L'avortament és el problema, però la llei té el seu paper

Per M. Masats Roca
Publicat el 30 de novembre de 2009

Sota el títol "El problema és l'avortament, no la llei", el diari LA VANGUARDIA (21-11-2009) publica una entrevista amb el teòleg Gaspar Mora, Vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya.

No hi ha dubte que, efectivament, el veritable problema és sempre l'avortament, és a dir, darrere cada avortament hi ha un drama humà que de vegades és possible atendre, i altres ocasions, fins i tot i amb les millors intencions, no. No obstant això, sembla arriscat afirmar que la llei no té cap funció en aquest assumpte, quan des de la cultura grega el

respecte de les lleis s'ha considerat com la millor forma de protegir aquells béns o valors socials que estimem que han de ser respectats per tots sense discussió. És a dir, que les lleis tenen també un paper dissuasori enfront aquells comportaments que estan malament. No és el mateix una llei que protegeix la vida humana que una norma administrativa.

En el cas que ens ocupa, la legislació que castiga l'avortament no ho fa perquè li tingui sense cura el drama de la dona que avorta, sinó perquè entén que ha de protegir la vida humana des del seu inici fins a la seva fi natural, com una cosa de gran valor, tant per a l'individu concret (l'amor a la vida és natural en l'ésser humà), com per a la societat (tota vida humana ha de ser protegida sense cap discriminació).

Al meu entendre, la consideració que una llei "per perfecta que sigui" no resoldrà el problema de l'avortament, sembla mirar més aviat cap a una altre banda que no pas afrontar el problema en si, potser per un prejudici antijurídic, però que no es trasllada a la defensa d'altres béns en la nostra cultura. Així, per exemple, en el cas de la violència domèstica, també es podria afirmar que el problema és el maltractador i no la llei, i en canvi, ningú ho afirma; hi ha un problema, que és la dona maltractada i es demana que la llei la defensi castigant l'agressor.

Sobre la postura de l'Església en aquest tema, afirma Gaspar Mora que Jesucrist ha vingut a estimar i salvar, i no a condemnar. Efectivament és precisament per això que l'Església perdona sempre també a les dones que avorten, però també sembla que està fora de dubte que Crist mai va dir que l'adulteri, el robatori, etc. fossin bons, si bé la seva actitud va ser de perdó davant les misèries humanes.

Sembla que una societat sense necessitat de lleis seria una societat gairebé angèlica, que es presenta com una utopia, bonica però irreal.

Amb el "sí a la vida" amb el que acaba l'entrevista em sembla que tots estem d'acord –el bé és el que tots desitgen–, però aquesta clara afirmació no pot aconseguir-se en l'actual situació de l'ésser humà si al mateix temps no es reafirma amb un "no a l'avortament", també amb penes adequades a qui no respecten la vida del “nasciturus”, sense oblidar la caritat que mereix tota persona humana.

M. Masats Roca