"DE DEUS I HOMES": desbordant triomf a Madrid i Barcelona de la preestrena

Per Maria Martinez - CinemaNet
Publicat el 16 de gener de 2011

Unes 2.000 persones van assistir el passat 13 de gener al preestrena benèfica a Madrid de "De déus i homes", la pel·lícula de Xavier Beauvois, candidata de França als Oscars. El que s'havia planificat com una projecció a la sala gran dels cinemes Palafox, per a unes 800 persones, es va convertir en tres sessions diferents, donada l'enorme afluència de públic. A Barcelona, per la seva banda, també es van esgotar les entrades 4 dies abans de la preestrena, omplint una sala de 250 butaques i amb una llarga llista d'espera.

'De déus i homes' narra una història real: els últims anys de set monjos ciestercienses que vivien i treballaven al monestir de la Mare de Déu de l'Atlas, a Algèria. Van ser segrestats pel Grup Islàmic Armat el 26 de març de 1996, durant la guerra civil que va assolar el país, i van morir posteriorment en circumstàncies que encara no han estat aclarides.

'De déus i homes', que es pot veure en cinemes des del 14 de gener, arriba a Espanya després collir un gran èxit tant de taquilla, a França i Itàlia, com de crítica. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el Grand Prix d'honor, el segon premi més alt del Festival de Cannes.

Fra José Luis Navarro, trapenc de la comunitat de la Mare de Déu de l'Atles, que ara es troba al Marroc, va participar en la preestrena, i va transmetre als assistents l'agraïment de tota la comunitat, i va explicar com viuen, a 1.500 metres d'altitud, els quatre monjos i unes religioses franciscanes, envoltades sobretot per berbers que, "encara que són musulmans, estan orgullosos de l'església que hi ha al centre del poble, tot i que estigui tancada i sense sacerdot".

La convivència amb la població musulmana --va subratllar el monjo-- és pacífica, tal com es descriu a la primera part de la pel·lícula: "Ens diuen 'marabútic', homes de Déu, i ens demanen oracions i porten espelmes per a la Mare de Déu.

Dejunem en el seu Ramadà, i després en la nostra Quaresma, i també vivim les festes i els duels amb ells. Això demostra que hi ha una altra forma de diàleg, des del servei amb l'altre, portant al Senyor sense parlar d'Ell Si no ve cap grup estrany, no tenim perill, estem bé, i contents ".

A la preestrena també va participar el crític de cinema Juan Orellana, que va definir la cinta com "una de les pel·lícules més commovedores que he vist en els últims anys. No té res de trista. Pot ser dura, commovedora, impactant, però també plena d'esperança i reconfortant ".

A més, "aconsegueix una cosa molt difícil, com és harmonitzar dos estils: el que ens explica la seva vida d'oració i contemplació, i altres moments de gran tensió dramàtica. Està perfectament harmonitzat perquè va ser així. És molt difícil posar-li 'peròs', tot el toca amb exquisidesa i encert. És impressionant pensar que està feta per no catòlics, tant en l'equip tècnic com els actors, als quals els ha canviat la vida fer-la ".

Tot el recaptat, tant en la preestrena de Madrid com al simultani de Barcelona, servirà per finançar la rehabilitació d'habitatges de sacerdots i religioses a El Meniaa, al Sàhara algerià. El finançament de milers de projectes, tant de reconstrucció d'esglésies, com per a la supervivència de les comunitats cristianes, és una de les potes del trípode sobre el qual es recolza la tasca d'Ajuda a l'Església Necessitada (AIN) a favor de la " Església necessitada i pobre en tots els racons del món ", va explicar Pilar Gutiérrez, presidenta del Secretariat espanyol de l'entitat.

Els altres dos són la pregària i la informació "sobre la situació de necessitat i penúria, de persecució i discriminació dels nostres germans". Per això --va afegir-- "patrocinar aquesta pel·lícula, perquè com altres cristians donen la seva vida per Jesucrist, per amor, és un fet real, que existeix i està passant, potser en aquest precís moment". AIN va néixer el 1947 amb l'objectiu d'ajudar els cristians perseguits pels règims comunistes.

Maria Martínez - CinemaNet

14/01/2011