D.E.P. Francesc Abel

Els mitjans de comunicació, el passat 31 de desembre, van recollir la notícia de la mort d´en Francesc Abel, pioner de la Bioètica a Europa i fundador de l'Institut Borja de Bioètica. Per a tots aquells que ens hem dedicat a la bioètica, en Francesc Abel ha estat sempre una referència. Ell va obrir un camí i el va treballar a consciència amb els seus col·laboradors. Va importar dels Estats Units la metodologia dels principis, l'autonomia personal reconeguda en l'actualitat en el consentiment informat, i va impulsar la creació dels comitès d'ètica per deliberar en els hospitals sobre els problemes que plantejava, i que segueix plantejant, el progrés de la Medicina i la Biotecnologia. Avui molts conceptes bioètics formen part de la cultura sanitària i els comitès d'ètica són presents en tots els àmbits sanitaris.

No hi havia congrés o curs de Bioètica en el qual F. Abel no participés. No oblidem la seva aportació a la discussió d'un cas en què ens va recordar a tots els presents que el diàleg és el millor instrument per solucionar els problemes de la pràctica clínica. No és tan bo el record en una jornada sobre la RU-486 a la seu de la Conferència Episcopal a Madrid en la qual va participar-hi entre d'altres destacats ponents. En aquesta jornada es van posar de manifest les diferències que segueixen dividint els bioètics en les qüestions antropològiques fonamentals, com l'inici i final de la vida humana, l'avortament i l'eutanàsia, els dos grans abismes oberts per a la bioètica i la societat.

Els bioètics som cercadors convençuts i defensors de la dignitat humana. Si això és així, per què hi ha postures distants i irreconciliables entre nosaltres? Les postures irreconciliables es donen en l'inici i al final de la vida, en embrions, fetus i moribunds. Cap bioètic discuteix els principis orientadors de la pràctica clínica, ja que sabem molt bé com ens hem de comportar. Ara bé, davant els embrions, fetus i embarassos trontollen aquells principis que tenim tan clars davant d'altres situacions. Són com dues bioètiques diferents, una per homes nascuts i una altra per als no nascuts.

Hi ha conflictes i de molt difícil solució, de fet, molts d'aquests conflictes no la tenen. L'Institut Borja de Bioètica (IBB) amb F. Abel al capdavant es va posicionar a favor de la despenalització de l'avortament, davant un embaràs no desitjat o altres causes, i també de l'eutanàsia. Va postular que l'embrió humà abans de la seva fase implantatòria "no és un ésser humà complet" i va justificar la píndola del dia després i altres intervencions per impedir-ne el seu desenvolupament. Bioèticament ens va separar aquesta concepció diferent del valor del no nascut i la manera com hem d'afrontar els molts conflictes en sexualitat i en l'inici de la vida tan habituals en els nostres dies. Les solucions que proposa l'altre bioètica no inventen res, accepta la realitat tal com és i es nega a entrar en un pacte de violència o de domini d'un sobre l'altre.

F. Abel era sacerdot catòlic encara que discutia el Magisteri de l'Església sobre el valor i el sentit de la vida, de la sexualitat i de la mort. Hi ha persones que han patit per aquest tema. Ara és el moment d'agrair el seu treball bioètic i de demanar a Déu que li permeti contemplar els misteris tantes vegades cercats en aquesta vida. D. E. P.

          

Isabel Viladomiu, llicenciada en psicologia i màster en bioètica i dret. Va ser presidenta de l'Associació Catalana de Bioètica (1996-2003).

Xavier Sarrias, doctor en medicina, especialista en nefrologia a l'Hospital de Bellvitge