La difÃcil situació econòmica que viu el nostre paÃs fa que els mitjans de comunicació tinguin una gran responsabilitat en no encendre espurnes que facin més difÃcil la vida social o que apuntin a demagògies fà cils. És evident que el poble, a més de tenir el dret a ser ben informat i a no ser manipulat, té tot el dret a protestar, com el passat dimarts a Igualada, quan considera que les polÃtiques, les mesures concretes i les anomenades "retallades" perjudiquen injustament el benestar de tots. Però hi ha el perill, massa fà cil, de mobilitzar -per interessos obscurs- una massa "indignada" o propensa per la seva situació precà ria, a la protesta.
Ja les veus contrà ries a la despesa de l'organització de la Jornada Mundial de la Joventut, esdeveniment que tindrà lloc el proper mes d'agost a Madrid, organitzat per l'Església Catòlica i amb la presència del Papa Benet XVI, s'estan sentint amb força: una conjunció clerical i empresarial per una gran despesa inútil en plena crisi econòmica, és el que venen a dir. Simplement voldria donar uns punts aclaridors:
1.- El pressupost és de 50 milions d'euros, un 75% aportat pels mateixos peregrins i un 25% per patrocinadors. No hi ha, per tant, una subvenció directa que provingui de l'erari públic.
2.- La col·laboració pública queda reduïda a la seguretat i a la cessió d'instal·lacions per acollir persones, tenint present que les despeses derivades de l'ús de les mateixes les assumeix l'organització.
3.-Pel que fa als patrocinadors (entre els quals hi ha, per exemple, 'Prisa', empresa editora d'El Pais i propietà ria de la Cadena Ser) agrupats en la fundació 'Madrid Vivo', es beneficien de desgravacions pel fet de donar ajudes o de publicitar el logo de la JMJ. Això és perquè l'esdeveniment ha estat declarat "d'interès excepcional" per la llei pressupostà ria. N'hi ha molts d'altres d'esdeveniments amb aquesta declaració (per exemple la Copa Amèrica de Vela) i la JMJ només representarà un 8% dels recursos que l'Estat gastarà per aquest tipus d'esdeveniments. Si hi ha un debat sobre els costos i beneficis que generen els grans esdeveniments a Espanya, no crec que sigui just fer-lo només quan aquests estan organitzats per l'Església.
4.- Per que fa als beneficis, es calculen en més de 60 milions per IVA per l'activitat generada per la JMJ. A més, grups de restauradors s'han beneficiat pels 6 milions de racions de menjar que es repartiran en una setmana; aixà com els hotelers, que salvaran el que sempre és el pitjor mes de l'any, l'agost, per a l'ocupació a la capital de l'Estat. Els beneficis de la visita del Papa a Barcelona, per exemple, han estat innegables: un 20% més de visites a la Sagrada FamÃlia.
És una mica desagradable tractar de forma econòmica i material un esdeveniment espiritual, però és necessari fer-ho davant la difusió de notÃcies demagògiques. Cal tenir en compte que la JMJ estava prevista de temps enrere, quan no havÃem arribat a la difÃcil situació que viu el nostre paÃs, i crec que es fan esforços per que l'esdeveniment es realitzi amb la mà xima austeritat. Per últim, crec que és menysvalora l'impacte social de la JMJ: la crisi econòmica no només és una crisi material o monetà ria: és també una crisi moral provocada per avarÃcia, especulació, irresponsabilitat, enganys amb productes financers, pel créixer sense lÃmits sense pensar en el futur ni en la sostenibilitat....L'experiència cristiana compartida pels centenars de milers de joves també és una forma d'apostar per un model de vida diferent i per una societat millor: si la sortida de la crisi només fos una qüestió de rescats i retallades i no ens interrogués pel mode com vivim, a que aspirem, quines són les coses realment valuoses, com gestionem i com tractem els altres, crec que restarÃem en una visió molt limitada que fà cilment ens faria caure en la mateixa pedra.
Mn. Francisco Javier Bisbal y Talló, Pvre. de la diócesis de Vic y economista.