Quatre receptes de 144 teòlegs

Per Antoni Coll Gilabert
Publicat el 09 de març de 2011

El 3 de febrer un grup de 144 teòlegs alemanys, austríacs i suïssos –un terç de la seva actual totalitat en exercici docent– van fer públic un memoràndum titulat «Església 2011: Un canvi necessari». El canvi que proposaven era la supressió del celibat sacerdotal, l'accés de les dones al sacerdoci, una major participació dels laics i processos més democràtics en les eleccions episcopals.

Ser teòleg és un títol que suposa tenir una fe més il·lustrada, però no més forta. És tan gran l'objecte del seu estudi –Déu– que qualsevol esforç intel·lectual pot resultar insuficient. Fins i tot podria dir-se: qui més coneix Déu no és qui més l´estudia, sinó qui més l'estima.

Per aquest motiu, la ciència d'un teòleg sempre ha necessitat la confrontació amb els ensenyaments de la jerarquia i la creença popular. És a dir, els teòlegs han de mirar a dalt, envers aquells que governen l'Església, i cap a baix, on s'ha instal·lat, per acumulació de segles, un “sentit comú”, que es troba en la pietat del poble.

Ni la jerarquia ni el poble fidel han exigit fins ara l'eliminació del celibat sacerdotal ni l'accés de les dones al sacerdoci. Menys encara ho han exigit les dones; si algú omple les esglésies són elles. Els qui ho veuen necessari davant la crisi de vocacions, poden mirar què passa dins la confessió anglicana (on no regeix el celibat sacerdotal i on es poden ordenar les dones) i obtindran la resposta sobre el grau d'eficàcia.

Pel que fa a una participació més gran dels laics, l'Església no ha fet res més que recórrer aquest camí, almenys des del Vaticà II. Finalment, els 144 teòlegs reclamen més democràcia en l'elecció dels bisbes. És un contagi més dels procediments de la política? El veritable i necessari canvi en la nostra Església no serà el d'una major fidelitat a Crist i una major santedat dels seus membres?

Antoni Coll Gilabert