La lliçó de l'IESE

Feia temps que esperava unes manifestacions com les que va fer Jordi Canals, director general de l'IESE, una de les nostres escoles de negocis, al diari Expansión (20 de maig). Hauré de tornar-hi a creure, des que la meva fe en elles es va aprimar a conseqüència del paper fonamental que han tingut -especialment les americanes- en la crisi que pateix el món. Ja sé que no es pot generalitzar, però temia que no veuria mai algunes de les afirmacions que ha fet Jordi Canals.

Per començar diu que s´ha acabat el temps en què es deia que era prioritari per als administradors buscar el màxim benefici per als accionistes; que una empresa és una institució que ha de crear valor econòmic, però que al mateix temps té un compromís amb la societat. Afegia que els empresaris no tan sols han de donar satisfacció als accionistes, sinó a la comunitat que és l´empresa, una comunitat de treballadors. I a la societat on actua, diria pel meu compte, tot i que s´intueix que el director de l'IESE també ho entén així. Fa uns anys, manifesta, ja es va posar en evidència que una decisió econòmica correcta podia ser moralment incorrecta. Gràcies a Déu que sento dir això!

Les escoles de negocis s´han guanyat la fama que el seu objectiu principal és que ensenyen a guanyar diners; que els qui s´hi inscriuen ho fan per aprendre a fer-se rics i, si pot ser, amb el mínim esforç possible.

Seria bo que tots els que pensen així tinguessin ara un disgust, al matricular-se, quan els diguin que se´ls demanarà que treballin molt i que no han de valorar només els resultats comptables, sinó també els beneficis socials. Canals fa una afirmació que hauria estat heterodòxia financera pura fa uns anys. Diu que la crisi que patim ha demostrat que els mercats són ineficients i seguidament fa una dura crítica del comportament dels bancs d´inversió, dels reguladors del sistema financer i fins i tot dels alts executius. Els aplica un qualificatiu que m´agrada d´allò més: arrogants.

Hi afegeixo personalment: estic cansat d´executius i d´empresaris fatxendes, que tenen menys sentit comú i són més totxos que el xofer que els porta al despatx.

Tot començà a Harvard, la mítica escola de negocis, prop de Boston, que creà el model seguit per totes les altres. Una escola que ha buscat el talent i l´excel·lència i que els ha trobat, sovint.

Però que també ha creat unes generacions d´executius ambiciosos i egocèntrics, incapaços de reconèixer els errors en què han caigut i que tan mal han fet al món. Precisament, Canals lamenta que ells no han estat capaços de formular una teoria de gestió empresarial prou forta per contrarestar les teories del món anglosaxó. O sigui de Harvard i companyia. Milton Friedman, premi Nobel d´economia i catedràtic de la Universitat de Chicago, deia que la principal responsabilitat social d´una empresa era guanyar diners. No sembla que Jordi Canals hi estigui d´acord. Sense guanyar diners, una empresa no pot continuar, però si només pensa en els titulars del capital i oblida els seus treballadors i la comunitat on treballa, s´equivoca totalment.

A Harvard i companyia es van formar la majoria dels gestors financers que van portar a la fallida els bancs d´inversió de mig món i moltes empreses. I no han fet autocrítica, que jo sàpiga.

M´han agradat força les declaracions del director general de l'IESE. Ara falta que convencin aquells que assisteixen als seus cursos.

Les escoles de negocis han de precisar molt el que ensenyen i el que es proposen. Hi poden haver bons professors, però mals alumnes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Diumenge, 13 de juny del 2010