Beata M. Anna Maria Janer Anglarill
Per José MarÃa Montiu de NuixPublicat el 21 d'octubre de 2011
La fundadora de la congregació de les Religioses de la Sagrada FamÃlia d'Urgell, Anna Maria Janer Anglarill, ha estat beatificada el dia 8 d'octubre de 2011 a la catedral de la Seu d'Urgell. Ha estat 
proposada, molt especialment, com a model de dona consagrada a la caritat. És el missatge de l'amor.
Anna Maria va néixer el 18 de desembre de 1800 a Cervera de la Segarra, ciutat enclavada a la provÃncia de Lleida i que pertany a la diòcesi de Solsona. Anna Maria des dels primers anys de la seva existència va rebre una molt bona formació catòlica, grà cies a la seva famÃlia, a l'escola i a la parròquia. De ben jove es va exercitar en la pietat, aixà com en les visites als malalts del Sant Hospital de Cervera.
Anna Maria, a l'edat de 18 anys, va passar a formar part de la comunitat de Germanes del Sant Hospital de Cervera. Això significava consagrar-se a Déu i la caritat. Ella es dedicarà de manera generosa a atendre als pobres i als malalts, l'amor a Déu la condueix a això. Servir-los és servir a Crist mateix. La vida d'Anna Maria serà un dels fruits innombrables de caritat originats en l'amor a Déu. Caritat que, a través dels anys, tindrà un esperó en nombroses misèries del seu temps: les pestes de còlera, les múltiples guerres, el laïcisme, ...
L'any 1836 algunes persones d'ideologia liberal van expulsar les Germanes del Sant Hospital de Cervera. Llavors, Anna Maria es veurà impossibilitada d'ocupar-se dels seus necessitats. Per tant, durant el perÃode d'un any, es dedicarà a l'ensenyament. Però ella volia tornar amb els malalts. En aquesta situació, decideix acudir al Sr. Bisbe de la diòcesi per demanar-li consell. En arribar, però, a la ciutat de Solsona es 
troba amb gran quantitat de ferits de guerra. Llavors s'ocuparà de l'hospital de sang de Solsona. Posteriorment s'ocuparà successivament d'altres malalts: Hospital de Berga, Vall d'Ora i la Boixadera. Donades les contingències bèl·liques, decideix passar els Pirineus. L'any 1844 torna a Cervera, procedent de l'exili. A Cervera s'ocuparà de la caritat. La trobarem a l'Hospital de Cervera i després a la Casa Caritat.
troba amb gran quantitat de ferits de guerra. Llavors s'ocuparà de l'hospital de sang de Solsona. Posteriorment s'ocuparà successivament d'altres malalts: Hospital de Berga, Vall d'Ora i la Boixadera. Donades les contingències bèl·liques, decideix passar els Pirineus. L'any 1844 torna a Cervera, procedent de l'exili. A Cervera s'ocuparà de la caritat. La trobarem a l'Hospital de Cervera i després a la Casa Caritat.Monsenyor Josep Caixal i Estradé, Bisbe de la Seu d'Urgell, va demanar a la Mare Anna Maria que s'ocupés dels pobres de la Seu d'Urgell. D'aquesta manera naixerà un institut nou de germanes de la caritat. La fundadora, Anna Maria, tenia les seves arrels a Cervera, havia madurat la seva experiència religiosa en diversos gresols. La missió de la nova institució era l'educació cristiana dels infants i dels joves i l'assistència als malalts i als ancians. Ella mateixa s'havia ocupat en nombroses ocasions, no només de la cura als malalts i ancians, sinó també de l'educació religiosa, cosa aquesta especialment necessà ria en aquella calamitosa època. L'aprovació diocesana de l'institut havia tingut lloc el 1860, eren temps difÃcils; va haver de lidiar amb la revolució de 1868, amb el sexenni revolucionari o democrà tic (1868-1874), amb la tercera guerra carlina (1872 -1876), amb la Primera República (1873), ... AixÃ, es van succeir els tancaments de les cases de les religioses, les expulsions de les Germanes dels centres, ... El nou institut va haver de passar també per alguns 
moments interns difÃcils. Finalment, aquests es van resoldre grà cies a la mediació de Monsenyor Salvador Casañas, Bisbe de la Seu d'Urgell, que va promoure un capÃtol general en el qual va ser escollida mare general la M. Anna Maria Janer Anglarill, assegurant-se aixà la identitat fundacional del nou institut.
moments interns difÃcils. Finalment, aquests es van resoldre grà cies a la mediació de Monsenyor Salvador Casañas, Bisbe de la Seu d'Urgell, que va promoure un capÃtol general en el qual va ser escollida mare general la M. Anna Maria Janer Anglarill, assegurant-se aixà la identitat fundacional del nou institut.La significació de la vida de la M. Anna Maria Janer Anglarill és molt clara. La seva vida va transcórrer durant gairebé tot el segle XIX espanyol, ja que va des de 1800 fins el 1885. Segle ple de lluites fraternes, en què va abundar l'odi de les conteses. Segle també de grans sants i de persones que van saber donar exemple amb la seva vida de caritat i perdó. A l'enfosquiment del panorama social provocat per l'enfrontament, ella va oposar la llum de l'amor i de la caritat, va vèncer el mal amb la força del bé, tenint cura els ferits d'ambdós bà ndols amb afecte maternal, moguda pel foc que neix de la trobada interpersonal amorosa amb Crist Senyor. Enfront de la ideologia del laïcisme va oposar la instrucció religiosa i la unió de la caritat. La congregació de la M. Anna Maria Janer, de dret pontifici, continuadora de la seva obra, es troba actualment estesa per 11 països d´arreu del món, sembrant la caritat, l'amor, la instrucció religiosa.
Mn. Josep Maria Montiu de Nuix, prevere,
doctor en filosofia, matemà tic
Ètica i moral
Índexs
Església
Família i societat
Llibres
Seccions de les revistes
Teologia
Vida cristiana
