La negació de la sagrada comunió als diputats que van votar avortament

Per Domènec Melé
Publicat el 01 de desembre de 2009

Dies passats, va haver-hi qui es va esquinçar les vestidures quan Mons. Martínez Camino va recordar que qui vota a favor de la llei de l'avortament no pot ser admès a la sagrada comunió –per ser el seu pecat greu i públic–, mentre no se´n penedeixi públicament. Era això una nova prescripció de l'Església? Es tractava d'una condemna específica emesa per la Conferència Episcopal de cara a la darrera llei sobre l´avortament? Es tractava d´una condemna dels diputats que es declaren catòlics pel fet de ser socialistes, com és el cas de José Bono? La resposta a les tres preguntes és negativa.

La prohibició de rebre la sagrada comunió amb consciència de pecat greu no és cap prescripció nova. Ja Sant Pau va parlar de la necessitat d'acudir a la sagrada comunió amb la consciència neta de pecat i reprendía amb duresa a qui s'acostés indignament a rebre la comunió. En la seva primera carta als Corintis afirma: ¿qui mengi el pa o begui el calze del Senyor indignament, serà reu del cos ide la sang del Senyor. Examini's, per tant, cadascun a si mateix, i llavors mengi i begui del calze; perquè qui menja i beu sense distingir el Cos, menja i beu la seva pròpia condemnació.? (I Cor 11, 27-28). Això val per a tots i per a qualsevol pecat greu no perdonat del que se´n tingui consciència. D'aquí, que el Catecisme de l'Església

catòlica estableixi: ¿Qui tingui consciència d'estar en pecat greu ha de rebre el sagrament de la Reconciliació abans d'acostar-se a combregar.? (n. 1385).

Un cristià, amb la consciència ben formada, sap d'ordinari si està o no en pecat mortal abans de combregar. D'aquí, que no es negui la comunió a cap batejat, en plena comunió amb l'Església, tret que consti públicament que viu en pecat greu o en una situació canònica irregular. Però a aquell que hagués comès un pecat greu, públic i conegut, i que persisteix en aquesta situació, sense penedir-se´n i sense ànim de canviar, ha de negar-se-li la comunió. Així ho estableix el Codi de Dret Canònic a l'afirmar: “No han de ser admesos a la sagrada comunió els excomunicats i els que estan en entredit després de la imposició o declaració de la pena, i els que obstinadament persisteixin en un manifest pecat greu. “ (c. 915). Aquest és el cas dels diputats que, obviant el cinquè precepte del Decàleg: “no

mataràs”, han votat a favor d'una llei de l'avortament que deixa en la indefensió a éssers humans innocents quan són ells qui més obligats estan obligats a protegir-los. Amb el seu vot s'han fet còmplices de qui, en el futur, atempti directament contra aquestes vides. Així, doncs, no es tracta d'una doctrina nova, ni d'una condemna específica de la Conferència Episcopal, ni tampoc es condemna a ningú per ser socialista. Simplement, Mons. Martínez Camíno –que, en aquell moment, ni actuava de portaveu de la Conferència Episcopal, ni estava comentant cap nota oficial de la mateixa– va recordar en una reunió la doctrina comuna de l'Església aplicada a un cas particular d'actual rellevància pública.