Entendre la violència de gènere

Per Jaime Nubiola
Publicat el 15 de juliol de 2009

El fet de passar revista a les pàgines dels diaris o als noticiaris de televisió a Espanya és gairebé cada dia una experiència traumàtica. En els últims temps ha proliferat tant la denominada violència de gènere que alguns arriben a dir que és el peatge inevitable del progrés i de la internacionalització de la nostra societat. Per a alguns altres la temptació és pensar que vivim en un país de bojos o, si més no, en un país en què la bogeria de la violència creix a passos gegantins.

Efectivament, la violència de gènere creix: va des del jove borratxo que escanya, potser inadvertidament, a la seva acompanyant ocasional, fins al vell que, en un brot de demència senil, llança la seva esposa pel balcó després de cinquanta anys de convivència, passant per l'immigrant que la pren a ganivetades contra la parella per arestablir així la seva "dignitat" després d´haver estat acomiadat del treball. Aquests comportaments resulten per a molts uns fets del tot incomprensibles. Tanmateix, podem comprendre bastant bé la violència de gènere i determinar els seus elements estructurals que és precisament on es pot intentar tallar la malaltia.

El primer factor de la violència de gènere - que tothom s´assabenta ben bé i quasi ningú no s´atreveix a reconèixer públicament - és el consum abusiu de alcohol al nostre país. Ja fa dècades, Espanya fou un paradís per a l'escriptor americà Hemingway perquè podia estar borratxo sense que ningú no li digués res, i continua sent-ho per aquest mateix motiu: és el paradís per a milions dels nostres visitants. No fa gaire temps, vaig viatjar amb British Airways de Londres a Madrid; en agafar tant sols la velocitat de creuer, un bon nombre de passatgers es llençà sobre les ampolles comprades a duty free: tot el grup - semblaven aficionats d'algun equip britànic - va aterrar a Barajas palesament alegre i alguns d´ells ja completament borratxos. Espanya era per a ells el sinònim de llibertat per a l´ingesta d´alcohol sense cap mena de responsabilitat.

Si s´analitzen a poc a poc els episodis de violència de gènere es pot comprovar fàcilment que l´agressor - d´ordinari, l´home - té alterades las facultats pel consum d´alcohol, i sovint també per drogues i altres estimulants que potencien sense cap control els seus efectes. Si desitgem que disminueixi el nivell de violència dintre la nostra societat hem d´aconseguir reduir dràsticament l´excés d´alcohol durant els caps de setmana, a les festes i a la vida social. Ve a la meva memòria la vella pel·lícula Dies de vi i roses, en què l´esposa comença a beure per acompanyar al seu marit i resta enganxada al alcohol, destrossant al final el seu matrimoni. Mentre joves i adults, a la nostra societat, pensin que festa o diversió és sinònim d´emborratxar-se no haurem avançat ni un mil·límetre en la lluita contra la violència de gènere.

La segona clau d´aquesta violència és quasi sempre la misèria econòmica que porta, no poques vegades, a la prostitució o a l´abús sexual, fins i tot dins de l´àmbit familiar. En ocasions, no és pobresa econòmica, si no més aviat pobresa intel·lectual: la d´aquells que, malgrat tenir diners (artistes, esportistes, famosos, etc.), no han rebut una formació cultural que els permeti de tenir cura de la seva personalitat. Són persones incapaces de llegir un llibre i, en alguns casos, es podria dir que, fins i tot, són violents perquè no llegeixen.

La tercera clau és, sense cap dubte, el masclisme (la vaig matar perquè era meva – "la maté porqué era mía", com diuen les cançons d´altra època) encara vigent a la nostra societat i potser perviu encara amb més força en les poblacions immigrants. En combatre aquesta lacra s´adreça la propaganda ministerial - que em sembla molt bé -, però cal centrar també l´atenció en les altres dues claus, en el abús sistemàtic d´alcohol i en la misèria material i intel·lectual que porten tantes vegades cap a aquesta violència de gènere que - assegurem - no poder entendre.

____________________________________________________________

*Jaume Nubiola és professor de filosofia a l´Universitat de Navarra (jnubiola@unav.es).