Català Castellano

Doctorats 'Honoris Causa' a la Universitat de Navarra

Per www.temesdavui.org
Publicat el 31 d'octubre de 2011

El catedràtic de Dret Joseph Weiler, el cardenal Péter Erdo i el pintor i escultor Antonio López van ser investits doctors honoris causa per la Universitat de Navarra en una cerimònia acadèmica celebrada el dijous 27 de octubre de 2011. L'acte va ser presidit pel Gran Canceller del centre, Monsenyor Xavier Echevarría.

Oferim un breu perfil amb els aspectes més significatius que justifiquen l'ingrés dels doctorats en el claustre de la Universitat de Navarra.
 

Weiler: expert en Dret de la Unió Europea, jueu i defensor d'un pluralisme compromès

(Text de la conferencia)

Joseph Weiler està considerat un dels majors experts en el dret de la Unió Europea. Fill del conegut rabí jueu Moses Weiler, va néixer a Johannesburg, el 1951. Graduat per la Universitat de Cambridge, es va doctorar a l'Institut Universitari Europeu de Florència. Catedràtic de Dret Internacional a les facultats de Dret de les Universitats de Michigan (1985-1992) i Harvard (1992-2001), el 2001 es va incorporar a la Universitat de Nova York com University Professor, rang acadèmic reservat per a aquells professors amb venia docendi en totes les facultats d'un campus.

A la Universitat de Nova York, dirigeix el Centre Jean Monnet de Dret Econòmic Regional i Internacional, l'Institut Straus d'Estudis Jurídics Avançats, i el Centre Tikvah de Dret i Civilització Jueva.

 

Joseph Weiler ha estat assessor jurídic en el procés d'integració de la Unió Europea i ha jugat un paper determinant en la defensa de la persona humana com a subjecte primari del dret internacional. Defensa el pluralisme de la societat com a clau per tal de permetre l'existència de comunitats diferenciades, ancorades en principis, valors i tradicions diferents, sense més límit que el derivat de la pròpia dignitat humana. Proclama un pluralisme no neutral, sinó ric, compromès amb la dignitat de les persones i que concep a Déu com a garantia de la seva pròpia dignitat.

Sense renunciar a la seva condició de jueu observant, no ha dubtat a defensar les arrels cristianes d'Europa o, recentment, davant el Tribunal Europeu de Dret Humans, la presència de crucifixos en llocs públics.

 

Cardenal Peter Erdo: defensor de la separació Església-Estat i de la col·laboració en la solució de causes comunes

(Text de la conferencia)

El cardenal Péter Erdo és una figura rellevant de l'Església catòlica, no només a Hongria sinó també en la societat europea i en el món actual. És arquebisbe de Esztergom-Budapest, primat de l'Església a Hongria i president de la Conferència Episcopal hongaresa. És també el president del Consell de les Conferències Episcopals europees; i als seus 51 anys es va convertir en el cardenal més jove del Col·legi Cardenalici.

El cardenal ha sabut conjugar sempre la defensa de la separació entre Església i Estat, i alhora, una col·laboració mútua en la solució de causes comunes. Péter Erdo dibuixa una trajectòria vital a favor de la concòrdia, la pau i la unió entre els pobles cristians d'Europa. Conscient de l'important paper del Cristianisme en la configuració d'Europa i en la vida de les nacions, especialment la seva, Hongria. Expert en Dret Canònic, ha desenvolupat a la vegada una ingent activitat investigadora, que s'ha manifestat en la publicació de 20 llibres i més de 200 articles.

Després de ser consagrat bisbe el 2000 pel papa Joan Pau II, va ser designat arquebisbe de Esztergom-Budapest (2002), va rebre el títol de primat d'Hongria i va ser erigit cardenal de Santa Balbina (2003). Va participar com a elector en el Conclave de 2005, en què va sortir elegit el papa Benet XVI. Així mateix, pertany des de 2007 a l'Acadèmia Hongaresa de les Ciències.

El cardenal va ser nomenat president de la Conferència Episcopal Hongaresa (2005) i president del Consell de Conferències Episcopals d'Europa (2006), càrrec aquest últim que li ha estat renovat el 2011 per cinc anys més. A la Cúria romana és membre de la Congregació per a l'Educació Catòlica, del Pontifici Consell per als Textos Legislatius i del Tribunal de la Signatura Apostòlica.


Antonio López, el geni de l'art figuratiu espanyol

(Text de la conferencia)

El pintor i escultor Antonio López, Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1985) i Premi Velázquez de les Arts Plàstiques (2006), és un dels representants del realisme contemporani espanyol i un dels pintors espanyols més cotitzats en els mercats internacionals del art. És membre de nombre de la madrilenya Real Acadèmia de San Fernando.

Amb aquesta proposta per el Doctorat Honoris Causa, la Universitat de Navarra vol reconèixer la personalitat profundament universitària d'Antonio López, un artista que segons ell mateix confessa dedica el seu treball al coneixement de la veritat de les coses, i vol també agrair la generositat del mestre que no només necessita compartir-la, sinó que fa de la seva vida el lliurament quotidià d'ensenyar als altres el camí per assolir-la.

El pintor busca entre la realitat que l'envolta aquells aspectes quotidians, que ell recull amb un tractament ple de detallisme, fregant el fotogràfic. Les seves preferències van des de les vistes de Madrid fins als retrats dels seus familiars, passant pels objectes més quotidians i propers.

És un artista singular que transmet la necessitat de descobrir la bellesa en el món que l'envolta i a través del seu art transmetre-la als altres. Una bellesa que per a ell és més que una qualitat estètica. La bellesa que Antonio López persegueix en les seves obres és el reflex d'alguna cosa més profunda, més gran, aquella que transcendeix la veritat que busca.

Apadrinat per l'Escola d'Arquitectura de la Universitat, l'obra d'Antonio López ensenya també als arquitectes a mirar l'home com a protagonista dels seus espais i a tractar de transcendir amb una bellesa que no necessiti de estridències, sinó simplement d´una manera que tanqui la veritat de la seva vida, o almenys, intenti d'assolir-la.

 

(Intervenció de Mons. Javier Echevarría, Grand Canciller de l'Universitat)

 

 Fotos de la web de la Universitat de Navarra

www.temesdavui.org

Comparteix