Obligar a retirar els crucifixos de les aules: justÃcia o ideologia?
Per Domènec MeléPublicat el 06 de novembre de 2009
Se suposa que els tribunals estan per administrar justÃcia, però ja sabem que la justÃcia humana és molt imperfecta. Hi ha sentències que porten a exclamar: No s'hi val!, quan precisament s'ha aplicat el dret positiu. És una expressió popular que clama per un dret natural anterior al dret positiu.
Però hi ha sentències pitjors, que no sols porten a dubtar de la justÃcia que les avalen, sinó que fan pensar que responen més a ideologia que a postulats de justÃcia. Ho dic, amb tot el respecte que em mereix el Tribunal Europeu de Drets Humans, per una sentència pronunciada el passat 3 de novembre. En ella es condemnava la presència de crucifixos a les aules per ser «una violació dels drets dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions» i de «la llibertat de religió dels alumnes». La reacció espontà nia és de perplexitat i indignació i, per a molts, potser també una ocasió per a una oració Ãntima de desgreuge. Però, més enllà dels sentiments, també hi ha raons per discrepar.
El dret dels pares a educar els seus fills està fora de tota qüestió. És un dret que no és respectat, per cert, quan l'educació sexual escolar s'imparteix exclusivament des d'una perspectiva biològica i tecnològica (tècniques per evitar embarassos), quan molts pares rebutgen aquesta educació que separa la sexualitat de la persona de l'amor responsable. Tampoc no es respecta aquest dret quan l'estat imposa una educació per a la ciutadania en què estan subjacents ideologies rebutjades pels pares. Però, l'existència d'un senzill crucifix a les aules, és contrari al dret dels pares a educar els seus fills? Pel mateix motiu, no podria al·legar-se que és contrari l'existència de la foto del rei, perquè hi ha pares que no són monà rquics o, si escau, la fotografia del president de la República perquè no és del partit dels pares?
I què dir de la llibertat religiosa dels alumnes? Coarta realment aquesta llibertat la presència d'un crucifix? Se senten exclosos els alumnes de religions no cristianes o que no en professen cap? Hi ha dades empÃriques que ho demostrin?
Encara que el crucifix només fos un sÃmbol religiós –que no és el cas– l'absència de sÃmbols religiosos a les aules té també un valor simbòlic per omissió. Eliminar el crucifix és entronitzar el buit religiós al seu lloc. Aquest buit representa al nihilisme propi del fonamentalisme laïcista. No és d'estranyar l'alegria de la Unió d'Ateus i Agnòstics Racionalistes d'Ità lia (UAAR) en conèixer-se la sentència. No sols per haver guanyat el recurs que van impulsar, sinó per veure avalades les seves tesis d'absència de Déu en l'espai públic. «Avui és un gran dia per al laïcisme italià », va declarar el secretari general de la UAAR.
A Ità lia, personalitats de dretes i esquerres han criticat la sentència. Segons informava el diari "La Razón", la 
ministra d'Educació italiana, Mariastella Gelmini va assegurar que el crucifix és un 'sÃmbol´ de la tradició i la seva exposició a les aules no implica 'adhesió al catolicisme´. Per la seva banda, el ministre de PolÃtiques AgrÃcoles, Alimentà ries i Forestals, Lucca Zaia, va ser més sever i va assegurar que «la decisió dels jutges europeus és 'fingidament democrà tica' i ofèn moltes persones, ja siguin cristianes o no.» Va afegir: «Qui ofèn els sentiments dels pobles europeus nascuts del cristianisme és sense cap dubte la Cort d'Estrasburg. Sense identitat, no hi ha els pobles i sense cristianisme no existiria Europa.» Per a Zaia, els qui han emès la sentència deurien 'avergonyir-se'n´.
ministra d'Educació italiana, Mariastella Gelmini va assegurar que el crucifix és un 'sÃmbol´ de la tradició i la seva exposició a les aules no implica 'adhesió al catolicisme´. Per la seva banda, el ministre de PolÃtiques AgrÃcoles, Alimentà ries i Forestals, Lucca Zaia, va ser més sever i va assegurar que «la decisió dels jutges europeus és 'fingidament democrà tica' i ofèn moltes persones, ja siguin cristianes o no.» Va afegir: «Qui ofèn els sentiments dels pobles europeus nascuts del cristianisme és sense cap dubte la Cort d'Estrasburg. Sense identitat, no hi ha els pobles i sense cristianisme no existiria Europa.» Per a Zaia, els qui han emès la sentència deurien 'avergonyir-se'n´.El portaveu de la Santa Seu, P. Lombardi, en unes declaracions recollides per ZENIT es va referir al valor educatiu del crucifix: «El crucifix sempre ha estat un signe d'ofrena d'amor de Déu i d'unió i acollida per a tota la humanitat. És una llà stima que sigui considerat com un signe de divisió, d'exclusió o de limitació de la llibertat. No és això, i 
no ho és per al sentiment comú de la nostra gent.»
no ho és per al sentiment comú de la nostra gent.»Els drets humans, sens dubte un gran èxit de la humanitat, no es poden utilitzar com unes lents de color que impedeixen veure la realitat en el seu conjunt, ni manipular-los amb ideologies contrà ries al comú sentir de moltes persones i a la realitat històrica. A Ità lia –i el mateix podria afirmar-se d'altres països, entre ells el nostre– el cristianisme ha estat i continua sent decisiu en la configuració de la seva identitat, història i cultura.
En nom dels drets humans tampoc no es pot conculcar el dret a una educació integral, un dels aspectes del qual és el valor educador de la religió a l'escola, també en la pública. Té raó, el P. Lombardi, qui també va afirmar que «la religió ofereix una contribució preciosa a la formació i creixement moral de les persones, i és un component essencial de la nostra civilització», i per tant «és una equivocació i un senyal de miopÃa voler excloure-la de la realitat educativa.» Penso que el portaveu vaticà ho encerta quan afirma que «és greu marginar del món educatiu un signe fonamental de la importà ncia dels valors religiosos en la història i en al cultura italiana.» Però els jutges d'Estrasburg no estan per la labor.
Domènec Melé
4 de novembre 2009
Ètica i moral
Índexs
Església
Família i societat
Llibres
Seccions de les revistes
Teologia
Vida cristiana
