Català Castellano

¿Trobarem nostres "dracs"?

Per Carlota Sedeño Martínez
Publicat el 31 de març de 2011
 
El director Roland Joffé presenta en el seu últim film una sèrie d'injustícies, rebuigs i ferides, però vol mostrar com la inesgotable possibilitat de perdonar deixa espai a l'esperança.
Hic sunt dracones ('Aquí hi ha dracs') era una frase utilitzada en els mapes medievals per designar territoris desconeguts o llocs de perill. El director de cinema britànic Roland Joffé recorre a aquesta expressió per posar títol a la seva última pel·lícula: Encontraràs Dragones. Ell es refereix a l'exploració que fa sobre els difícils territoris de l'odi, la culpabilitat i el perdó.
La pel·lícula es desenvolupa en el segle XX, durant l'època de la guerra civil espanyola. A Roland Joffé, director molt premiat per la seva filmografia, se'l recorda potser especialment per “Los gritos del silencio” i per “La misión”.
En la seva actual pel.lícula, Joffé presenta escenes dures i violentes perquè la guerra és així: dura i punyent. Però, també, hi ha lloc per escenes íntimes i familiars que arriben al cor d'una manera continguda però profunda. Com li vaig sentir dir a un crític de cinema, especialista en cinema bèl·lic, les batalles estan cuidades al detall i els primers plans mostren el tipus d'armes usades en l'època.
La recreació dels anys trenta a Espanya està realitzada amb mestria en l'ambientació. Un dels protagonistes de ficció és un personatge molt ben aconseguit: Manolo, un republicà combatent, que mostra totes les seves lluites interiors. Els flashback donen lloc a conèixer les relacions nul·les existents entre ell i el seu fill, Roberto. Aquest és un periodista que va a escriure, en els anys vuitanta, sobre la figura de sant Josepmaria, fundador de l'Opus Dei.
El director britànic presenta tot un seguit d'injustícies, rebuigs i ferides però vol mostrar com la inesgotable possibilitat de perdonar deixa espai a l'esperança. Intenta que l'espectador es plantegi com es poden vèncer els "dracs" de l'odi, el ressentiment i la violència substituint-los per el perdó, la fraternitat i l'amor. Joffé explica, en una entrevista realitzada per l'agència Zenit (aquí i aquí), que ell no sabia molt sobre sant Josepmaria abans que un dels productors de la pel·lícula el visités a casa seva.
Un cop tot sol, quan estava decidit a negar-se al projecte, va veure un DVD i va captar poderosament la seva atenció. Sant Josepmaria es dirigia a una multitud a Xile o a Argentina i una noia jueva li expressava el desig de convertir-se al catolicisme i l'oposició dels seus pares. La contestació va ser que ella tenia d'estimar i respectar els seus pares, sense criticar res. «Bona filla seràs de Crist si ets bona filla del teu pares». Roland Joffé va pensar, llavors, i ho diu en l'entrevista: «Quin moment meravellós, inesperat i, sobretot, venint d'una organització de la qual molta gent espera el contrari».
A partir del visionat del DVD es va sentir inspirat i va escriure una escena. Va pensar: «He de informar-me, el màxim possible, sobre l'experiència religiosa d'aquest home, sense prejudicis, honestament i deixar-me interpel·lar». Es confessa atret per l'oportunitat de representar artísticament la vida d'un sant contemporani, especialment «per la concepció alliberadora d'Escrivà de què a Déu se'l pot trobar a la vida ordinària». Destaca com els ensenyaments de sant Josepmaria fomenten una relació amb Déu a través de coses tan senzilles com cuinar o passar temps amb la família.
Roland Joffé exposa que la pel·lícula interessarà a creients i no creients, ja que tots vivim en un món pertorbat i tots hem d'afrontar el dolor i l'alegria en la vida ordinària. Diu: «Vaig quedar profundament impressionat per la convicció de sant Josepmaria que tots som sants en potència, per la seva fe en què cada un és, en última instància, capaç d'acabar amb els seus propis dracs. Espero que la gent que vegi la pel·lícula ho descobreixi en les seves pròpies lluites amb els seus dracs i que comprengui que cap sant ha arribat a ser-ho sense haver lluitat».
És interessant quan afirma que ha llegit molt sobre l'experiència religiosa i ha experimentat emoció i alegria en descobrir quants homes de ciència han viscut una experiència de Déu profunda.
El commou veure la falsedat que existeix en la pugna entre ciència i religió en el pensament dominant de la nostra època. Fa pensar el següent: «He acabat per comprendre que el gran descobriment de la física moderna consisteix en què la nostra percepció de la realitat es basa en models fabricats pel nostre cervell i que, per tant, hi ha nombrosos models de realitat, i molts són insuficients per a explicar-ho tot ». Afirma haver experimentat una sensació molt particular al gravar Encontrarás Dragones i més que una experiència solitària, com havia cregut, s'ha tractat d'una experiència molt interessant i per a res solitària.
Carlota Sedeño Martínez - ForumLibertas.com
 
 

Notícies Relacionades

El successor de sant Josepmaria parla sobre "Encontrarás Dragones": «A mi m'ha servit també per recordar tants milers de sacerdots, de fa molts anys però també els actuals, que gasten la seva vida amb alegria ...

El immerescut regal del perdó: Diario de Navarra. Els clàssics defineixen el pecat com la voluntat corbada sobre si mateixa: el 'jo' egocèntric que s'oblida o menysprea Déu i el ...
Roma aplaudeix la pel·lícula sobre la guerra civil i sant Josepmaria Escrivà: ZENIT.org «M'ha agradat veure-la com un homenatge a tants milers de sacerdots de fa molts anys, però també els actuals, que gasten la seva vida amb a ...
Dracs / iglesiaynuevaevangelizacion.blogspot.com «Es pot veure la vida com una sèrie d'injustícies, de rebuigs i ferides, o com una sèrie d'oportunitats ...
15 preguntes a Roland Joffé ElMundo.es (Trobades Digitals) «Per a mi, el més important és el respecte que ara tinc cap a les creences religioses dels altres. També he ...
 
 
 
 
Comparteix