La veritat de Copenhaguen

Vist des de fora, estranya la gran importància mediàtica de la Conferència sobre el canvi climàtic. Estranya perquè en els últims cinc anys ha disminuït la temperatura de la terra que sembla voler contradir l'escalfament global. Estranya pels correus electrònics interceptats a uns científics, i publicats per error, que diuen que no els repugna pas alterar les dades per tal de poder aconseguir diners fresquets o calentets. Estranya perquè coneixent els escalfaments que seguiren a les glaciacions i la història dels homes sobre la terra des de l'homo habilis a l'homo sapiens sapiens la característica del gènere homo és el fet que l´home més que adaptar-se l´home al medi, ell adapta el medi a les seves necessitats a través d' una evolució cultural a la qual hi entren les emigracions, el vestit, la caça, l'agricultura, o l´anada a la lluna en la qual hi pot haver molta aigua, etc. No seria millor confiar en la capacitat creativa de l'home provada mil vegades?

Aquestes estranyeses s´esvaeixen quan sentim la conferència de la delegada xinesa Zhao Baiges amb el títol de "La població és la clau". Aquesta senyora que no evidencia una vida empobrida, ja que se la veu bastant grassoneta i satisfeta dels seus descobriments en el 'saber com viure bé´, diu el següent: "La lluita contra el canvi climàtic no és una lluita que té a veure només amb diòxid de carboni sinó sobretot és un assumpte en el qual estan implicats una sèrie de problemes polítics, econòmics i socials". Tots esperàvem el gran descobriment de la delegada xinesa quan diu: “El factor població té un paper estel·lar”. I es remunta a les estrelles per descobrir que l'abundància d'éssers humans és el problema de la terra.

Zhao Baig, contenta de l'admiració i del nul rebuig que provocà al seu voltant, afegeix emfàticament: "Com a resultat de la seva política de planificació familiar, la Xina ha aconseguit evitar 400 milions de naixements, evitant així l´emissió de 18 milions de tones de CO2 cada any". Si hi hagués estat present Adolf Hitler, aquest hauria aplaudit amb totes les seves forces, i això que ell no va arribar a tant perquè no li van deixar temps per fer-ho, però tenim la certesa que, disposat a matar sense cap mala consciència, gairebé supera Mao a Zhao i qualsevol altre xinès comunista que es preï com a tal.

No dubto que a Copenhaguen hi ha temes seriosos i urgents que s´han de tractar. No dubto tampoc que allà hi ha anat moltes persones benintencionades amb el desig d´aportar solucions. Però aquesta realitat queda enfosquida pels interessos d´alguns poderosos que s´aprofiten de la Conferència per tal de donar diners a uns “pobrets protegits” per mentir una mica i, sobretot, afegir una clàusula per poder avortar amb la consciència tranquil·la. Xina té raó quan vol suprimir el dret a la vida dels no nascuts com si fos equivalent a un terç de tones de CO2, però gràcies a Déu un ésser humà és bastant més.

Enrique Cases