'Recomanacions' per regular l'objecció de consciència en la sanitat. Un dret fonamental en perill?

Fa pocs dies el Comitè de Bioètica d'Espanya (CBE) presidit per Victòria Camps, catedràtica de Filosofia moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona, va donar a conèixer un informe en què emetia la seva opinió sobre l'objecció de consciència en l'àmbit sanitari. El CBE es mostra molt restrictiu amb aquest dret, "conseqüència evident de la llibertat ideològica o religiosa i del principi de tolerància" segons explica el mateix document. Un dels membres del Comitè, el Dr. César Nombela, catedràtic de Microbiologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid i director de la Càtedra Extraordinària de Genòmica i Proteòmica, en el seu vot particular troba a faltar "un pronunciament, clar i inequívoc, que reconegui aquest dret com una part essencial de la llibertat de consciència, l'exercici de la qual no pot ser en detriment de normes jurídiques o disposicions administratives de menor rang. "També assenyala que la proposta del CEB és "excessivament restrictiva".

Hem demanat al Dr. Josep Argemí Renom, Catedràtic de Pediatria i Director de l'Institut d'Estudis Superiors de Bioètica de la Universitat Internacional de Catalunya, una anàlisi d'aquest informe que toca un dret humà fonamental com és l'objecció de consciència. L'Informe i els vots particulars poden consultar-se íntegrament en  http://www.comitedebioetica.es

Les resistències dels metges per aplicar la discutida llei de l'avortament han portat el Comitè de Bioètica d'Espanya (CBE) a reafirmar la seva postura davant l'Objecció de Consciència.

En 24 pàgines, el CBE desenvolupa, amb cert detall, els fonaments de llei de l'Objecció de Consciència, repassant diverses sentències del Tribunal Constitucional Espanyol i de l'Assemblea Parlamentària d'Europa.

Que l'objecció de Consciència calgui regular-la per llei és una cosa discutible i controvertida. Uns opinen que pel fet de tractar-se d'un supòsit d'aplicació del dret fonamental de llibertat ideològica i religiosa, no ha d'estar sotmesa, en un estat democràtic, a limitacions ni condicions, altres però, com el CBE, afirmen que s'ha de concretar el marc en què ha d'exercitar-la, per tal d'evitar abusos per part de qui s'empara en ella i assegurar els serveis als quals, per llei, té dret el ciutadà.

 

L'opinió del Comitè de Bioètica d'Espanya

Sense entrar en detalls que escaparien l'objecte d'aquestes línies, el CBE advoca per regular aquesta qüestió en l'àmbit sanitari ja que és convenient per: 1) garantir els drets dels usuaris i pacients en el sistema públic, 2) per aportar seguretat jurídica als professionals i a les institucions i 3) per establir quan i de quina manera l'objecció respon a aquest exercici del dret a la llibertat ideològica i religiosa que la Constitució empara. En total, fa 9 recomanacions, a saber:

1.- L'exercici de l'objecció de consciència és individual.

2.- Els centres no podran esgrimir l'objecció de consciència de forma institucional, encara que els centres concertats podran excloure alguna prestació com una part del contracte.

3.- El subjecte de l'objecció ha de ser la persona implicada en la prestació. S'ha de precisar l'extensió i l'abast, així com els professionals poden formular-la.

4.- La objecció s'ha de referir a accions concretes

5.- Els centres sanitaris hauran de tenir les dades relatives pel que fa als objectors. 6.- L'objecció podrà ser reversible (opinió canviant de l'objector).

7.- S'ha de poder constatar la coherència de l'objector en el conjunt de la seva activitat. 

8.- L'objecció haurà de ser compatible amb una prestació substitutòria per part d'aquest.

9.- S'ha de garantir, en tot cas, la prestació dels serveis que reconeix la llei.  

Al llarg de tot l'informe es trasllueix una referència implícita o explícita a la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs sobre la qual el CBE es va posicionar favorablement, donant suport al reconeixement de l'avortament com un dret, com en el mateix informe es reconeix. És coherent, per tant, la continuïtat del CBE a les seves tesis així com la constància en la discrepància d'un dels seus membres.

  

Recomanacions

Entrant ja en les recomanacions, de la primera cal dir que està en desacord amb allò que recomana el Consell d'Europa, que reconeix la dimensió institucional de l'objecció, ja que no en va les institucions les creen persones i els seus fins fundacionals o idearis que obeeixen als criteris d'aquestes. La recomanació 2 matisa aquest aspecte però és clarament restrictiva. Les recomanacions 3 i 4 pretenen una concreció de l'objecció que, al meu parer, poden donar lloc a abusos reglamentaris que deixin poc marge a l'exercici d'aquest dret fonamental. La recomanació 5, i és convenient des d'un punt de vista administratiu, però hauria, al meu entendre, d´anar acompanyada d'unes recomanacions que vetllin per la no discriminació de l´objectant dins de la pròpia institució. Finalment, i sense discrepar de les recomanacions 6, 7 i 8, arribem a la 9 que diu que la regulació d'aquest dret fonamental s´ha de poder compatibilitzar amb el fet d´assegurar la percepció del servei, al qual els ciutadans hi tenen dret per llei. A més, del text es dedueix que és el professional qui ha d'assegurar la prestació del servei per altres mitjans, quan aquesta tasca correspon clarament a l'Administració (seria com si a un objector del Servei Militar se li exigís buscar un soldat que el substituís).

 

Raons de fons 

Aquesta recomanació, tot i ser l'última, concreta una qüestió que està present al llarg de l'informe i que, al meu parer, ha motivat la seva elaboració. En efecte, l'aplicació de l'anomenada "llei de l'avortament" es troba amb dificultats d'aplicació perquè els professionals, especialment en el sector públic, es neguen a portar a terme avortaments. Aquest i altres temes relacionats amb la reproducció assistida, la píndola del “dia després” i l'eutanàsia constitueixen el moll de l´os de l'Objecció de Consciència, ja que ningú no la planteja per raons banals o per altres motrius. 

Al meu entendre el CBE respon a la finalitat per la qual va ser creat el 2007: Donar cobertua ètica a decisions de govern fortament ideologitzades i poc consensuades. Difícilment es pot legislar en temes tan capitals en contra d'una part important de l'opinió pública, com explícitament es va constatar en el seu moment i amb la clara oposició de molts als quals la llei va destinada. Potser sigui aquest un punt d'incongruència que intueixo en els membres de l'actual CBE: Parlen contínuament de tolerància i de bioètica del consens, alhora que limiten el dissens, obvien les opinions contràries i recolzen lleis d'un govern que no ha fet gala ni d'una ni d'un altre.

Josep Argemí Renom