Un bon toc. Sud-Àfrica 2010

 

«Us estan mirant els esportistes de tot el món. Sigueu conscients de la vostra responsabilitat! No només el campió a l'estadi, també l'home amb tota la seva persona ha d'esdevenir un model per a milions de joves que tenen necessitat de líders i no d'ídols. Tenen necessitat d'homes que sàpiguen comunicar el gust del ardu, el sentit de la disciplina, el valor de l'honradesa i l'alegria de l'altruisme. El vostre testimoni, coherent i generós, pot impulsar-los a afrontar els problemes de la vida amb el mateix esforç i entusiasme» (Joan Pau II, amb l'ocasió de la benedicció de l'Estadi olímpic de Roma, abans del Mundial de 1990).

"Si Ronaldo és Cristià, Messi és Déu", presumeix amb broma un dels meus fills, és clar, fanàtic professat del Barça, davant el pols que manté el Reial Madrid amb el FC Barcelona en aquestes últimes jornades de la Lliga.

És increïble! Més enllà de la tècnica i del resultat, som molts els espanyolets de bé els que ens asseiem davant del televisor amb gust, per veure sortir al camp els jugadors, i gaudir d'aquests "déus del futbol".

Però, no tot és córrer darrere d'una pilota i fer gols. Ni molt menys. El futbol és una escola de vida, una eina pedagògica, amb un gran valor educatiu no només per als joves i menys joves que seguim el periple dels futbolistes com a models de referència als quals imitar, sinó més aviat, per als jugadors i entrenadors professionals, als quals no els ve malament que els recordem la responsabilitat educativa, la gran obligació moral, que té cadascuna de les seves paraules, cada gest, i cada mirada, dins i fora del camp.

Aquesta és la raó per la qual no ve malament recordar les paraules de Joan Pau II, en un discurs adreçat als representants de la UEFA: "el futbol s'ha convertit en un fenomen de masses que emfatitza la responsabilitat d'aquells que s'ocupen de la seva organització i promouen l'expansió d'aquest esport tant a nivell professional com amateur. Estan cridats a no perdre mai de vista les significatives possibilitats educatives que el futbol pot desenvolupar. D'altra banda, els esportistes, especialment els més famosos, mai haurien de oblidar que es converteixen en models per al món de la joventut. Per això, és important que, a més de desenvolupar les seves capacitats esportives, siguin curosos per cultivar aquestes qualitats humanes i espirituals que faran d'ells autèntics exemples positius davant l'opinió pública.

Dit això, i ara que ens preparem per "patir" el proper Mundial de Futbol Sud-àfrica 2010, no ve malament copiar la pregària oficial que la Conferència Episcopal de Sud-àfrica ens proposa per dirigir aquests dies a Jesucrist, "el veritable atleta de Déu": 

Déu totpoderós,
creador  de  tot, mentre  persones
de totes les nacions es congreguen, amb passió
i entusiasme per a la Copa del Món de Futbol 2010, que
nosaltres els sud-africans puguem ser bons amfitrions, que
nostres visitants siguin hostes benvinguts i que els jugadors de
tots els equips siguin beneïts amb un bon esperit esportiu i amb la
  salut. Que el teu Esperit d'equitat, justícia i pau prevalgui entre jugadors
i participants. Que  puguin  contribuir, cadascun a  la  seva   manera, de 
forma  positiva per a la prevenció, el control i la lluita contra  el crim  i  la 
corrupció ,el vandalisme de qualsevol tipus i l'explotació i l'abús, sobretot
de  els  més  vulnerables. Que aquells  que  estan lluny  de casa  i de
  les  seves  famílies  trobin  molta  alegria  en  ocasió  de  la
celebració  del  bonic joc del futbol  i  del  bell
joc  de  la vida  segons  teu  pla
per al  bé comú  de tots.
Amén.