Ciutadans indignats

Per Temes d´avui
Publicat el 04 de juny de 2011

En el brou de cultiu de la crisi econòmica sorgeixen en diversos països europeus moviments ciutadans expeditivament etiquetats de “populistes”. En països del nord i centre d'Europa -Finlàndia, Holanda, Àustria- constitueixen partits que assoleixen una representació parlamentària significativa. A França, el Front Nacional no és una realitat nova, però en les municipals del mes passat se´n va endur un bona part dels vots del centre-dreta. A Espanya acaba de sortir al carrer un moviment de "ciutadans indignats", que ha manifestat la seva protesta contra la classe política establerta.

Són grups heterogenis, amb més o menys implantació, que comparteixen alguns trets, centrats sobretot en allò que denuncien: el rebuig dels partits tradicionals, acusats de convertir la lluita pel poder en una finalitat en si mateixa i de no escoltar el poble; l´aversió envers els poders econòmics i les elits que s´han beneficiat d´una desigualtat creixent; la denúncia de la corrupció política rampant; la crida al poble, al ciutadà corrent -a qui diuen representar- per tal que posin l´atenció als problemes de la vida quotidiana, al marge de les ideologies...

Els moviments de protesta coincideixen en el rebuig dels grans partits, acusats de convertir la lluita pel poder en un fi en si mateix

Ignasi Arechaga analitza a Aceprensa les similituds i diferències entre "els ciutadans irats" a Alemanya, els "Tea Party" als EUA, els recents partits populistes que han sorgit amb un acceptable suport electoral als països del centre i del nord d'Europa, com els "finlandesos autèntics" indignats tant per la seva alta contribució al Fons de salvament europeu, o com s´està portant la qüestió de la immigració o el tema d´algunes innovacions socials que consideren negatives, com el matrimoni gai o l´abús de les drogues.

Siguin aquests moviments un fenomen passatger o el germen d´una acció estable, han donat un ensurt a una classe política massa acostumada a repartir-se el pastís sense donar comptes als ciutadans.

Veure reportatge gràfic en: Paul Mac Manus

Veure l'article complet en ACEPRENSA