L'eutanà sia busca de nou ser la protagonista als Parlaments ja que d'ells depèn el seu triomf o derrota. Els partidaris de l'homicidi legal ho intenten una i altra vegada. Ara és el Govern brità nic el que prepara una llei sobre el suïcidi assistit i a Espanya ha tornat a escena en el Ple que se celebrà al Congrés dels Diputats el passat 9 de març del 2010.
http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Actualidad/ConOrdDia/pleno.pdf).
Holanda va ser el primer paÃs en decidir de legalitzar l'eutanà sia i el van seguir Bèlgica i Luxemburg, quin paÃs serà el pròxim? Sembla que hi ha una decisió ben ferma pel que fa a la proposta brità nica ja que el Parlament anglès No és la primera vegada que la Cambra dels Lords debat aquest delicat tema. L'any 1994, Lord Walton, metge neuròleg, va presidir un "Comitè Selecte d'Ètica Mèdica" que va abordar l'estudi d'una possible despenalització de l'eutanà sia. Lord Walton anà a Holanda per conèixer “in situ” la realitat eutanà sica, pel fet de ser Holanda la pionera en la seva aplicació. Les conclusions de la seva recerca van forjar l'Informe Walton que explica que no hi ha arguments que constitueixen raons suficients per debilitar la prohibició contra l'homicidi intencional, que tal prohibició constitueix la pedra angular del Dret i de les relacions socials, ja que ens protegeix a tots imparcialment i encarna la creença que tots som iguals. L'Informe planteja la dificultat d'establir lÃmits segurs a l'eutanà sia voluntà ria –el suïcidi assistit–, que passarà a ser eutanà sia involuntà ria i alhora esmenta les persones més vulnerables ja que en permetre el suïcidi assistit se'ls encoratjarà a buscar la mort, quan s´hauria de proposar a aquestes persones que se'ls assegura totes les nostres cures i ajuda mentre visquin. No és desencertat pensar que l'Informe Walton va aturar en aquell moment l'eutanà sia a Gran Bretanya, encara que alguns autors han criticat uns punts d'aquest informe perquè no estaven del tot d'acord amb una perspectiva respectuosa de la dignitat humana. Han passat 16 anys des de la publicació de l'Informe Walton i els partidaris de l'eutanà sia tornen una altra vegada a la cà rrega a la Gran Bretanya. A Espanya no som menys. El Grup Parlamentari ERC-IU-ICV va realitzar una interpel·lació urgent sobre la regulació del dret a decidir sobre la pròpia vida que va ser rebutjada per 328 vots en contra i 7 a favor en el ple del Congrés dels Diputats. Va ser el Ministre de JustÃcia, Francisco Caamaño, qui va declarar que el dret penal no és la resposta a totes les nostres inquietuds, proposant bolcar tots els esforços en l'estratègia nacional de les cures pal·liatives. Significa aquest resultat parlamentari i les declaracions del ministre que a Espanya no es legislarà a favor de l'eutanà sia? Penso que no ha estat aquest el motiu del rebuig de la regulació del dret a decidir sobre la pròpia vida. La proposta d'ERC-IU-ICV va arribar cinc dies més tard de la publicació al BOE de la llei de l'avortament, que ha dividit a la societat espanyola en partidaris i detractors d'aquesta llei. No podem pensar que Espanya està fora de perill de l'eutanà sia per aquest rebuig parlamentari, per la senzilla raó que diversos Comitès de Bioètica, associacions i polÃtics s'han declarat a favor de la seva despenalització i animen el Govern a sumar-se a les seves propostes. Segurament apareixerà en el seu moment un cas que commourà a l'opinió pública i el mur que protegeix la vida dels malalts, que es tradueix en la prohibició de matar se n´anirà en orris de la mà dels vots parlamentaris. És qüestió d'una indicació de vot d'un partit perquè es doni un resultat o un altre. És que això no explica els 328 vots en contra i els 8 a favor? És que cap dels parlamentaris que han votat a favor de l'avortament està a favor de l'eutanà sia o del suïcidi assistit? Avortament i eutanà sia tenen les mateixes arrels, l'homicidi com a dret. L'avortament és el dret a l'homicidi del fill i l'eutanà sia el dret a decidir sobre la pròpia vida, el suïcidi. No penso que sigui exagerat predir que l'eutanà sia voluntà ria i l´involuntà ria arribaran, ja que tots sabem que qui a ferro mata a ferro mor. La generació que no ha volgut reconèixer el dret a la vida dels seus fills serà eliminada, sense guerres ni aldarulls, per la mateixa causa, en nom de la pròpia autonomia, de la seva llibertat sense cap rumb, més que no pas en el del seu propi interès. Després, altres hauran de començar la reconstrucció sobre les ruïnes de la nostra cultura. Isabel Viladomiu
presentarà una llei de suïcidi assistit perquè els brità nics no hagin de viatjar a Suïssa i aixà els cooperants als suïcidis no pateixin penes per aquest actual delicte. Una enquesta d'opinió sembla justificar aquesta mesura pel fet que el 95% de brità nics està a favor de l´eutanà sia en malalts terminals. No se sap ben bé com s'ha realitzat aquesta enquesta i què és el que reflecteix: si la por al sofriment o bé la realitat de despenalitzar l'homicidi a petició.