Seriós advertiment als promotors de l´eutanàsia

Per Isabel Viladomiu
Publicat el 15 de febrer de 2011

Michael Cook edita un butlletí on recull notícies bioètiques de tot el món i les publica a la seva web (http://www.bioedge.org). Una d´elles impacta especialment, ja que anuncia que ha finalitzat la investigació per la mort d´una nena de dos anys, Maia, que morí ofegada en una piscina inflable el 3 de desembre de 2007 a Sydney. Els seus pares, Pau Comas i Samantha Razniak, de 36 i 31 anys respectivament, havien rebut, tres mesos abans, la informació que la seva filla Maia patia la síndrome de Rett, un trastorn que provoca greus discapacitats físiques i intel·lectuals.

Pablo Comas, Samantha Razniak i la seva filla Maia. Foto: Brad Hunter Source: News Limited

És molt dur enfrontar-se a un pronòstic sense esperança de curació i amb un final pròxim per a un fill, però els pares de Maia només es van interessar pels aspectes mèdics i legals de l´eutanàsia en nens en condicions de malaltia incurable, no terminal. Temptejaren la situació amb el pediatre que associà l´eutanàsia a l´assassinat, i per la situació legal que hi ha ara a Austràlia, es va negar a realitzar-la. Després, la Sra. Razniak va acudir als treballadors socials del Govern argumentant que Maia es convertiria en un monstre, que el seu cos creixeria i que la seva edat mental es mantindria entre els 2 i els 10 anys. La mare preferia veure-la morta que no pas, més endavant, veure-la i conviure en aquestes condicions. Els treballadors socials li van oferir ajuda per tenir cura de la nena, però la va rebutjar manifestant que "l´únic suport que necessitava era l´eutanàsia". Les declaracions del pare de Maia es mantenien en la mateixa direcció. Per què mantenir vius els nens amb discapacitats d´aquesta classe? Davant tal actitud dels pares va succeir una desgràcia, el 3 de desembre de 2007, l´àvia de la Maia va descobrir el cadàver de la seva néta flotant a la piscina inflable sense cap protecció.

Davant d´aquesta tragèdia, Michael Cook es pregunta: No és potser aquesta tràgica mort una conseqüència indirecta de la publicitat donada a les bondats de la legalització de l´eutanàsia? Doncs sí, apreciat Sr. Cook; és evident que l´actitud davant la mort està canviant a Austràlia, a Catalunya i a arreu del món. S´ha proclamat un dret fals a ser matat, a fer desaparèixer el patiment eliminant qui el pateix; per això, Maia ja no es troba en aquest món. S´està jugant perillosament amb la idea que hi ha homicidis bons i desitjables des d´instàncies que excedeixen el ciutadà d´apeu. Ens diuen que l´eutanàsia és la solució al sofriment, que tots podran decidir sobre la seva mort, que matar és una cosa digna i tantes altres falsedats per tal que la nostra mentalitat canviï fins a tal extrem que els pares puguin desitjar i decidir la mort dels fills. Els pares de la Maia preferien veure-la morta que malalta. Haurien pensat el mateix sense aquest ambient de promoció de l´eutanàsia des de fa dècades?

Passaran els anys i veurem el dany que s´ha infligit per aquesta promoció irresponsable de l´eutanàsia des d´instàncies polítiques i mediàtiques. Els casos extrems han servit per buidar de sentit el sofriment i la malaltia i per crear falsos màrtirs d´una llei que prohibia l´homicidi i protegia els indefensos. S´ha jugat perillosament amb el sentit de les paraules i dels valors per imposar una llibertat que va en contra de la solidaritat i de la humanitat de les persones; sent com en el cas de Maia, el fracàs d´uns pares que no saben ni entenen el perquè han de tenir cura la seva filla. Maia va morir ofegada a una piscina, no s´ha pogut acusar els seus pares, però és evident que volien i buscaven la seva mort i aquest és el fet que de veritat ha de preocupar.

The Australian, 15/1/2011

Isabel Viladomiu