Català Castellano

Les vocacions sacerdotals, do de Déu

Per Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arzobispo de Barcelona
Publicat el 05 de novembre de 2009

EL CARDENAL ARQUEBISBE DE BARCELONA

Barcelona, 20 d´octubre de 2009
 
Estimats diocesans,
Com ja sabreu, el Sant Pare Benet XVI ha convocat la celebració d´un Any Sacerdotal amb motiu del 150 aniversari de la mort del sant rector d´Ars, Joan Maria Vianney. Sota el lema “Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot”; es pretén amb aquesta commemoració, ajudar a tots els sacerdots a identificar-se més i més amb Jesucrist imitant la seva fidelitat a la voluntat del Pare.
Aquest Any Sacerdotal, no ha de ser només una ocasió per als sacerdots per aprofundir en la seva identitat sacerdotal, sinó que ha de ser un esdeveniment eclesial de comunió del qual també hi participin els laics.
Aprofitem aquest Any Sacerdotal per intensificar en les nostres comunitats parroquials, comunitats religioses i moviments el treball i la pregària per les vocacions sacerdotals. És per això que ofereixo de nou a la vostra consideració les catorze possibles actuacions vocacionals que ja vaig esmentar en la meva carta pastoral “Les vocacions sacerdotals, do de Déu” de 24 de setembre de 2007, per tal que les anem aprofundint i aplicant novament i així treballem en la pastoral vocacional
Acollim aquest Any Sacerdotal com un kairós, —un moment oportú ple de la gràcia de Déu—, per fer néixer i créixer en la nostra arxidiòcesi les llavors de noves i abundants vocacions sacerdotals a imatge de Sant Joan Maria Vianney i dels altres sants sacerdots de la nostra arxidiòcesi: de Sant Josep Oriol, del Beat Pere Tarrés i del servent de Déu Josep Samsó, que serà properament elevat als altars
Amb una salutació i benedicció ben cordials,
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal Arquebisbe de Barcelona
...........................
Actuacions vocacionals
De la Carta Pastoral “Les vocacions sacerdotals, do de Déu”, del Sr. Arquebisbe Lluís Martínez Sistach [1]
1a. La pastoral vocacional és fonamental en la pastoral diocesana i, per tant, ha d'estar ben present en la vida i activitat de l'arxidiòcesi. Així, doncs, ha de tenir un lloc preeminent en els àmbits, serveis i tasques de les parròquies, comunitats, moviments, escoles i institucions eclesials.
2a. Les delegacions i secretariats diocesans tindran molt present la pastoral vocacional en la seva programació pastoral, especialment els organismes diocesans que per la seva finalitat han de ser més sensibles a aquesta pastoral, com els àmbits de joventut, catequesi, universitat, ensenyament, família, etc
3a. Cada parròquia dedicarà una pregària especial per les vocacions sacerdotals cada setmana. Aquesta pregària es farà en el moment que es consideri més oportú, procurant que hi hagi la màxima participació de fidels, i contribuirà també a fer que la comunitat valori i agraeixi el ministeri ordenat com un do de Déu a la seva Església i pregui pels sacerdots. Cal intensificar la campanya “Aquí es prega per les vocacions”, que han proposat els delegats diocesans de pastoral vocacional de les diòcesis amb seu a Catalunya. El llibret Preguem per les vocacions que es va publicar amb aquest motiu pot ser de molta utilitat per a la pregària setmanal que es proposa. Un bon dia per dur-la a terme pot ser el de dijous, per la relació que té amb la institució de l´eucaristia i del ministeri presbiteral.
4a. El delegat diocesà de pastoral vocacional mantindrà contactes periòdics amb les comunitats parroquials i amb els moviments i associacions eclesials. Participarà en reunions arxiprestals de preveres, dels consells pastorals arxiprestals i de responsables i consiliaris de moviments.
5a. Per tal de mantenir la sensibilització per la pastoral vocacional a l'arxidiòcesi, el delegat diocesà de pastoral vocacional i rector del Seminari diocesà participarà en reunions del Consell Episcopal, del Consell Presbiteral i del Consell Pastoral Diocesà.
6a. A nivell arxiprestal i local s'organitzaran -com s'està fent en alguns indrets de l'arxidiòcesi- trobades de pregària de joves, molt importants per a la vida cristiana, per al seu discerniment vocacional i, també, per pregar per les vocacions sacerdotals.
7a. Els moviments i associacions eclesials, especialment de joves, inclouran en les seves programacions i activitats la dimensió vocacional de la vida cristiana dels seus membres, tenint molt present la vocació al ministeri sacerdotal.
8a. En la pastoral de les escoles de l'Església ha de tenir un lloc important la concepció cristiana de la vida com a vocació, i més en concret les vocacions al matrimoni cristià, al sacerdoci i a la vida consagrada.
9a. És molt convenient que el rector del Seminari diocesà i delegat diocesà de pastoral vocacional mantingui contacte directe i permanent amb els rectors de les parròquies per tal d'ajudar a descobrir possibles vocacions al sacerdoci entre els adolescents i joves de la parròquia i realitzar el discerniment adient.
10a. El Seminari Major i el Seminari Menor són dues institucions cabdals a la nostra Església arxidiocesana. Tots els cristians han d'estimar aquestes institucions i han de pregar constantment per tots els qui formen aquestes comunitats. Anualment se celebra una jornada de portes obertes dels nostres seminaris per tal d'apropar-los més i més als adolescents i joves i també a les famílies cristianes. És bo que les parròquies invitin els feligresos a sentir com a molt propis el Seminari Major i Menor per la seva contribució importantíssima en la formació dels futurs sacerdots.
11a. Tal com demana el Concili Provincial Tarraconense, cal "revitalitzar en les parròquies i en les comunitats, amb la col·laboració de tots (preveres, religiosos/oses i laics/iques), el Dia del Seminari i la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions”.
12a. El Dia del Seminari ha de celebrar-se a totes les parròquies i centres de culte, de manera que ajudi la comunitat a prendre més consciència de la seva responsabilitat en les vocacions sacerdotals, i també a pregar, conèixer i sostenir el Seminari Major i el Seminari Menor.
13a. S'ha de promoure a nivell parroquial o arxiprestal un grup vocacional, els membres del qual ofereixin el seu ajut de pregària i de sofriment per les vocacions sacerdotals, i també el seu suport moral i material.
14a. Es fomentarà la creació i enfortiment de les escolanies a tots els nivells. S´intensificarà la participació dels escolans en les trobades i convivències que el Seminari organitza a nivell diocesà
________________________________

 [1] Mons. Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe Metropolità de Barcelona, “Les vocacions sacerdotals, do de Déu”. Carta Pastoral, Barcelona, 2007, Arquebisbat de Barcelona, pp. 33 – 35. També: Butlletí de l´Arquebisbat de Barcelona (BAB), setembre de 2007, pp. 432- 434.

Comparteix