Les amenaces del ministre

Per Antoniio Coll Gilabert
Publicat el 23 d'agost de 2009

Fa uns anys el panorama periodístic rus estava dominat per dues capçaleres: “Pravda” (Veritat) e “Izvestia” (Notícies). La gent amb aire crític deia: “No hi ha notícies en la Veritat, ni veritat en les Notícies”.

Considerant el panorama espanyol del moment podríem dir que no hi ha govern de la Justícia ni justícia en el Govern.

És fàcil explicar-lo. Per falta de consens, no hi ha renovació dels més alts càrrecs judicials, cosa que es tradueix en paràlisi judicial. Però, per a desgràcia nostra, hi ha un ministre de Justícia que anuncia lleis amenaçadores. Aquest estiu ha anunciat que els metges poden acomiadar-se de l'objecció de consciència quan siguin requerits per practicar avortaments. Això és molt greu: tractar d'obligar a algú a practicar allò que creu que és un assassinat, no és una cosa sense importància.

El segon anunci del ministre Caamaño ha estat una Llei de Llibertat Religiosa que paradoxalment imposarà limitacions a la llibertat religiosa prohibint la presència de crucifixos, betlems i altres símbols religiosos als col·legis públics.

Prohibir aquests símbols és almenys una mesura tan invasiva de la llibertat com imposar-los. Prohibir creus o capelletes als camins o en les cantonades de les cases dels pobles és tan dictatorial com imposar la seva presència.

Recordo haver vist en un carrer de Praga un molt visible monument a la Santíssima Trinitat que va sobreviure a l'era comunista. Els comunistes no ho posaren, però tampoc ho varen treure. No vulgui el ministre ser més que ells.