Àgora: Cultura de la vida o cultura de la mort

Per José María Montiu de Nuix
Publicat el 28 d'octubre de 2009

Acaba d'estrenar-se la pel·lícula “Àgora” de Alejandro Amenábar. Sobre la mateixa s'han publicat ja diversos articles interessants, entre ells els següents: “Amenábar: Àgora i Hipatia” (05.X.2009) de D. Josep Miró i Ardèvol, “Àgora” (06.X.2009) d'Aceprensa. També el periòdic “La Raó” ha publicat un article titulat “Àgora: Hipatia”. Recordem que anteriorment Amenábar ens havia donat “Mar dins”. Resulta interessant aquest fet ja que ens ofereix una referència important sobre la personalitat d'Amenábar. En efecte: En “Mar dins” es defensava l'eutanàsia, inscrivint-se per consegüent dins una “cultura de la mort”, la qual òbviament s'oposa a una “cultura de la vida”. La religió cristiana, com és ben sabut, és la màxima defensora de la “cultura de la vida”. I el cristianisme ha salvat milions de vides humanes. Ara, Amenábar, en “Àgora”, ens ofereix una visió negativa sobre el cristianisme. Òbviament, se segueix, implícitament que hi ha aquí una oposició a la religió que és la màxima defensora de la vida. Crist és la Vida. El de menys és que en la pel·lícula no s'expliciti aquesta conseqüència lògica contra qui és la màxima defensora de la vida.

Mort de Crist o mort de Hipatia

Amenábar en la pel·lícula “Àgora” en lloc de considerar com fet representatiu la mort de Crist el que considera representatiu és la mort de Hipatia. Es tracta d'un fet lamentable realitzat per mals cristians i que a més a més queda desdibuixat en la pel·lícula, carregant granment les tintes. No és representatiu perquè uns cristians només són representatius de la religió cristiana quan la viuen, no quan la traeixen. I anar contra el manament nou de Crist, “estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat”, mai és cristià. La violència contra Hipatia no va ser doncs quelcom cristià sinó quelcom incompatible amb el cristianisme, i en aquest sentit anticristià, ja que va contra l'esperit del cristianisme i, per consegüent, quelcom que els cristians van lamentar. La religió cristiana està renyida amb la violència.

Abraçada o pugna entre la cultura cristiana i la cultura pagana

Amenábar a més a més intenta considerar un fet concret, la mort de Hipatia, que hem assenyalat com no representatiu, com la base per oferir una visió negativa del cristianisme: els cristians representarien un retrocés en la cultura, cosa aquesta que òbviament és falsa. Es pretén presentar un gran xoc cultural entre la cultura pagana i la cultura cristiana. Certament, hi ha elements en el paganisme que no són acceptables pel cristianisme, per la clara incompatibilitat doctrinal entre ells, com la idolatria. Però, no és menys cert que tota la filosofia catòlica està estructurada sobre la filosofia pagana. És a dir, està organitzada sobre la raó natural d'aquells filòsofs grecs que

pertanyien al temps pagà, no cristià. Resulta significatiu a aquest respecte que S.S. Joan Pau II en l'encíclica “Fides et Ratio” assenyala que la gran síntesi del pensament catòlic és l'oferta pel pensament de Sant Tomàs d'Aquino. Sent aquest el màxim filòsof de la història. Doncs bé, aquest filòsof a qui anomena “El filòsof”, és a dir, el filòsof per excel·lència, no és a cap filòsof cristià, sinó a Aristòtil. Sent el mateix Sant Tomàs un filòsof aristotèlic, si bé evitant evidentment tot el que sigui incompatible en aquest amb la fe catòlica, purificant i elevant fins i tot la doctrina d'Aristòtil gràcies a les llums que la fe dóna al filòsof creient. No està de més considerar que el vertader tomisme té un gran contingut platònic. Un altre gran filòsof, contemporani a més a més de Hipatia, Sant Agustí de Hipona, era un seguidor de Plató, la doctrina del qual, per dir-ho d'alguna manera, batejaria. Així resulta que tota la gran filosofia cristiana en l'Edat Mitjana i també en l'actualitat és deutora de la filosofia dels pagans i en algun sentit pot dir-se fins i tot filosofia pagana, encara que batejada en el que no coincideix amb la fe catòlica, ja que la fe catòlica és la veritat. En aquest sentit, en comptes de xoc entre dues cultures caldria parlar més aviat d'abraçada entre dues cultures, alhora que Crist triomfa sobre el paganisme. I, en el sentit dit abans, i evitant tot escàndol possible, podria fins i tot dir-se que la filosofia cristiana és la filosofia pagana. Afegint si es vol per evitar confusions, “batejada”.

Obscurantisme cristiana i esplendor pagana

Per a Amenábar l'obscurantisme està de la part del cristianisme, mentre tota la llum llueix esplendorosa del costat del paganisme. Hipatia s'aixeca com la filòsofa, la matemàtica, l'astrònoma mentre en la pel·lícula van apareixent els cristians amb tons grisos. Però, l'obscurantisme no pot adduir-se contra el cristianisme que ha donat lloc a tantes persones sàvies i erudites. Cal pensar, per exemple, en Sant Agustí, Sant Anselm, sant Bonaventura, sant Albert

Magne, sant Tomàs d'Aquino, Pascal, Newton, Leibnitz, etc. Però tampoc pot adduir-se ignorància dels cristians en relació a la matemàtica i a l'astronomia. Entre els astrònoms cristians es troben Copèrnic, Galileu, Le Verrier. Entre els matemàtics cristians estan Descartes, Newton, Fermat, Leibnitz, Pascal, Euler, Cauchy, etc. Deia fins i tot el gran matemàtic Cauchy: “jo sóc cristià, això és, crec en la divinitat de Jesucrist, (...) en companyia de tots els grans astrònoms, de tots els grans matemàtics, de tots els grans físics, de tots els grans geòmetres dels segles passats; i sóc catòlic amb la major part d'ells”. Com s´entén que algú que no sàpiga de matemàtiques, ni d'astronomia, sinó de cinema, s'atreveixi a suggerir que els cristians són uns obscurantistes en matemàtiques, en filosofia i en astronomia?

Conclusió

La pel·lícula “Àgora” en l'aspecte de judici en relació al cristianisme no mereix major crèdit que el d'un pamflet anticristià, fet no amb la raó sinó amb el sentiment i la passió, que resta cec al magnífic panorama desplegat a través de la història humana per l'estela ininterromput de grans sants, de grans savis, de grans científics, de grans ànimes caritatives que han estat produïdes pel cristianisme. A qui vol tacar el cristianisme li fa nosa la blancor de la neu. Les mentides històriques de la pel·lícula “Àgora” també queden cegues davant la veritat. Àgora, en definitiva, està immersa dins una important campanya contra el cristianisme que de segur serà del grat de no pocs maçons.

José María Montiu de Nuix, sacerdot

Doctor en filosofia i llicenciat en matemàtiques