Unes 2.000 persones van assistir el passat 13 de gener al preestrena benèfica a Madrid de "De déus i homes", la pel·lÃcula de Xavier Beauvois, candidata de França als Oscars. El que s'havia planificat com una projecció a la sala gran dels cinemes Palafox, per a unes 800 persones, es va convertir en tres sessions diferents, donada l'enorme afluència de públic. A Barcelona, per la seva banda, també es van esgotar les entrades 4 dies abans de la preestrena, omplint una sala de 250 butaques i amb una llarga llista d'espera.
'De déus i homes' narra una història real: els últims anys de set monjos ciestercienses que vivien i treballaven al monestir de la Mare de Déu de l'Atlas, a Algèria. Van ser segrestats pel Grup Islà mic Armat el 26 de març de 1996, durant la guerra civil que va assolar el paÃs, i van morir posteriorment en circumstà ncies que encara no han estat aclarides.
'De déus i homes', que es pot veure en cinemes des del 14 de gener, arriba a Espanya després collir un gran èxit tant de taquilla, a França i Ità lia, com de crÃtica. Ha estat guardonada, entre d'altres, amb el Grand Prix d'honor, el segon premi més alt del Festival de Cannes.
Fra José Luis Navarro, trapenc de la comunitat de la Mare de Déu de l'Atles, que ara es troba al Marroc, va participar en la preestrena, i va transmetre als assistents l'agraïment de tota la comunitat, i va explicar com viuen, a 1.500 metres d'altitud, els quatre monjos i unes religioses franciscanes, envoltades sobretot per berbers que, "encara que són musulmans, estan orgullosos de l'església que hi ha al centre del poble, tot i que estigui tancada i sense sacerdot".
La convivència amb la població musulmana --va subratllar el monjo-- és pacÃfica, tal com es descriu a la primera part de la pel·lÃcula: "Ens diuen 'marabútic', homes de Déu, i ens demanen oracions i porten espelmes per a la Mare de Déu.
Dejunem en el seu Ramadà , i després en la nostra Quaresma, i també vivim les festes i els duels amb ells. Això demostra que hi ha una altra forma de dià leg, des del servei amb l'altre, portant al Senyor sense parlar d'Ell Si no ve cap grup estrany, no tenim perill, estem bé, i contents ".
A la preestrena també va participar el crÃtic de cinema Juan Orellana, que va definir la cinta com "una de les pel·lÃcules més commovedores que he vist en els últims anys. No té res de trista. Pot ser dura, commovedora, impactant, però també plena d'esperança i reconfortant ".
A més, "aconsegueix una cosa molt difÃcil, com és harmonitzar dos estils: el que ens explica la seva vida d'oració i contemplació, i altres moments de gran tensió dramà tica. Està perfectament harmonitzat perquè va ser aixÃ. És molt difÃcil posar-li 'peròs', tot el toca amb exquisidesa i encert. És impressionant pensar que està feta per no catòlics, tant en l'equip tècnic com els actors, als quals els ha canviat la vida fer-la ".
Tot el recaptat, tant en la preestrena de Madrid com al simultani de Barcelona, servirà per finançar la rehabilitació d'habitatges de sacerdots i religioses a El Meniaa, al Sà hara algerià . El finançament de milers de projectes, tant de reconstrucció d'esglésies, com per a la supervivència de les comunitats cristianes, és una de les potes del trÃpode sobre el qual es recolza la tasca d'Ajuda a l'Església Necessitada (AIN) a favor de la " Església necessitada i pobre en tots els racons del món ", va explicar Pilar Gutiérrez, presidenta del Secretariat espanyol de l'entitat.

Els altres dos són la pregà ria i la informació "sobre la situació de necessitat i penúria, de persecució i discriminació dels nostres germans". Per això --va afegir-- "patrocinar aquesta pel·lÃcula, perquè com altres cristians donen la seva vida per Jesucrist, per amor, és un fet real, que existeix i està passant, potser en aquest precÃs moment". AIN va néixer el 1947 amb l'objectiu d'ajudar els cristians perseguits pels règims comunistes.
Maria MartÃnez - CinemaNet
14/01/2011