Català Castellano

L'aigua i la religió a l'escola

Per A. Coll Gilabert
Publicat el 19 d'octubre de 2009

En aquest començament de curs, a remolc dels temors per la Grip A, les autoritats educatives s'han preocupat que els nens aprenguin a rentar-se les mans amb freqüència, amb aigua i sabó. I han cuidat que no beguin aigua d'un mateix vas. Han estimat que és el millor per als petits, amb vista a protegir la seva salut. I sembla raonable.

Cabia una alternativa, encara que menys eficaç per aconseguir el seu objectiu. En comptes d'adoptar aquestes mesures, s'hagués pogut explicar als nens el cicle de l'aigua, els mars i els rius, les aigües subterrànies, els brolladors d'aigua calenta, si hi ha aigua a la Lluna, etc. O bé, se'ls hagués pogut instruir sobre l'aigua en el context d'altres líquids, com l'oli, el vi, el suc de taronja, la cervesa, la llet, etc. Encara que probablement aquestes lliçons no haurien produït tampoc l'efecte buscat de la higiene.
Perquè quelcom semblant ocorre quan els pares, volent el millor per als seus fills, demanen per a ells classes de religió que introdueixin els alumnes en la dimensió transcendent del ser humà, quelcom de summa utilitat per al seu desenvolupament personal i per aconseguir una harmonia vital entre fe i cultura.
Suposem que a aquests pares se'ls nega la possibilitat de transmissió educativa d'aquests valors i a canvi se'ls proposa: donarem als seus fills nocions sobre la religiositat en general, el fet religiós multiconfessional, la variada gamma de religions que hi ha en el món. I farem debats sobre religions diverses, ateisme, agnosticisme i tot l'arc iris de les conviccions.
La cultura mai està de més; però com confrontaran els nens unes religions amb altres i amb els que les neguen totes si no coneixen cap? De què serveix conèixer les propietats de l'aigua i les diferències entre líquids i el nom dels rius, si es nega l'experiència de l'aigua?  
El Concili Vaticà II recorda que als pares correspon el dret de determinar la forma d'educació religiosa que s'ha de donar als seus fills, segons les seves pròpies conviccions religioses. Enfront d'aquest dret, no s'ha d'imposar un sistema únic fet amb retalls sincretistas, panteistes o agnòstics sota l'embolcall de cultura democràtica.
Els pares desitgen que els seus fills aprofundeixin en la religió que ells estimen verdadera, no en la religió del relativisme. Aprecien especialment l'agua...del baptisme.

A. Coll Gilabert

Comparteix