El Papa demana perdó... una altra vegada, com ho feu el juliol de 2008 (en 1.001 paraules)

11-VI-2011

El setmanari Time va publicar el 7 de juny de 2010 el reportatge “Why being Pope Means Never Having to Say you'r Sorry”, que posava en qüestió la capacitat de Benet XVI de demanar perdó pels casos d´abusos sexuals que han aparegut a la llum pública en els últims mesos.

El divendres 11 de juny, a la cloenda de l'Any Sacerdotal, Benet XVI ha afirmat: "Era d´esperar que a l´«enemic» no li agradés que el sacerdoci brillés de nou; ell s´hagués estimat més veure´l desaparèixer, perquè a la fi Déu seria llançat del món. I així ha passat que, precisament en aquest any d´alegria pel sagrament del sacerdoci, han sortit a la llum els pecats dels sacerdots, sobretot l´abús comesos sobre els nois petits, en el quals el sacerdoci, que porta a terme una especial sol·licitud de Déu pel bé de l´home, es converteix en tot el contrari. També nosaltres demanem perdó insistentment a Déu i a les persones afectades, mentre prometem que volem fer tot el possible perquè aital abús no torni a passar mai més; que, en l´admissió al ministeri sacerdotal i en la formació que el prepara, farem tot el possible per examinar l´autenticitat de la vocació, i que volem acompanyar encara més i millor els sacerdots en el seu camí, per tal que el Senyor els protegeixi i els custodiï en les situacions doloroses i en els perills de la vida".

Alguns observadors han vist aquí la resposta a aquesta exigència de penediment: el Papa Benet XVI demana 'perdó' per primera vegada per l´escàndol d´abusos sexuals a menors (“El Mundo”). Diari “Público”: "Benet XVI demana a la fi perdó a les víctimes d´abusos sexuals".

És realment la primera vegada que Benet XVI demana perdó? “El País”, de fet, destacava com quelcom de nou l´èmfasi de la petició: El Papa demana "insistentment perdó" a Déu i a les víctimes dels abusos comesos. “New York Times”, diari que va llançar les primeres informacions, titulava “Pope Pleads for Forgiveness Over Abuse Scandal”, afegint el matís que "It was the first time that Pope Benedict XVI had commented on the Scandal from St Peter's Basilica".

Aquest matís té la seva raó de ser. De fet, no tots els mitjans han considerat les paraules del Papa com la primera petició de perdó. Així, per exemple, “La Vanguardia” recollia, a la seva web, el text d'EFE que valorava el caràcter públic d´aquesta petició. L' “ABC” ni tan sols parlava de demanar perdó, i encapçalava la notícia explicant que "Benet XVI va prometre fer tot el possible perquè els abusos sexuals no tornin a succeir mai més" i que "va llançar també un seriós avís als bisbes encobridors o covards: No és pas vertadera caritat tolerar comportaments indignes de la vida sacerdotal".

Com algun bloc periodístic ja ha assenyalat, el cert és de fet no és la primera vegada que el Papa demana perdó i expressa la seva proximitat envers les víctimes.

A la “Carta als catòlics d'Irlanda” (19.03.10), va afirmar que està "profundament consternat", i que comparteix amb les víctimes "el neguit i el sentiment de traïció" i sent "obertament la vergonya i el remordiment". “Pope Benedict Castells victims. I am truly sorry", resumia un periodista de la BBC. 'I am truly sorry´: Pope Benedict apologises for decades of child abuse in Irish Catholic Church, afirmava “Daily Mail”. Al-Jazeera: Pope 'truly sorry´ over Irish abuse. En la mateixa línia “Belfast Telegraph”, entre altres. L´expressió anglesa “I'm truly sorry” va ser traduïda al català “em sap molt de greu veritablement”, la qual cosa no recull amb la mateixa exactitud l´acte de demanar perdó. Tot i això, alguns mitjans en castellà van interpretar les paraules en el mateix sentit que els anglesos. El Mundo referia a la seva web el dia 22, citant a EFE, i el dia 24, citant a Reuters que, a la carta, el Papa "va demanar perdó a les víctimes dels capellans pederastes". Igual ho feren altres com “ABC”, “TVE” o “La Tercera” de Xile.

Però la demostració més clara que Benet XVI demanava perdó a les víctimes ja es va poder comprovar el passat 12 juliol 2008, durant el trajecte en avió cap a Austràlia. A la pregunta: "¿Parlarà de la qüestió dels abusos sexuals i demanarà perdó?" Va respondre amb un rotund "sí", i després el Papa va explicar les seves raons concloent amb el significat que, al seu entendre, té l´expressió demanar perdó: "farem tot el possible per deixar clar quina és l´ensenyament de l'Església i per ajudar en l´educació, en la preparació dels sacerdots i en la formació permanent; farem tot el possible per curar i reconciliar les víctimes. Crec que aquest és el contingut fonamental de l´expressió "demanar perdó". Crec que és millor i més important donar el contingut de la fórmula i crec que aquest contingut ha d´explicar en què ha fallat el nostre comportament, què hem de fer en aquest moment, com podem prevenir-ho i com podem tots curar i reconciliar". Què ha fet sinó, Benet XVI, des de llavors?

Era el dissabte 12 de juliol de 2008. Per un mes i un dia, gairebé dos anys abans de la suposada primera petició de perdó del dia 11 de juny de 2010.

Ja l´any 2006, referint-se a Irlanda havia insistit en la necessitat de "curar a les víctimes i a tots els afectats per aquests crims enormes". A Austràlia, durant l'esmentat viatge de 2008, va dir: "Estic molt afligit pel dolor i el sofriment que han patit les víctimes, i els asseguro que, com el Pastor seu que sóc, també comparteixo el seu sofriment. Aquests delictes, que constitueixen una greu traïció a la confiança, han de ser condemnats de manera inequívoca. Han provocat gran dolor i han malmès el testimoni de l'Església. Us demano a tots que doneu suport i ajudeu als vostres bisbes, i que col·laboreu amb ells en combatre aquest mal. Les víctimes han de rebre compassió i assistència, i els responsables d´aquests mals han de ser portats davant la justícia". Com havia fet ja poc temps abans als Estats Units, Benet XVI va compartir les penes d´un grup de víctimes.

Marc Argemí