La precisa objecció de consciència a la PDD

Vaig assistir a la presentació del "Manifest davant la nova situació de dispensació de la píndola postcoital" (PDD), promogut per la Plataforma Professional Farmacèutica que va tenir lloc a Barcelona el passat 30/01/10. Em va moure a assistir-hi la necessitat de conèixer i donar suport a aquesta iniciativa que és com un oasi al desert de la nostra cultura actual. Els farmacèutics són ara els que responen en consciència a una mesura que prové de l'Estat i que pretén anular la seva responsabilitat professional.

Des que va entrar en vigor la dispensació lliure de la PDD, el 28 de setembre, hi ha hagut un increment de vendes del 300%, superant les 150.000 unitats a tot Espanya. És evident que l´obtenció d´una recepta era un fre per a la seva dispensació, quedant ara fora de tot control. L´únic control serà sobre les unitats venudes i els beneficis obtinguts pels laboratoris, calculats en 7,2 milions d´euros per aquest any. Vertaderament, la PDD es converteix en un greu problema moral al qual un nombrós grup de farmacèutics vol dir prou! Moltes coses s´han tornat a fer malament per part del Govern i la seva Ministra de Sanitat, que va modificar la fitxa tècnica i els prospectes corresponents de la PDD sense motius que justifiquin el canvi, obviant la normativa actual. A més s´ha autoritzat la seva dispensació a menors de 16 anys, sense el consentiment dels pares. El fullet informatiu de la PDD no compleix el deure legal de subministrar una informació certa, ja que no explica que la PDD pot impedir la implantació de l´embrió i, per tant, omet els efectes adversos. Amb això es nega el dret de la usuària a disposar de la informació necessària perquè la seva decisió sigui lliure i informada. Tots aquests aspectes es van tractar amb rigor en la presentació del Manifest.

La PDD és un medicament que prevé, cura o alleuja? És l´embaràs una malaltia? La resposta és no rotund. L´embaràs és la conseqüència natural d´una unió sexual fecunda que donarà lloc un fill. Aquest fet és el tema central en joc. Els embarassos no s´eviten a cop de pastilles abortives; s´eviten educant als nostres fills en la responsabilitat de la seva llibertat, no hi ha cap altre camí que millor respongui a la seva naturalesa humana, la qual vol i busca la felicitat per a ells i per a tots els joves. El 69% de les usuàries de la PDD són menors de 25 anys. El seu ús les perverteix en el més íntim del seu ésser, tant a elles com als joves barons causants de l´embaràs, els incapacita per conèixer la veritable donació amorosa, que respecta i no utilitza ni se serveix de l´altre per interès.

En els anys 60 es va construir una falsa utopia de felicitat sexual basada en la ruptura entre la sexualitat i la procreació. L´alliberament i la felicitat de la dona vindrien a través d´aquest fet. Tot va començar amb l´anticoncepció hormonal; va continuar amb la despenalització de l´avortament; i més tard amb les tècniques de reproducció assistida. Res d´això ha afavorit la dona com a persona digna de respecte, sinó el contrari, ja que s´exerceix cada vegada més el domini i la violència sobre ella i sobre la vida dels seus fills, encara que es vengui políticament i socialment com un autèntic alliberament i progrés. Ara, i en la mateixa línia, la novetat és la contragestació amb el lliure accés. Les PDD són contragestàgens, que impedeixen la gestació del nou ésser, són noves formes d´avortament d´hora que eviten l´acte quirúrgic però que anestesien més fortament les consciències. Les usuàries mai no sabran si hi va haver o no concepció, però prenen la PDD per evitar sempre l´embaràs.

Admetre la realitat de la finalitat de la PDD exigeix la responsabilitat dels professionals implicats, els farmacèutics. No serveix girar-se d´esquena, perquè el fet és greu i obliga en consciència pel fet que ens trobem davant d´una altra manera de destruir vides humanes. Ens ajudaria recordar el que va passar en el procés de Nuremberg l'any 1946 en què els dictàmens fets sobre el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler no eximeix de responsabilitat aquells que van executar els crims per ordre d'altres companys del partit nazi. La legalitat no eximeix de responsabilitat personal. Què passarà quan tots descobrim que tota vida humana ha de ser respectada des de la seva concepció en el cos de la seva mare fins a la seva mort natural?. Què passarà quan siguem conscients de l´holocaust dels no nascuts dels nostres dies? La història ens jutjarà com ho ha fet amb tots els homes, pels seus silencis i per les seves lluites. No hi ha Estat que pugui anul·lar la llibertat d´acció dels homes; cadascun dels homes som responsables de les nostres accions i el fet de trobar-nos davant d´una píndola mortífera, que ha de passar per la dispensació d'un professional farmacèutic, obliga en consciència a tot home i dona de bona voluntat. De moment aquests són, ni més ni menys, que 3.000.

Pot resultar difícil i dur l´enfrontament per defensar la veritat, però aquesta s´obre camí, dia a dia, enfront de mesures i dictàmens injustos que provenen dels diferents Estats. Val la pena ser coherents amb el respecte degut a tota dona i al seu fill. La història, estic segura, farà un judici precís d´aquesta objecció de consciència a la dispensació de la PDD. No ha de faltar molt temps perquè aquest canvi es produeixi, ja que moltes lleis civils reclamen l´objecció de consciència de professionals de diferents àmbits pel fet de vulnerar, en el seu origen, la dignitat objectiva i els drets intrínsecs de tot ésser humà.

Isabel Viladomiu

 

Per firmar