Català Castellano

Tempesta de fe a Cuatro Vientos

Per Darío Menor
Publicat el 29 d'agost de 2011

«Que cap adversitat us paralitzi. No tingueu por del món, ni al futur, ni a la vostra debilitat». La Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) –aquests Jocs Olímpics de la fe catòlica– van arribar al seu zenit amb la vetlla de pregària celebrada a l'aeròdrom madrileny de Cuatro Vientos. El Papa va animar els dos milions de pelegrins congregats, segons els organitzadors, que es mantinguessin «arrelats en la fe» enfront de la cultura «relativista dominant», que «renúncia i menysprea la recerca de la veritat».


El moment més esperat de la JMJ es va viure sota una intensa pluja

La injecció de força moral que el Pontífex va insuflar als joves provinents de 193 països diferents va provocar l'apoteosi en la gegantina esplanada de Quatre Vents; els 10 quilòmetres quadrats es van quedar petits. Hi va haver fins i tot pelegrins que no van poder accedir al recinte per motius de seguretat. No van importar les gairebé deu hores sota el sol, amb més de 40º de temperatura durant l'espera; ni tampoc el vent i la forta pluja que es van desfermar a mitja cerimònia, no apaivagaren gens l'alegria, les cançons i, sobretot, la força de la fe dels participants durant la vetlla. El Papa els va agrair el «sacrifici».

Només el xàfec va interrompre durant un curt temps la cerimònia, la qual cosa no va fer que Benet XVI, que fou protegit de l'aigua amb diversos paraigües per part del seu seguici, perdés el perenne somriure que va lluir durant tota la nit. Els organitzadors van demanar als presents que resessin perquè amainés la tempesta, la qual, després d'uns bons minuts d'espera, va fer efecte. El bisbe de Roma es va mantenir ferm i alegre i va agrair als joves la seva «resistència», però va haver escurçar el seu discurs. «La nostra força és major que la pluja. El Senyor amb la pluja ens envia tantes benediccions. També amb això sou un exemple», assenyalà, exaltant l'aguant davant les dificultats dels congregats, entre els quals hi havia els Prínceps d'Astúries que van rebre al Sant Pare a l´arribada.

Els joves van aguantar totes les inclemències del temps, però tot i així es van registrar algunes incidències: la tempesta va tombar un pal de llum, va danyar el revestiment d´una part de l'altar major i va provocar la caiguda de diverses carpes d'oració, una de les quals va incidir sobre set persones que van resultar ferides de diversa consideració, però en cap cas foren greus.

El Papa subratllava en el seu text dirigit als joves un dels pilars de la fe cristiana, que en la nostra societat se sembla oblidar: «Sí, estimats, Déu ens estima. Aquesta és la gran veritat de la nostra vida i que dóna sentit a tota la resta. No som fruit de la casualitat o la irracionalitat, sinó que en l'origen de la nostra existència hi ha un projecte d'amor de Déu». Per cultivar aquest amor cal mantenir-se ferms en la fe, va explicar Benet XVI, que assegurava que aquesta no era «una simple acceptació d'unes veritats abstractes», sinó «una relació íntima amb Crist».

Les paraules del Papa foren una resposta a les preguntes que li van formular cinc joves de provinences i llengües diverses. A ells i a tots els assistents els va dir que si romanien «en l'amor de Crist», superarien les «contrarietats i sofriments» i arribarien a «l'arrel del goig i l'alegria». Referint-se a una noia filipina que li va demanar indicacions sobre com assolir l'èxit en la societat actual mantenint els seus principis cristians, el bisbe de Roma digué que la fe «no s'oposa als vostres ideals més alts». Aquesta, al contrari, «els exalta i perfecciona».

Robert, un noi d'Estats Units, li va preguntar a Benet XVI sobre com viure la vocació al matrimoni en la societat actual, en què molts joves «no segueixen la moral sexual de l'Església catòlica». El Papa recollia aquest argument convidant als joves a que demanessin a Déu que els ajudés «per descobrir la seva vocació en la societat i en l'Església i a perseverar-hi amb alegria i fidelitat». «Val la pena acollir en el nostre interior la crida de Crist i seguir amb valentia i generositat el camí que ell ens proposi». Després, el Pontífex tenia previst parlar de tres vocacions: el matrimoni, el sacerdoci i la vida consagrada. Del primer afirmava que és una unió entre «un home i una dona», formant una sola carn. Del sacerdoci i la vida religiosa assenyalava que era «bonic» saber que «Jesús et tria com si et toqués físicament».

 

Benedicció final

Després de les paraules del Papa es va passar al moment central de la vetlla, l'adoració al Santíssim. El Papa va consagrar als joves al Sagrat Cor de Jesús i va beneir a tots els congregats, els quals van entonar l'himne «Cantem l'Amor dels Amors». Portant la mitra i el bàcul, Benet XVI va presidir l'adoració eucarística. Mentrestant, els joves van poder admirar la custòdia, on reposava el Santíssim Sagrament, enmig d'un impressionant silenci. La custòdia emprada en la vigília és una joia de l'orfebreria. Construïda en 1524, és coneguda perquè es fa servir en la processó del Corpus Christi de la ciutat de Toledo.

«Hem viscut una aventura junts. Ferms en la fe, heu resistit la pluja. Bona nit a tots i gràcies pel sacrifici que heu fet». Amb aquestes paraules es va acomiadar el Papa dels pelegrins.

Després de la cerimònia, centenars de milers de joves van passar la nit a l'esplanada de Cuatro Vientos, on el dia següent, diumenge, se celebrà la Santa Missa que va concloure els sis dies que ha durat la XXVI Jornada Mundial de la Joventut, celebrada a Madrid.

 

«No, ens quedem»

Abans de superar les 21:30, van començar a caure les primeres gotes que, en pocs minuts, es van convertir en tempesta. El vent va començar a moure l'escenari, la creu dels joves va caure a terra i els milers de paraigües dels pelegrins lluitaven per no sortir volant. El Sant Pare, en un primer moment,

es va espantar, però de seguida va reaccionar i el seu somriure va tornar a aparèixer. Semblava que s'anava a interrompre la vigília quan el mestre de cerimònies va preguntar: «Sant Pare, marxem o continuem?" La resposta va ser rotunda: «No, ens quedem», va contestar el Sant Pare. A les 21:52, la cerimònia va continuar: «Gràcies per la vostra alegria», va animar el Papa. «El Senyor, amb la pluja, ens mana les seves benediccions», va afegir.

Darío Menor

 

Comparteix