La meva expèriencia de la JMJ

T´explico la meva experiència en la Jornada Mundial de la Joventut, Madrid 2011. Te la dic de manera espontània, encara calenta o acaba de sortir del forn, comunicant-te unes impressions que ara mateix segueixen molt vives en el meu cor. Abans havia conegut aquestes Jornades només per mitjà de la Premsa, de les publicacions, de la Televisió. Només ara he tingut la gran sort, el do, d´haver-hi estat present. Només ara he pogut tenir experiència directa d´una Jornada Mundial de la Joventut. Ha estat la primera ocasió en la que he pogut prendre el pols, personalment, a unes Jornades. Mai havia arribat a poder pensar ni tant sols imaginar que fos quelcom tant meravellós, tant entusiasmador, tant emocionant. Ha estat quelcom molt per damunt de totes les meves expectatives.

Com sacerdot catòlic he experimentat la Jornada Mundial de la Joventut des de dins, i no només pel que es veu, per les immenses multituds de joves que omplien Madrid i la inundaven d´alegria, de cançons, de primavera plena de flors. Al anar cap a la Jornada Mundial de la Joventut m´havia preguntat, amb la meva manera de ser exigent, si darrera d´aquesta aventura, esforçada i sacrificada de joves pelegrins que arribaven de llocs de tot el món, plens de sana alegria, hi hauria molta profunditat o si, aquesta joiosa realitat en part quedaria només en un nivell un tant superficial. He arribat a constatar que la realitat interna supera moltíssim el que es veu exteriorment. He palpat que estem davant d´un fet de primera magnitud tant per al món com per a l´Església.

En la Jornada Mundial de la Joventut he estat confessant entre 15 i 20 hores. Escoltant i atenent espiritualment i amb cor de pare, en conseqüència, a gran quantitat de joves, de nois i de noies. Algunes nenes petites van venir a confessar-se corrent i amb la seva cara respiraven una alegria molt comunicativa i bonica, reflex del cel, i després de la seva confessió manifestaven una gran pau. He arribat a constatar que en la Jornada Mundial de la Joventut s´han donat moltes conversions, molt progressos espirituals molt importants i molts cors molt tocats per la gràcia de Déu. Per dir-ho amb una paraula: s´ha donat, en aquests dies, que tantes emocions ens han portat, una fortíssima actuació de l´Esperit Sant en les ànimes. Aquesta forta onada de l´Esperit Sant, aquesta nova Pentecosta, haurà de tenir unes conseqüències insospitables, incalculables, però en tot cas immenses: moltes vocacions sacerdotals i religioses, una profunda influència en el món actual... He atès a moltes persones en el parc del retiro, on hi havia dos-cents confessionaris i on durant diversos dies hi havia un horari de confessions que anava de les 10 del matí fins a les 6 hores de la tarda. Un dia vaig estar confessant casi 8 hores seguides. Quant s´acabava l´horari encara hi havia persones que volien confessar-se i es confessaven amb alegria al mig del carrer. En Cuatro Vientos vaig estar confessant fins a les 5 hores de la nit. No vaig estar més temps perquè a les 9 hores volia concelebrar la Santa Missa amb el Sant Pare Benet XVI i volia estar suficientment despert, en condicions convenients per aquesta sagrada concelebració. Però, fins i tot després de les 5 hores de la nit hem demanaven que seguís confessant. Quedava a l´ànima el desig d´haver estat més disponible, i haver dedicat més hores a ajudar a aquells joves, nois i noies, que m´havien robat el cor.

A uns metres del lloc on estava hi havia una carpa on hi va haver adoració del Santíssim Sagrament de l´Altar, exposat Aquest solemnement en la custodia, fins a les quatre hores de la nit, aproximadament. El Senyor va estar acompanyat per les oracions i les cançons dels joves, uns agenollats, altres asseguts, que sacrificaven la son en uns dies que havien resultat molt esgotadors.

El Sant Pare va presidir la Jornada Mundial de la Joventut, i l´únic crit que se sentia a les multituds era l´aclamació al Sant Pare. Era una aclamació entusiasta, alegre, feta amb estimació, d´amics íntims o plena d´afecte, plena de vida. Semblava que la terra s´hagués esmaltat de flors per aclamar al Papa, el qual es trobava visiblement emocionat. Amor al Papa que es contagiava i augmentava. Realitat que fa entendrí. 

Com hauràs pogut imaginar, també a mi aquestes Jornades m´han deixat el cor molt tocat gràcies al testimoni fantàstic d´aquests joves, d´aquests nois i noies meravellosos. El món i la vida no pot seguir essent el mateix en nosaltres després del dolç impacte que han causat en els nostres cors aquests joves vinguts de tot el món per aclamar al Sant Pare i per trobar-se amb Crist. Era difícil contenir l´emoció, perquè ressonava de nou en els cors a través de tot el dia i amb la lira de tantíssims joves: Christus vincit, Christus regnat, Christus imperat. Crist venç, Crist regna, Crist impera.Moltes gràcies Sant Pare, moltes gràcies joves, nois i noies, perquè ens heu demostrat que sou meravellosos, que teniu un cor gran, un cor generós, un cor que sap estimar. I una nova florida s´escampa per tot el món omplint-lo d´una nova fragància i alhora omple el nostre cor d´esperança. Un milió de petons iViva el Papa! iLloat sigui Jesucrist!