Comença el cicle de Conferències sobre l'encíclica "Caritas in veritate"

El dissabte passat va començar a l'Oratori Bonaigua, la cita anual de l´"Aula de Teologia", un cicle de conferències que aquest any, sota el títol genèric "La lògica del do", divulguen els continguts de la darrera encíclica de Benet XVI "Caritas in veritate”.

La primera ponència –Les línies mestres de l´encíclica "Caritas in veritate"–, va córrer a càrrec de Domènec Melé (Dr. en Sagrada Teologia per la Universitat de Navarra i Professor Ordinari d'Ètica Empresarial de l'IESE), va ser seguida amb gran interès per més de 170 persones que omplien el Saló d'Actes de l'Oratori.

En una breu introducció, el Dr. Melé va destacar el propòsit de l´encíclica, situant-la en el seu context històric i eclesial, dirigint l´atenció especialment al contingut del document en el seu conjunt. "El títol de l´encíclica –comentà el nostre ponent– dóna a entendre que el Papa ha volgut escriure una encíclica en la qual no només s´ocupa de problemes socials concrets, sinó que també ha tingut la intencionalitat d´assenyalar els fonaments oportuns per enfocar correctament aquests problemes". Va passar després a fer un repàs aclaridor dels apartats del document, assenyalant el que, al seu entendre, són les seves línies mestres fonamentals.

En primer lloc va glossar la naturalesa "personalista" del progrés i desenvolupament dels pobles, assenyalant que l´encíclica remarca que es tracta d'un progrés que té "tot home i a tots els homes" com a veritable objectiu. Per això la guia primordial dels ensenyaments sobre temes socials de l'Església és precisament la caritat en la veritat. En aquest sentit, Jesucrist, "veritat i amor fet home", és la referència primordial per entendre el veritable humanisme, un humanisme que doni resposta a les més importants qüestions morals que es plantegen en el context de la globalització i de l'actual crisi. Aquesta –va assenyalar el ponent– "és de naturalesa més àmplia que el merament econòmic, i per tant resultarien infructuosos els intents de resoldre-la només en el pla economicista, ja que es tracta d´una crisi també cultural i moral. El desenvolupament és impossible sense homes rectes, sense operadors econòmics i agents polítics que sentin fortament, en la seva consciència, la crida al bé comú."

Per al Dr. Melé, el document papal explica en profunditat que l´acció humana és, des del punt de vista d´una última anàlisi, una acció sempre moral, i no podem pas limitar-nos a una acció només tècnica. En aquesta línia, el ponent va insistir en el concepte –utilitzat pel Sant Pare– de "família humana única", explicant què implica un actuar humà a tots els nivells, entès amb sentit de fraternitat, ja que la persona és "relacional" i sense aquesta condició es frustra el seu autèntic sentit.

Es comprèn, segons el nostre ponent, que el document apunti cap a la necessitat d´una ètica "amiga de la persona" i que enforteixi l´estima per una llibertat no arbitrària, sinó veritablement humanitzada pel reconeixement del bé que la precedeix. Per això el Romà Pontífex deixa molt clar que la caritat, en el seu sentit més profund, i la recerca de la veritat, es troben en el nucli de tots els ensenyaments socials de l'Església, afirmant, per tant, sense embuts que la "caritat en la veritat" és el principi sobre el qual gira la doctrina social de l'Església: un principi que adquireix forma operativa en els criteris orientatius de tota acció moral. (CV, 6).

D´aquí es deriva, segons la interpretació del nostre conferenciant, l´íntima unió entre els aspectes ètics i socials: "Fer front al relativisme, recuperar una ètica comuna objectiva que enfonsa les seves arrels en la Llei Moral Natural, i donar cabuda al principi de gratuïtat, més enllà de la mera reciprocitat, fins i tot en l´activitat econòmica. Només així es podrà entendre l´objectivitat i la qualitat de 'no disponibles´ dels drets humans".

L´encíclica ens ajuda a comprendre que la clau del desenvolupament es troba en una intel·ligència capaç d´entendre la tècnica i de copsar el significat plenament humà de la tasca de l´home, tenint davant l´horitzó sobre quin sentit té la persona considerada en la globalitat del seu ésser.

Es tracta d´orientar la globalització de la humanitat en termes de relacionalitat, comunió i participació. Contribueixen decisivament a aquesta orientació la religió cristiana i les altres religions, sempre que Déu tingui un veritable lloc en l´esfera pública, situació que es desdibuixa tant en el laïcisme com en el fonamentalisme. Amb aquestes actituds es perd la possibilitat d´un diàleg fecund i d´una profitosa col·laboració entre la raó i la fe religiosa: la força més poderosa al servei del desenvolupament és un humanisme cristià.

Sense ser un document que pretengui solucions tècniques, si aborda, en canvi, unes directrius d´acció tant per a la societat civil en general, com per a l´àmbit econòmic en particular. El Dr. Melé va assenyalar entre altres deures:

   - Comprometre´s en la realització d´un autèntic desenvolupament humà integral inspirat en els valors de la caritat en la veritat.

   - Iniciar i promoure una profunda renovació cultural, redescobrint valors de fons sobre els quals podem construir un futur millor.

   - Difondre la importància del respecte a la vida humana i la promoció d´una veritable "ecologia humana".

En l´àmbit econòmic, destacà, també que el document aporta directrius d´acció:

   - Evitar que l´ús dels recursos financers estigui motivat per l´especulació i cedeixi així a la temptació de buscar únicament un benefici immediat, en lloc de la sostenibilitat de l´empresa a llarg termini.

   - Actuar no només amb honradesa i integritat, sinó també obrint l´activitat econòmica a la reciprocitat i la gratuïtat.

En definitiva, concloïa el nostre convidat, es tracta de repensar l´activitat econòmica promovent una "nova síntesi humanista": La humanitat és una sola família i el diàleg fecund entre fe i raó no pot més que enriquir-la, fent alhora més eficaç l´obra de la caritat en allò social, constituint, a més a més, el marc apropiat per incentivar la col·laboració entre creients i no creients, en la perspectiva compartida de treballar junts per la justícia i la pau al món.

Les conferències del cicle es continuaran tots els dissabtes a la 12:00 hores, fins al 27 de març. Queden per abordar els següents temes:

20 DE FEBRER

«Amor en la veritat» com a fonament de la doctrina social de l´Església. Joan Costa Dr. en Sagrada Teologia i Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya

27 DE FEBRER

Un desenvolupament social honest. Leopoldo Abadía. Dr. Enginyer Industrial. ITP Harvard Business School. Exprofessor de l´IESE i escriptor: (“La crisis Ninja” y “La hora de los sensatos”)

6 DE MARÇ

Els continguts ètics de la caritat. Antonio Argandoña. Dr. en Ciències Econòmiques (Universitat de Barcelona) Titular de la Càtedra "la Caixa" de Responsabilitat Social de l´Empresa i Govern Corporatiu (IESE)

13 DE MARÇ

L´obertura a la vida en el centre d´un vertader desenvolupament. Maria Victòria Roqué. Dra. en Filosofia i Sagrada Teologia. Professora de l´Àrea de Filosofia i Ciències de la Vida (Universitat Internacional de Catalunya)

20 DE MARÇ

Aliança entre l´ésser humà i el medi ambient. Sílvia Albareda. Llic. en Ciències Biològiques i Teologia. Professora ajudant de la Facultat d´Educació (Universitat Internacional de Catalunya)

27 de MARÇ

Conseqüències socials i econòmiques de la ruptura amb la llei natural. Josep Miró i Ardèvol. Director de l´Institut d´Estudis del Capital Social, INCAS, de la Universitat Abat Òliba CEU. Membre del Pontifici Consell per als Laics.

Jesús Maria Pons

Calendario

Contingunts