El "CaÃn" de Saramago o la confusió entre cultura i religió
Per Llorenç CarreresPublicat el 16 de novembre de 2009
He d´agrair a José Saramago l´impuls intel·lectual necessari per tornar a gaudir de la lectura de l´Antic Testament; particularment del Gènesi, un llibre molt entretingut que 
s'ha de llegir en clau poètica i, doncs, interpretable com tots els relats mÃtics. A la novel·la CaÃn, Saramago decideix passar comptes amb Déu; un Déu particular creat, segons l´autor portuguès, pel mateix home, cosa del tot plausible i, a priori, força interessant. [...]
És obvi que hi ha una clara voluntat provocadora, a CaÃn. M'ha decebut, però, que la crÃtica de Saramago a Déu, en boca de CaÃn o del narrador, sigui tan poc fonamentada: no cal tenir el premi Nobel de literatura per fer una lectura literal del Gènesi. Segons Saramago, Déu és desconfiat, 
rancorós, cruel, envejós, malvat, maligne, boig i sord. Aquesta és la moral que extreu Saramago dels relats bÃblics. Vist aixÃ, no m´estranya que CaÃn volgués matar Déu. Tanmateix, no es pot matar una idea. Una idea es pot combatre de 
moltes maneres. Saramago opta per la més simple, la desqualificació, que equival a la interpretació literal, esbiaixada, absurda i polÃticament correcta. Encara que ho vulgui obviar, Saramago sap que els mites necessiten la interpretació. Si no, no hauria escrit “La caverna”. Vull dir que la BÃblia, al marge de creences religioses particulars, té un pes importantÃssim dins la cultura occidental que no pot ser menyspreat amb un relat que neix de l´aversió pel fet religiós. Saramago, en el millor dels casos, confon cultura i religió.
rancorós, cruel, envejós, malvat, maligne, boig i sord. Aquesta és la moral que extreu Saramago dels relats bÃblics. Vist aixÃ, no m´estranya que CaÃn volgués matar Déu. Tanmateix, no es pot matar una idea. Una idea es pot combatre de moltes maneres. Saramago opta per la més simple, la desqualificació, que equival a la interpretació literal, esbiaixada, absurda i polÃticament correcta. Encara que ho vulgui obviar, Saramago sap que els mites necessiten la interpretació. Si no, no hauria escrit “La caverna”. Vull dir que la BÃblia, al marge de creences religioses particulars, té un pes importantÃssim dins la cultura occidental que no pot ser menyspreat amb un relat que neix de l´aversió pel fet religiós. Saramago, en el millor dels casos, confon cultura i religió. Llorenç Carreres
http://eliteratura.balearweb.net/
Ètica i moral
Índexs
Església
Família i societat
Llibres
Seccions de les revistes
Teologia
Vida cristiana
