Santa Maria de Mataró: Beatificació del sacerdot màrtir Josep Samsó

Tal como estava previst el dissabte 23 de gener de 2010 va tenir lloc a la Basílica de Santa Maria de Mataró l´acte solemne en què es promulgà la beatificació del sacerdot Josep Samsó, que havia estat rector d´aquesta parròquia durant 17 anys, fins que fou afusellat el 1936, immolat per la fe. Vingué per a aquesta declaració del Dr. Samsó com a Beat, l´arquebisbe Angelo Amato, que està al front de la Congregació per a les Causes dels Sants, el qual llegí en llatí la Carta Apostòlica en la qual es donava fe que Josep Samsó havia estat declarat Beato, i tot seguit se´n féu la lectura en versió catalana. És sabut que per desig del Papa Benet XVI les beatificacions se celebraran normalment en els països on visqueren els beats, i les canonitzacions a Roma. Es recupera així una pràctica que aquí no es donava des de l´edat mitjana. Mons. Amato, adreçant-se als presents –i tant en català com en castellà, amb una excel·lent dicció– va posar en relleu l´estima del Papa "a la vostra pàtria, terra de sants i santes", amb la beatificació d´aquest sacerdot al qual qualificà com “una glòria de l´Església, un model de sacerdot catòlic i un orgull d´aquesta noble terra catalana”. Tornà a recalcar l´actitud reconciliadora d´aquest sacerdot que, com tots els màrtirs cristians “va estimar, i no va odiar, i perdonà els que anaven a matar-lo”. S´ha recordat amb aquest motiu que en un primer atac a aquesta església –dos anys abans, a l´octubre de 1934, i que no aconseguí totalment els seus objectius– Mn. Samsó es negà a denunciar els noms dels autors de l´agressió per tal que no hi hagués repressió contra ells per part del govern d´aquells moments. L´arquebisbe, el cardenal Lluis Martínez Sistach, subratllà una altra vegada aquesta idea del perdó.

En la concelebració, a un i altre costat del cardenal, es trobaven l´arquebisbe emèrit de Barcelona, cardenal Ricard M. Carles –en temps del mandat del qual en l´arxidiòcesi, el procés va donar un gran pas endavant- i el Nunci de S.S. a Espanya i Andorra, Mons. Renzo Fratini. Els acompanyaren tots els bisbes de les províncies metropolitanes de Barcelona y Tarragona, que constitueixen la Conferència Episcopal Tarraconense, amb els dos arquebisbes –el ja esmentat Cardenal Martínez Sistach, de Barcelona, i l´arquebisbe primat de Tarragona, Dr. Jaume Pujol–, i alguns de diòcesis pròximes: l´arquebisbe de Valencia, Carles Osoro i el bisbe de Menorca, Salvador Giménez Valls. De la resta dels que estan integrats en la Conferència Episcopal Espanyola, un, Juan Antonio Martínez Camino, auxiliar de Madrid i Secretari de la Confererència. Hi participaren l´abat de Montserrat i alguns superiors religiosos, i centenars de sacerdots vinguts de totes les diòcesis catalanes. Entre ells, Vicaris generals i Episcopals. També hi era el Vicari de la Prelatura de l´Opus Dei a Catalunya, Dr. Antoni Pujals.

El dia següent, diumenge, el Papa Benet XVI, saludant els fidels a la Plaça de Sant Pere, a l´hora de l´Àngelus, en les paraules amb les que començava l´al·locució en italià va fer referència a la beatificació de Josep Samsó a Mataró i el va presentar com a “sacerdot i màrtir català”, del qual digué que va ser un veritable testimoni de Crist” que “va morir perdonant els seus perseguidors”, i afegí també que “per als sacerdots, especialment per als rectors, ell constitueix un model de dedicació a la catequesi i a la caritat envers els pobres”. Aquestes són algunes de les seves paraules: “Desitjo recordar que se celebrà ahir a Mataró la beatificació del Servent de Déu Josep Samsó i Elias, sacerdot que destacà per la seva caritat i el seu zel apostòlic. En el seu martiri, va lliurar generosament la seva vida al Senyor entre paraules i gestos de perdó i misericòrdia”. I relacionà el tema amb una circumstància d´actualitat: “Que en aquest any sacerdotal, el seu exemple serveixi d´estímul als preveres en el sol·lícit exercici del seu ministeri pastoral i animi els fidels a donar en tot moment un testimoniatge coratjós i convençut de la seva fe”. I cap al final de l´al·locució va adreçar una salutació en català: “Que el nou Beat Josep Samsó i Elias us beneeixi i us protegeixi”, i va agregar en castellà: “Muchas gracias y feliz domingo”.

Plau de veure en ell el paradigma del veritable màrtir, que va donar el testimoniatge de la seva fe i de la seva caritat davant els autors materials de l´assassinat, perdonant-los –i així ho recalcà en les seves últimes paraules–, com Jesucrist havia perdonat des de la creu els qui el mataren. El mateix succeí amb els bisbes i els milers de sacerdots i religiosos i religioses, i també amb tants seglars, en la mort dels quals no entraren motivacions polítiques. Aquesta consciència de ser instrument de reconciliació ha tingut la seva continuació en el ministeri dels sacerdots al llarg d´aquells anys, en tots els llocs de la Península i de les Illes. Això ha portat a la demostració pràctica del fet que la Església com a tal no està lligada a cap corrent polític ni a cap partit i es pot conèixer el seu afany per defensar la llibertat de tots,i en concret en tot el que toca la religió i la política. Sempre ha estat així, però a més ara es veu sensiblement, experimentalment, que l´Església és de tots.