Un professor a la banqueta

Per A. Coll Gilabert
Publicat el 31 d'agost de 2010

La relació professor-alumne és el nucli mateix de l'ensenyament. De vegades sortirà un alumne que superarà el seu professor en gairebé tot, fins i tot en la dialèctica d'una resposta ajustada. Un professor de Winston Churchill clamava mirant la seva classe amb certa desesperació: "Què puc fer amb vosaltres?". El petit Wilson va alçar la seva veu: "ensenyar, senyor!".

Un bon professor és el qui ensenya les coses que són certes d'acord amb la seva consciència, i al mateix temps permet que els alumnes el puguin contradir. De l'intercanvi de punts de vista només en pot sortir quelcom de beneficiós per a tots. Almenys sortirà el benefici d'una lliçó sobre la llibertat de càtedra, la tolerància amb les idees alienes i la bondat del diàleg.

A la Universitat d'Illinois, Kenneth Howell, professor de doctrina catòlica va ser expulsat per ensenyar que les pràctiques homosexuals són contràries a la Llei Natural. Era un professor respectat pels seus alumnes que el van qualificar d ' excel·lent en aquest test que curiosament es fa als Estats Units on els professors també són avaluats.

Succeí que un alumne el va denunciar per expressar idees susceptibles de "incitar l'odi" en una universitat pública. Però la realitat és que s'havia limitat a expressar el pensament que té l'Església Catòlica sobre les pràctiques homosexuals i parlar de la llei de la natura que defineix la corporalitat, la complementació de sexes i la generació. Sens dubte la Universitat va cedir davant el lobby de gais i heterosexuals que fins i tot té oficina al campus, però no va defensar la llibertat de càtedra i els altres valors esmentats.

Als Estats Units va aparèixer fa anys l'expressió "políticament correcte" que ha fet estralls. Howell, catòlic practicant, ha declarat: "La meva responsabilitat com a professor de doctrina catòlica és ensenyar el que diu l'Església. Sempre deixo molt, molt clar als meus alumnes que no han de compartir les meves idees i que no seran penalitzats per això".

Seria curiós que els alumnes poguessin expressar les seves idees i que als professors no els fos permès de fer-ho.