Català Castellano

Comentaris a la llei sobre els drets del pacient terminal

Per Temes d'Avui
Publicat el 04 de juny de 2011
Malgrat que el text encara no s´ha fet públic, ja es coneixen les línies mestres de l´avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres sobre els drets del pacient terminal, segons la nota de premsa publicada pel Ministeri de Sanitat.
La ministra de Sanitat, Leire Pajín, ha aclarit que la llei "no despenalitza l´eutanàsia ni el suïcidi assistit", pràctiques que seguiran essent delicte, i que "només evitarà el patiment innecessari i l´acarnissament terapèutic per als pacients en fase terminal". També s´omet qualsevol referència a "mort digna", terme que ha estat eliminat a petició d´organitzacions com la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives.
Alguns dels aspectes del projecte.
a) Els drets dels pacients
No s´estableixen límits a l´ús de la sedació, considerada un dret del malalt. La voluntat del pacient serà durant tot el transcurs de la malaltia l´autoritat màxima; el malalt ho podrà revocar fins l´últim moment, mentre sigui considerat "capaç".
b) Obligacions dels metges
Sembla que podria donar-se un enfrontament entre els drets dels pacients i el fet que la mateixa nota del Ministeri obliga els professionals mèdics a assegurar-se que cadascuna de les seves intervencions "respon a la "lex artis" (bona pràctica) i que està clínicament indicada", cosa que sembla contradir la prevalença absoluta de la voluntat del pacient.
La principal crítica que s´ha fet a l´avantprojecte és aquella que, en situar la voluntat del pacient per sobre de qualsevol altra instància, posa els metges entre l´espasa i la paret. Per això, des del Fòrum de la Família s´ha rebut amb cautela: "Una llei que aposti per millorar l´atenció als malalts terminals i per ampliar l´oferta de cures pal·liatives serà una llei benvinguda. Una llei que disminueixi el compromís amb el dret a la vida dels moribunds o que autoritzi pràctiques deontològicament no acceptables per escurçar la vida, mereix tot el rebuig ".
c) Ampliar les cures pal·liatives
No hi ha cap menció a l´obligatorietat del manteniment de l´alimentació i hidratació del pacient terminal.
Els professionals de les cures pal·liatives han repetit insistentment que no només cal preocupar-se dels patiments físics: el que anomenen "dolor existencial" sol provocar un sofriment igual o més profund en el pacient. Amb tot, tampoc accepten que, des d´instàncies poc qualificades, se segueixi repetint la cançó del "insuportable dolor físic" dels pacients en estat terminal, com si fos un fet generalitzat, contra el qual l´avenç de la medicina pal·liativa no ha pogut encara fer res. "La medicina pal·liativa disposa avui en dia dels mitjans adequats per tractar el dolor i altres símptomes relacionats amb les malalties en fase avançada" (Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, SECPAL).
d) La sedació com un dret
Un exemple concret de l´ambigüitat de l´avantprojecte és el cas de la sedació. La nota del Ministeri, l'única oficial fins al moment, eludeix establir límits a aquesta pràctica, considerada com un dret del pacient, al mateix nivell que qualsevol altre tractament analgèsic.
La SECPAL i l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) han volgut assenyalar clarament els requisits per a aquestes intervencions en un comunicat: "Cal aclarir que qualsevol intervenció sanitària que es converteixi en un dret per al pacient (per exemple l´analgèsia, la oxigenoteràpia, la sedació, el control dels símptomes o la intervenció psicosocial) han de ser inexcusablement efectuades dins de la Lex Artis, és a dir, subjectes a unes indicacions, procediments i criteris ètics perfectament definits".
Per la seva banda, Professionals per l'Ètica (cf. zenit.org) recorda que "exigir [la sedació pal·liativa] com un dret i obligar el metge a prescriure´l pot posar en perill la vida del pacient (ja que hi ha casos en què la sedació està contraindicada), i en tot cas, obliga al professional a obeir criteris aliens a l´ètica professional".
Al seu torn, el Fòrum de la Família fa notar: "Ni el metge pot imposar al pacient contra la seva voluntat tractaments que aquest rebutja, ni el pacient pot imposar al metge, contra la seva deontologia o judici professional, tractaments que aquest consideri no adequats o contraris a l´ètica professional. La Llei en tot cas ha d´establir expressament el respecte del dret a l´objecció de consciència del personal sanitari".
Les precaucions d´aquestes associacions estan motivades pel risc d´un ús eutanàsic de la sedació pal·liativa.
Una altra pregunta que el text del Ministeri no aclareix és la de quin tipus d´intervencions té dret a rebutjar el pacient o, en nom seu, els seus representants. La nota de premsa no explicita, per exemple, si el pacient podria disposar que, arribada la situació terminal, se li suspengués l´alimentació i la hidratació.
D´altra banda, hi ha algunes afirmacions del text que semblen negar de manera implícita el dret constitucional de l´objecció de consciència.
De manera implícita això suposa la negació del principi constitucional de l´objecció de consciència. Aquest dret no apareix esmentat en tot el text, al contrari que els dels pacients.
Veure article complet en ACEPRENSA 
          
 
 
 
Comparteix