Es produeixen fets molt importants que no tenen un correlat proporcionat en els mitjans de comunicació. Un cas recent el trobem en la resolució de l'Assemblea Parlamentà ria del Consell d'Europa, de 25 de gener, establint que "l'eutanà sia, en el sentit de mort intencional per acció o per omissió d'un ésser humà dependent per al seu suposat benefici, ha de ser sempre prohibida ". Aquest acord es produeix un any després que el Tribunal Europeu de JustÃcia establÃs que no existeix el dret a l'eutanà sia o el suïcidi assistit en la Convenció Europea.
La resolució 1859/2012, "Protecting human rights and dignity by taking into account previously expressed wishes of patients", va sorgir de la necessitat de definir els principis que haurien de regir els testaments vitals, les últimes voluntats anticipades. Aquest tipus de document legal té com a finalitat deixar establert per avançat per part de les persones que aixà ho desitgen quina és la seva voluntat en tot allò que es refereix a tractaments mèdics en el cas que no es trobi en condicions de manifestar-ho. Per evitar que aquest instrument jurÃdic pugui ser una porta del darrere per a la introducció de l'eutanà sia o el suïcidi assistit, l'Assemblea Parlamentà ria del Consell d'Europa ha regulat una sèrie de principis que han de regir aquesta prà ctica en els 47 estats que formen el Consell. Tanmateix, i com a consequència de la creixent preocupació per propagació de criteris eutanà sics encoberts, l'Assemblea va estimar que calia recordar explÃcitament el principi bà sic que la mort intencional ha de ser sempre prohibida. Quelcom per altra banda, consubstancial al jurament hipocrà tic i a la medicina. A més a més, la resolució precisa que "en cas de dubte, la decisió ha de ser sempre en favor de la vida i en favor de la prolongació de la vida". Darrere d'aquest rotund rebuig europeu es troben tant principis ètics com la constatació dels nombrosos abusos, veritables violacions dels drets humans, que s'han produït en països que han legalitzat l'eutanà sia i el suïcidi assistit. Ara els pocs estats europeus que ho permeten hauran de revisar la seva legislació segons els nous principis, la influència dels quals serà decisiva en la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. D'aquesta manera es posa fi a la prà ctica d'una idea tan perillosa com que la mort resol problemes.
Josep Miró i Ardèvol @ jmiroardevol La Vanguardia 6 feb 2012