Català Castellano

Del Via Crucis pregat, al Via Crucis de la vida

Per Francesc Xavier Bisbal i Talló
Publicat el 15 de març de 2010

La Quaresma és un temps indicat per considerar, meditar i aprofundir en la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, aquell moment crucial de la història de la salvació en què Déu s´abaixà fins a l´extrem, en forma d´esclau, de torturat, i així prenent –lliurement i per amor– sobre sí el pecat de tots des del seu anorreament absolut.

Per la fe sabem la significació humano-divina d´aquell esdeveniment, és la redempció de la nostra humanitat presa en tota la seva totalitat, donant un nou sentit a la mort i al sofriment, fent-ne camí de salvació.
¿Per què tenen tant èxit els passos de Setmana Santa, a casa nostra a Tarragona o Hospitalet (per exemple), amb les representacions de la Passió de Crist? Sens dubte perquè hom hi veu -especialment els qui sofreixen- Algú amb qui es pot identificar; és un passar –pasqua és 'pas´– pel mal del món no racionalista, sinó existencial, vital, “no és una explicació sinó esdeveniment”, diu Joseph Ratzinger a 'El Dios de los Cristianos´. Perquè a qui pateix de poc li serveixen les explicacions... tots els sofrents poden experimentar que en ells mateixos “Crist segueix sofrent i morint. En els rostres dels 'derrotats per la vida´, es dibuixen les faccions del rostre de Crist que mor en la creu”, (Joan Pau II - Via Crucis al Coliseu 1998).
Per usar el llatí, seguint les paraules d´Etty Hillessum assassinada a Auschwitz, hi ha moments de la vida en què la mera ratio no és suficient, i convindria afegir-hi una 'o´, i entrar en el camp de la o-ratio, en què totes les coses –àdhuc el sofriment– adquireixen una nova dimensió.
La pietat cristiana ha viscut tradicionalment aquesta oratio amb l´acostament a la Passió i Mort a través de la devoció del Via Crucis, el camí de la Creu.
Pel que sembla, aquesta devoció va néixer a Jerusalem, on l'anomenada 'via dolorosa' era lloc de pelegrinatge de molts fidels, i es van marcar algunes 'estacions de la creu', i s'hi passava recordant la Passió. Probablement foren els franciscans, custodis de Terra Santa, qui a partir del segle XIV van establir el Via Crucis, semblant a com el coneixem el dia d´avui. El peregrí Guillerm Wey en les seves narracions de les seves estances a Jerusalem, ja esmenta a mitjan segle XV les catorze estacions, tot i que no corresponen a les que tenim avui.
Pel fet de la distància i les invasions musulmanes, molts cristians no podien anar a Terra Santa i va sorgir la necessitat de representar-la en llocs més assequibles. Per exemple al convent dels dominics de Córdoba, al segle XV; es van pintar les principals escenes de la Passió en forma d´estacions. Més tard ja van aparèixer devocionaris amb el Via Crucis, mereix importància el d´Arichomius, el 1584.
Un segle més tard, el Papa Inocenci XI va concedir als franciscans el dret d´erigir estaciones en les seves esglésies, amb les mateixes indulgències que tenen els sants llocs de Terra Santa. El 1731, Climent XII va estendre el privilegi a totes les esglésies i es va fixar definitivament en 14 el número de les estacions.
La majoria de les estacions són extretes dels mateixos relats dels evangelis, però hi ha algunes excepcions. Pel que fa a les estacions que narren tres caigudes –la tercera, la setena i la novena- cal dir que són molt probables històricament i que es dedueixen del fet de demanar ajuda a Simó de Cirene –la cinquena estació, que trobem a Mt 27, 32, Mc 15, 21 i Lc 23, 26. També es molt probable que al llarg del camí de la Creu, Jesús s´hagués trobat amb la seva mare, tenint present que el quart evangeli (Jn 19, 25-27) la situa als peus de la Creu. L´episodi de la Verònica, extret de l´evangeli apòcrif de Nicodem (que l´identifica amb l´hemorroisa curada per Jesús), pot referir-se perfectament a alguna de les dones que presencien la Passió (Lc 23, 27ss.), algunes que sabent veure el veritable rostre sofrent de Jesús, i d´aquí el seu nom simbòlic (vera icono - verdadera imatge).
Per últim es pot afegir que Joan Pau II va proposar l´any 1991 un nou Via Crucis, amb totes les estacions extretes dels evangelis, proposant les següents: Jesús a l´Hort de les oliveres, Jesús traïcionat per Judes i arrestat, Jesús condemnat pel Sanedrí, Jesús negat per Pere, Jesús flagelat i coronat d´espines, Jesús promet el Regne al bon lladre i Jesús ressuscita. Es de subratllar que aquest nou Via Crucis culmina amb la Resurrecció i inclou un total de quinze estacions(*).
En tot cas, és una excel·lent oració vocal per a tots els divendres, especialment els de Quaresma i els de Setmana Santa, i molt recomanada en els exercicis espirituals o recessos en general. El mateix Papa Joan Pau II des de la seva ordenació sacerdotal el va resar tots els divendres, i en el seu llit de dolor, el dia abans de la seva mort, li van llegir les estacions del Via Crucis.
Es poden resar davant d´un Crucifix a l´església o a casa, es poden agafar viacrucis escrits per sants o autors espirituals; àdhuc es poden apuntar a l´agenda o en una llibreta i anar-les repassant durant el dia, estant al metro o pel carrer, tal com podem fer amb el Rosari.
És una arma més que ens dona la tradició espiritual de l´Església per viure més a prop de Jesús, per identificar-nos més en el seu amor lliurat, radical, gratuït que ens va mostrar en la seva Passió, per a què nosaltres –en la vida de cada dia- també transparentem aquest Crist amorós en les nostres paraules, en les nostres accions, en el nostre rostre i, alhora, anem adquirint aquesta virtut de la penitència –sense oblidar mai que al Via Crucis hi són tots els nostres pecats- que, amb lluita i constància, ens fa afinar en el seguiment de Jesucrist, que és camí, veritat i vida.
Francesc Xavier Bisbal i Talló 
–––––––––––––––––––––
(*) NOTA DEL TRADUCTOR
Les quinze estacions que Joan Pau II va proposar, quedant finalment així:
  1a.- Agonia de Jesús a l'hort de les oliveres.
  2a.- Jesús traït per Judes és arrestat.
  3a.- Jesús condemnat pel Sanedrí. (nit de maltractaments.)
  4a.- Jesús negat per Pere.
  5a.- Jesús jutjat per Pilat.
  6a.- Jesús assotat i coronat d'espines. (Ecce Homo)
  7a.- Jesús es carrega la creu. (Caigudes)
  8a.- Jesús necessita l'ajuda del Cirineu. (Caiguda)
  9a.- Jesús es compadeix de les pietoses dones de Jerusalem. (Pot incloure la Verònica)
10a.- Jesús és crucificat. (Expoli i insults dels fariseus)
11a.- Jesús promet el seu Regne al bon lladre.
12a.- Jesús a la creu, ens dóna la seva Mare.
13a.- Jesús mor a la creu.
14a.- Jesús és sepultat.
15a.- estació: Jesús Ressuscita.
Comparteix