Gran Bretanya. A great surprise
Per Pablo Blanco SartoPublicat el 31 d'octubre de 2010
UN SOL COR I UNA SOLA ÀNIMA
«Els ateus brità nics porten dies armant brega contra el papa», afirmava un cronista. Primer, escrivint contra ell des de les seves trones i acusant-lo dels cà rrecs de sempre: masclisme, antiavortisme i homofòbia», relataven els periòdics. Hi havia també problemes en la història recent, com recordava la periodista canadenca Deborah Gyapong: «Quan es va anunciar la publicació de la constitució apostòlica Anglicanorum coetibus, a l'octubre de 2009, alguns la van titllar de caça “furtiva” o van comparar aquesta decisió del papa amb un desplegament de tancs en el jardà de l´arquebisbe de Canterbury». No obstant això, el papa va declarar a l'avió: «Vaig endavant amb gran valentia i alegria». Sabia el que havia de dir. Va al·ludir a la gran passió de Newman: la veritat present en Jesucrist. Durant la missa de Bellahouston Park, als afores de Glasgow, Benet XVI va afirmar que l´evangelització de la cultura «és encara més important» en un moment «en el qual una “dictadura del relativisme” amenaça amb enterbolir la veritat immutable de la naturalesa de l'home, el seu destà i la seva fi última». Amb la veritat per davant també. «Durant el tercer dia – comentava un diari americà – el papa va mantenir una reunió privada amb persones que van ser vÃctimes d´abús sexual per part de sacerdots. Amb aquesta reunió es buscava passar el missatge clar que l'Església Catòlica desitjava demanar perdó per allò succeït i per la falta comesa pel silenci, i oferir l'esmena de justÃcia i solidaritat amb les vÃctimes. També prendre mesures per a evitar des d'ara que es tornin a donar situacions similars». En el seu esperat discurs a la Westminster Hall (on va ser jutjat i condemnat Tomà s More), es va centrar a defensar la necessitat que la religió no sigui marginada del debat públic. Va expressar especialment la seva preocupació per «la creixent marginació de la religió, especialment del cristianisme », en nacions «tradicionalment tolerants», i va reclamar un dià leg entre la fe i la raó. El bisbe de Roma va reconèixer i va mostrar la seva estima pel paper que el parlamentarisme anglès ha tingut en la instauració de la democrà cia. A pesar d'aquests assoliments, seguia dient Benet XVI, «les qüestions fonamentals en joc en la causa de Tomà s More continuen presentant-se avui», i és «en nom de quina autoritat poden resoldre's els dilemes morals».
A la tarda, va presidir una vigÃlia d'oració per la beatificació del cardenal John Henry Newman. En el seu discurs, el papa va il·lustrar tot el que els joves catòlics poden aprendre del cardenal Newman. Va destacar del futur beat anglès «la passió per la veritat, l'honestedat intel·lectual i l'autèntica conversió són costoses». En un blog s´hi podia llegir aquest comentari [...] «Crec que el moment més top de la nit va ser l'adoració eucarÃstica. Milers de persones en la benedicció amb el papa enmig del Londres que fins ara coneixÃem com sorollós i frÃvol. Per a l'ocasió els carrers circumdants al parc havien estat tallats. Va haver-hi cinc minuts de silenci i intensitat, propietat privada del verb “adorar”, que molts no haguéssim imaginat possible en un lloc com aquest». 
