Els interessos amagats rere la donació d'òvuls

Per Isabel Viladomiu
Publicat el 04 d'octubre de 2011

Des de l´any 1992 tots els sistemes sanitaris del món miren de prop Espanya per l´èxit en el camp de trasplantaments d'òrgans. L'índex espanyol de donació d'òrgans és de 35 donants per milió d´habitants, dada que duplica la mitjana europea i supera en 8 punts els EUA. Les claus d'aquest èxit es troben en la voluntat política sanitària, en els bons professionals i en la població que va entendre i entén molt bé que sense òrgans no hi ha trasplantaments. La donació d'òrgans, teixits i sang són actes altruistes i molt lloables que restableixen la salut i el benestar d´una altra persona.

La donació té bona premsa i, sota aquest mateix paraigües, es pretén llançar un missatge de solidaritat a favor de les dones infèrtils a fi què les joves d'entre 18 i 35 anys donin òvuls per generar embrions i aconseguir que dones que no poden tenir fills, els puguin tenir. Les clíniques de reproducció assistida ofereixen nens i sense òvuls no n´hi ha, igual que sense òrgans no hi ha trasplantaments. Però, es pot equiparar un òrgan o teixit a la donació dels òvuls? Som davant d´un mateix tipus de donació? Quins aspectes ètics i morals implica la donació d´òvuls?.

Sabem que el ronyó, el primer òrgan que es va trasplantar, depura l'organisme, el cor bombeja la sang, el fetge metabolitza greixos i glúcids i així cada òrgan i cèl·lula té una funció existencial i diferenciada en el cos humà. Els gàmetes són al cos humà amb una finalitat reproductiva, per a la generació dels fills. Aquest fill, des de la fecundació té una identitat personal, és una persona singular i diferent als seus pares. Aquesta primera cèl·lula que sorgeix després de la unió dels gàmetes és un cos humà i, per tant, un bé no instrumental, no disponible que ha de ser cuidat i respectat per la seva màxima fragilitat i dependència. Aquest principi es proclama com la dignitat intrínseca de tot ésser humà.

Els gàmetes són les cèl·lules precursores del cos, per tant, no estem davant d'una realitat equiparable a un teixit o un

òrgan, estem davant les cèl·lules que fan possible l'existència d'un home i li donen la identitat. Si la realitat de l'embrió humà exigeix ser tractat amb respecte en si mateix, aquest respecte és extensible als dos tipus de cèl·lules que ho fan possible: l'òvul i l'espermatozoide. Quan es parla de la donació d'òvuls com l´acte de regalar vida, el problema ètic sorgeix amb força, ja que la vida dels fills no és un bé disponible que es pugui regalar a un altre sense més, els fills no es regalen, els fills s'acullen i s'estimen.

A ningú li està permès negociar amb parts del cos humà. El Conveni Europeu sobre els drets humans i la biomedicina (2000) en l'article 21 afirma: El cos humà i les seves parts, com a tal, no han de ser objecte de lucre, és clar. Els òvuls entrarien plenament en aquesta prohibició, però s'evita la norma mentint sobre l'objecte de comerç, afirmen que paguen les molèsties, però és evident que no volen les molèsties sinó els òvuls. Si no paguessin els òvuls, que és la matèria primera del negoci reproductiu, cap jove es sotmetria a tan penós però necessari procés per obtenir-los.

Per altra banda, el camí encertat per a la investigació de les causes d´infertilitat és gairebé inexistent, comparat amb la investigació en les tècniques de reproducció assistida nascudes per proporcionar fills als pares i a qualsevol que

els desitgi. Es fa molt difícil entrar en les objeccions ètiques a aquesta indústria que proporciona el més gran d'aquest món, un nadó, però justament en això resideix el quid de la qüestió. Cap persona és amo de la vida d'un altra persona, ni per decidir-ne l´existència, ni per manipular-la.

Benet XVI ha parlat, al Parlament Federal de Berlín, sobre "la capacitat de l'home de destruir el món. Es pot manipular a si mateix. Pot, per dir-ho així, fer éssers humans i privar d´altres éssers humans de la seva humanitat". Els òvuls són necessaris per "fer" éssers humans i aquests éssers són "privats de la seva humanitat", són tractats com esclaus en les noves pobreses del segle XXI de domini i selecció de la tècnica sobre l'home. La infertilitat no justifica, ni justificarà, l'extracció i manipulació dels gàmetes, els quals són capaços de transmetre la vida.

Isabel Viladomiu