passió segons sant Mateu fou composta l'any 1727 o l'any 1729. Encara que es relaciona directament amb la música fúnebre per al príncep Leopold de Anhalt-Cöthen de 1729, es desconeix si la cantata fúnebre va servir com a model de parodia per a la passió o si la passió va servir com a model per a la cantata (o si existeixen altres orígens). De totes formes, la Passió segons sant Mateu va ser interpretada el 15 d'Abril de 1729 (Divendres Sant) a l'església de sant Tomàs a Leipzig sota la direcció del compositor.
Tot i que l'obra no va ser molt apreciada al seu temps per l'estil "operístic", Bach va revisar algunes parts de l'obra varies vegades, l'última d'elles al 1736 on va incloure un grup de continu per orgue per cada un dels cors.
Després de la mort de Bach l'obra va caure a l'oblit (com en general, tota la seva obra) i no fou fins al 1829 que el compositor i director Felix Mendelssohn-Bartholdy la va tornar a interpretar amb la Sing-Akademie de Berlín en una versió abreviada. La reinterpretació d'aquesta obra va iniciar un fort interès per l'estudi i anàlisi de les obres de Bach, particularment les de gran escala, que ha perdurat fins als nostres dies.
 Dotació
L'obra està escrita per dos cors, cada un format per un grup de quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix) i un grup d'instruments (2 flautes, 2 oboès, cordes i baix continu). En aquest sentit es podria parlar d'un cor i una orquestra dobles. A més, ens els números 1er i 35è apareix una veu extra de soprano (soprano in ripieno) que habitualment és coberta per un cor de nens (en contraposició a les veus femenines dels dos cors). Tot i això, aquesta tradició no correspon amb les intencions de Bach, donat que els cors a les esglésies no usaven veus femenines si no únicament de nens i falsetistes i, en aquest sentit, no distingien entre les veus dels cors i la de soprano in ripieno (a menys que els dos cors fossin únicament interpretats per solistes, contraposats llavors als ripienistes.
 Personatges
A la Passió segons sant Mateu apareixen els següents personatges:
Evangelista – Tenor
Jesús – Baríton
Judes Iscariot – Baix
Sant Pere – Baix
sacerdot suprem – Baix
Pon̤ PilatРBaix
Dues serventes – Sopranos
Dos sacerdots – Baixos
Esposa de Pilat – Soprano
Dos testimonis – Contralt i tenor
A més, hi ha àries per les 4 veus principals d'ambdós cors (soprano, contralt, tenor i baix), diferenciades també segons el cor al que pertanyen.
Existeixen actualment moltes i molt diverses interpretacions d'aquesta obra mestra ((Wilhelm Furtwängler, Karl Richter, Otto Klemperer, Herbert von Karajan, Nikolaus Harnoncourt, Gustav Leonhardt, Frans Brüggen, Ton Koopman, John Eliot Gardiner, Hermann Max, Paul McCreesh, entre otros), que mostren l'ampli espectre de possibilitats d'interpretació d'aquesta passió.
 Llibret
El text del llibert està basat per una part, en els capítols 26 i 27 de l'Evangeli segons Mateu en la traducció de Martí Luter i, per altre part, en poesies de l'escriptor Christian Friedrich Henrici (conegut també per Picander).i en corals luteranes relacionades amb la passió.
 Concepció i Estructura
L'obra es divideix en dos grans parts, entre les quals tenia lloc el sermó i que corresponen, la primera, amb el capítol 26, i la segona, amb el capítol 27 de l'evangeli de sant Mateu. Segons la tradició de les passions oratòriques, el text bíblic es troba musicalitzat de forma relativament senzilla en recitatius, mentre que les àries, llargues i contemplatives, presenten nous text bíblics poètics que comenten els diversos events de la narració bíblica i donen un caràcter més íntim a la vida de Crist. Entre els recitatius i àries es troben també corals intercalats, que permeten la participació activa de la congregació, que coneixia les melodies i els texts, i que igualment comenten i porten a la reflexió sobre les principals escenes de la passió.
L'obra desenvolupa a més una fantàstica sensació estereofònica mitjançant el seu doble cor i orquestra, que dialoguen constantment, principalment en el cor d'entrada i en el cor final, però també en alguns dels cors intermedis. Aquest format doble constitueix una gran diferència davant la major part dels treballs interpretats en els serveis religiosos dominicals. Especial interès en aquest sentit mereix el cor d'entrada Kommt, ihr Töchter, helft mir klagen, en el que a més dels dos cors (i orquestres) que dialoguen, apareix una veu de soprano in ripieno que canta la coral O Lamm Gottes, unschuldigen mig d'una complexa estructura polifònica i de grans tensions harmòniques. També mereix l'atenció l'ària nº 39 Erbarme dich, mein Gott, la secció més coneguda de l'obra.
 Simbolisme
A la Passió segons sant Mateu, Bach treballa amb diversos símbols musicals: les paraules de Crist sempre son acompanyades per tons llargs de les cordes, que s'utilitzen com a símbol del que és diví, mentre que els demés caràcters només els acompanya el baix continu. Únicament quan Crist pronuncia les seves últimes paraules, les cordes callen: Crist s'ha convertit en home.
 Vincles relacionats
Texts i gravacions:
Àudio:
 
 
Per a més informació:
 
Comparteix