El govern de Catalunya vol investigar una clÃnica de Barcelona per oferir terà pia a homosexuals que volen deixar de ser-ho (cf. article relacionat). El polÃtic català Josep Antoni Duran i Lleida, portaveu del grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats, comenta al seu bloc la paradoxa que implica aquesta decisió.
Font: Blog de Josep Antoni Duran i Lleida
Aquesta setmana he llegit dues notÃcies que feien referència a la Generalitat i a l´homosexualitat. La primera deia que el departament de Salut investigarà psiquiatres que “curen” l´homosexualitat. La segona, que la Generalitat prepara una norma única a Europa sobre drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transexuals per l´eradicació de l´homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia. És una innovació que continua la lÃnia de ser l´únic govern que pertany a la Internacional gai i lèsbica. També és l´únic lloc on existeix un fiscal per atendre només les denúncies sobre presumptes delictes contra els homosexuals, tot i que són escasses.
Jo mai he dit que l´homosexualitat sigui una malaltia, però em sorprèn que, quan una persona -després d´anys d´estar casada i amb fills- arriba a la conclusió que en realitat és homosexual i vol assolir aquesta tendència i considera que necessita ajuda, la seva demanda és atesa i el fet de “sortir de l´armari” és celebrat. Però en el cas invers, aquesta persona no ho pot fer si acudeix voluntà riament a demanar assistència mèdica i, en canvi, la Generalitat pretén que els metges psiquiatres la puguin atendre .
La lògica final d´aquest plantejament és que l´espècie humana té un estadi normal que és l´homosexualitat, que ningú no pot negar-se a avançar en aquest camÃ, però que al contrari arribar a l´heterosexualitat complica aquest escenari. Estic en contra de represaliar l´assistència mèdica a les persones que cerquin modificar la seva homosexualitat o controlarla. Crec que és una contradicció radical que l´ideologia de gènere afirmi que els sexe és una opció mudable, "transitòria fins i tot" i que l´important és el gènere, i que aquest principi no s´apliqui quan qui demana fer el trà nsit a l´heterosexualitat és un homosexual
Per acabar, no em pot deixar de sorprendre també la celeritat amb que la Generalitat vol investigar els professionals mèdics que tracten homosexuals en els termes que ja he esmentat i que, en canvi, no tinguessin com a objectiu investigar i vetllar perquè no es fessin les practiques d'avortaments que, en contra de la llei, es feien en centres clÃnics de Barcelona.
