L'avortament després del 17 d'octubre

L'avortament es va aprovar per 184 vots a favor i 158 en contra. Les abraçades i somriures típics de la camaraderia o companyonia ideològica existent entre els promotors d´aquesta llei en el Congrés foren difoses pels mitjans com un signe victoriós. Els parlamentaris han donat el seu vot, però els grans artífexs d´aquesta terrorífica llei no hi eren presents: són els ideòlegs de l'avortament que han defensat els interessos de les clíniques avortistes i de les multinacionals que promocionen els seus productes farmacèutics contra la vida. A molts d´ells els he conegut en les seves aules, en els platós de les televisions i en els diversos mons acadèmics. Els seus somriures no els vaig veure, però me´ls vaig imaginar. Tot un Estat s´ha doblegat als seus interessos. Vaig sentir pena per tot el que es podria haver fet i no hem fet, pel silenci dels bons, dels indecisos, dels esclaus del què diran, els quals han renunciat a pensar per si mateixos i a representar aquesta nostra societat que va a la deriva, a causa de l´homicidi legal dels seus propis fills.

Vaig recordar, enfront d´aquesta llei de l'avortament, unes paraules dels papes Joan Pau II i Benet XVI que proclamaven, alt i fort, que el mal no té mai l´ultima paraula. Les seves declaracions són una invitació a treballar en favor del respecte a la vida, sempre amb un renovat afany. Molts fets positius han passat en aquests últims mesos: la manifestació del 17 d´octubre a Madrid, multitudinària manifestació a favor de la família i de la vida, de gent convençuda que s´ha de donar al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu, autor de la vida de cada home; també han vingut a la meva memòria les paraules de Martínez Camino, bisbe, recordant als cristians que sagraments i vida quotidiana van units, i que, per tant, no es pot dir que “sóc catòlic” i “posicionar-se a favor de l'avortament”, acostant-se alhora a rebre l'Eucaristia, com si res passés; he recordat les pel·lícules i cançons que canvien – un a un – el cor de la gent; i com no? també els Manifestos i Declaracions de molta gent de bé que han brollat de trobades acadèmiques i populars i que anaren decididament en defensa de la vida dels no nascuts.

L'avortament ja no és el mateix. Ningú no pot passar de puntetes davant d´aquest fet, com si això no anés amb ell. És l´hora d´una millor i més abundant sembra per arribar a molts, de confiar en les dones joves i en la seva capacitat d´estimar els seus fills i marits, d´esperar, plens de confiança en els metges i en la seva vocació específica per curar i no matar, d´apostar per la proclamació de la veritat sobre una maternitat capaç d´estimar sempre el fill, per damunt de l´estúpid concepte del fill desitjat, ja que sempre s´acaba convertint, si el deixem néixer, en fill estimat. Tot això suposa molt treball en diferents camps, especialment en el de l´educació i l´ajuda a les dones embarassades. Res ha acabat amb aquesta nova llei, al contrari, és el moment de conduir tots envers la veritat, sense menystenir les grans dificultats que la llei ha imposat.

Per Nadal celebrem el naixement de Jesús, l´únic que pot canviar els cors i il·luminar la intel·ligència dels homes perreconèixer en cada ésser no nascut un home o una dona amb un destí etern. Joan Pau II va manifestar en l´encíclica “Evangelium Vitae” que "l´evangeli de l´amor de Déu a l´home, l´evangeli de la dignitat de la persona i l´evangeli de la vida són un únic i indivisible Evangeli" (n.2); no és potser això una extraordinària invitació a seguir treballant per la defensa de la vida?