M´havia promès –a mi mateixa– no escriure res sobre la visita de Benet XVI fins no haver pogut llegir totes les seves declaracions i discursos, haver-los meditat i transformat en alguna idea concreta i prà ctica per al bé de la meva vida interior i que pugui ser també beneficiosa per als que m'envolten.
Però, després de sentir i llegir totes les bajanades que s´estan dient sobre el paper de la dona a l'església, basant-se únicament en la imatge de les quatre monges que van sortir a netejar, amb uns especÃfics draps, l´oli de l´altar i les gotes caigudes al terra durant la cerimònia de dedicació de la Sagrada FamÃlia, m'han entrat unes ganes irrefrenables de cridar als quatre vents: Tant de bo!... hagués estat jo una de les escollides per a realitzar una tasca tan excepcional!!! Tant de bo! el Senyor m'hagués premiat amb el privilegi de empolainar l'altar un cop ungit sent com és "sÃmbol de Crist, l'Ungit i Gran Sacerdot que va oferir la seva vida una vegada per sempre".
Com deia Jutta Burggraf sobre la participació de la dona en la vida de l'Església: "no es pot plantejar tot des de la perspectiva del prestigi i de l'ofensa". I afegia: "cal acceptar que cada persona té la seva tasca, la seva funció especÃfica, però tot el seu treball té valor".
És més, com a dona, catòlica i feminista, els asseguro que cap dels presents hagués pogut realitzar aquesta tasca amb més delicadesa, afecte i professionalitat que aquestes religioses. Això sense esmentar la reflexió que tots en l'Església, i fora d'ella, haurÃem de fer-nos de les paraules de la jove serventa d'aquesta famosa anècdota: Diuen que la filla d'un rei de França tractava de manera despòtica i humiliant la seva jove serventa . Un dia, enfadada, la princesa li digué: "No saps que sóc la filla del teu rei?". A la qual cosa la jove li va respondre amb la humilitat i la senzillesa de qui sap fer bé el seu servei: "I, tu no saps que jo sóc la filla del teu Déu?".
Doncs això... Com diu una imatge: SERVIR ÉS REGNAR.
Remedios Faleguera