Català Castellano

Paraules de Benet XVI a Barcelona

Per Benet XVI
Publicat el 09 de novembre de 2010

Oferim enllaç para descargar archiu: Format Word i formato pdb, de les paraules que va pronunciar Benet XVI

 

PARAULES DE BENET XVI
 
 
 
Publiquem les respostes de Benet XVI en un roda de premsa concedida aquest dissabte als periodistes que l'acompanyaven en el vol papal rumb a Santiago de Compostela. Les preguntes van ser exposades, en nom dels presents, pel pare Federico Lombardi, director de l'Oficina d'Informació de la Santa Seu.
 
- Pare Lombardi: Santedat, en el missatge amb motiu del recent congrés dels santuaris que se celebrava precisament a Santiago de Compostela, vostè ha dit que viu el seu pontificat amb sentiments de pelegrí. També en el seu escut apareix la petxina del pelegrí. Vol dir-nos alguna cosa sobre la perspectiva de la peregrinació, també en la seva vida personal i en la seva espiritualitat, i sobre els sentiments amb els que es dirigeix com a pelegrí a Santiago?
- Benet XVI: Bon dia! Podria dir que estar en camí forma part de la meva biografia. Però això potser és quelcom exterior, però, m'ha fet pensar en la inestabilitat d'aquesta vida, en el fet d'estar en camí. Sobre la peregrinació un podria dir: Déu és a tot arreu, no cal anar a un altre lloc, però també és cert que la fe, segons la seva essència, consisteix a ser pelegrí. La Carta als Hebreus mostra la figura d'Abraham, que surt de la seva terra i es converteix en pelegrí cap al futur per tota la vida, i aquest moviment abrahàmic segueix estant present en l'acte de fe, és un ésser pelegrí sobretot interiorment però ha d'expressar també exteriorment. De vegades s'ha de sortir de la vida quotidiana, del món de l'útil, l'utilitarisme, per posar-se veritablement en camí cap a la transcendència, transcendir-se a si mateix i la vida quotidiana, i així trobar també una nova llibertat, un temps de replantejament interior , d'identificació de si mateix, per veure l'altre, a Déu. Així és també sempre el pelegrinatge: no consisteix només a sortir de si mateix cap al més Gran, sinó també a caminar junts. El pelegrinatge congrega, anem junts cap a l'altre i així ens trobem recíprocament. Només cal dir que els camins de Santiago són un element en la formació de la unitat espiritual del continent europeu, peregrinant aquí s'ha trobat la comuna identitat europea, i també avui reneix aquest moviment, aquest somni d'estar en moviment espiritual i físicament, de trobar l'un amb l'altre i de trobar silenci, llibertat, renovació, i trobar Déu.
 
- Pare Lombardi: Gràcies, Santedat. Ara dirigim la mirada a Barcelona. Quin significat pot tenir la consagració d'un temple com la Sagrada Família al començament del segle XXI? Hi ha algun aspecte específic de la visió de Gaudí que l'ha impressionat en particular?
- Benet XVI: En realitat, aquesta catedral és també un signe precisament per al nostre temps. En la visió de Gaudí, percebo sobretot tres elements. El primer és la síntesi entre continuïtat i novetat, tradició i creativitat. Gaudí va tenir la valentia de inserir-se en la gran tradició de les catedrals, d´atrevir-se´n el seu segle, amb una visió totalment nova. Presenta aquesta catedral com a lloc de la trobada entre Déu i l'home en una gran solemnitat. Té la valentia d'estar en la tradició però amb una creativitat nova, que renova la tradició, i demostra així la unitat i el progrés de la història. És una cosa bonic. En segon lloc, Gaudí buscava aquest trinomi: llibre de la natura, llibre de l'Escriptura, llibre de la litúrgia. I aquesta síntesi és precisament avui de gran importància. A la litúrgia, l'Escriptura es fa present, es converteix en realitat avui, no és una Escriptura de fa dos mil anys sinó que és celebrada, realitzada. En la celebració de l'Escriptura parla la creació, troba la creació, i troba la seva veritable resposta, perquè - com ens diu sant Pau, la criatura pateix, i en lloc de ser destruïda, menyspreada, espera als fills de Déu, és a dir, els qui la veuen en la llum de Déu. Aquesta síntesi entre el sentit de la creació, l'Escriptura i l'adoració és precisament un missatge molt important per a l'actualitat. I finalment hi ha un tercer punt: aquesta catedral va néixer per una devoció típica del segle XIX: sant Josep, la Sagrada Família de Natzaret, el misteri de Natzaret, però aquesta devoció d'ahir és de grandíssima actualitat, perquè el problema de la família, de la renovació de la família com cèl lula fonamental de la societat, és el gran tema d'avui i ens indica cap a on podem anar tant en l'edificació de la societat com en la unitat entre fe i vida, entre religió i societat. Expressa el tema fonamental de la Família, dient que Déu mateix es va fer fill en la família i ens crida a edificar i viure la família
 
- Pare Lombardi: I continuant amb aquesta línia, Gaudí i la Sagrada Família representen, com vostè ha dit, el binomi entre fe i art. Com pot la fe tornar a trobar avui seu lloc en el món de l'art i de la cultura? És aquest un dels temes importants del seu pontificat
- Benet XVI: Així és. Vosaltres sabeu que jo insisteixo molt en la relació entre fe i raó, en què la fe, i la fe cristiana, només troba la seva identitat en l'obertura a la raó, i que la raó es realitza si transcendeix cap a la fe. Però de la mateixa manera és important la relació entre fe i art, perquè la veritat, fi i vida de la raó, s'expressa en la bellesa i s'autorealitza en la bellesa, es troba com a veritat. I on està la veritat ha de néixer la bellesa. On l'ésser humà es realitza de manera correcta s'expressa en la bellesa. La relació entre veritat i bellesa és inseparable i per això tenim necessitat de la bellesa. En l'Església, des del començament, fins i tot en la gran modèstia i pobresa del temps de les persecucions, l'expressió de la salvació de Déu ha tingut lloc en les imatges del món, en l'art, la pintura, en el cant, i després també en l'arquitectura. Tot això és constitutiu per a l'Església i segueix sent constitutiu per sempre. D'aquesta manera, l'Església era mare de les arts per segles i segles. El gran tresor de l'art, música, arquitectura, pintura, ha nascut de la fe en l'Església. Actualment hi ha un cert dissens, però això fa mal tant a l'art com a la fe: l'art que perdés l'arrel de la transcendència ja no es dirigiria cap a Déu, seria un art escindit, perdria la seva arrel viva, i una fe que deixés l'art en el passat, ja no seria fe en el present. Avui s'ha d'expressar de nou com a veritat, que està sempre present. Per això, el diàleg o la trobada entre art i fe està inscrit en la més profunda essència de la fe. Hem de fer tot el possible perquè també avui la fe s'expressi en art autèntic, com Gaudí, en la continuïtat i en la novetat, i perquè l'art no perdi el contacte amb la fe.
 
- Pare Lombardi: En aquests mesos emprèn el seu camí el nou dicasteri per a la nova evangelització. I molts es pregunten si precisament Espanya, amb el desenvolupament de la secularització i de la disminució de la pràctica religiosa, és un dels països on vostè va pensar com a objectiu per a aquest nou dicasteri o fins i tot com a objectiu principal ...
- Benet XVI: Amb aquest dicasteri he pensant en el món sencer perquè la novetat del pensament, la dificultat de pensar en els conceptes de l'Escriptura, de la teologia, és universal, però hi ha un punt central, el món occidental, amb el seu secularisme, la seva laïcitat, i la continuïtat de la fe que s'ha de renovar per ser la fe d'avui i per respondre al desafiament de la laïcitat. A Occident, tots els grans països tenen la seva pròpia manera de viure aquest problema: hem tingut, per exemple, els viatges a França, a la República Txeca, al Regne Unit, on per tot arreu és present de manera específica per a una nació, per una història, el mateix problema. I això val també de manera forta per a Espanya. Espanya era sempre, d'una banda, un país originari de la fe. Pensem que el renaixement del catolicisme a l'època moderna va passar sobretot gràcies a Espanya. Figures com Sant Ignasi de Loiola, santa Teresa i sant Joan d'Àvila, són figures que han renovat el catolicisme i conformat la fisonomia del catolicisme modern. Però també és veritat que a Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un secularisme fort i agressiu com el vam veure precisament en els anys trenta, i aquesta disputa, més encara, aquest enfrontament entre fe i modernitat, ambdós molt vivaces, es realitza avui novament a Espanya: per això, per al futur de la fe i de la trobada -no el desencontre!, sinó trobada- entre fe i laïcitat, té un focus central també en la cultura espanyola. En aquest sentit, he pensat en tots els grans països d'Occident, però sobretot també a Espanya.
 
- Pare Lombardi: Amb el viatge a Madrid de l'any que ve amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), vostè haurà fet tres viatges a Espanya, cosa que no ha tingut lloc amb cap altre país. Per què aquest privilegi? És un signe d'amor o de particular preocupació?
- Benet XVI: Naturalment és un signe d'amor. Es podria dir que és una coincidència que vingui tres vegades a Espanya. La primera visita va ser la gran trobada internacional de les famílies, a València: com el Papa podria estar absent si les famílies del món es troben? El proper any té lloc la JMJ, la trobada de la joventut del món a Madrid, i en aquesta ocasió el Papa no pot estar absent. I finalment tenim l'any sant de Santiago, i la consagració després de més de cent anys de treball de la catedral de la Sagrada Família de Barcelona. Com no podia venir el Papa? Per tant, les ocasions són també els desafiaments, gairebé una necessitat d'anar. Ara bé, precisament el fet que precisament a Espanya es concentrin tantes ocasions mostra també que és realment un país ple de dinamisme, ple de la força de la fe, i la fe respon als desafiaments que estan igualment presents a Espanya. Per això diem que la casualitat ha fet que vingui, però aquesta casualitat demostra una realitat més profunda, la força de la fe i la força del desafiament per a la fe.
 
- Pare Lombardi: Gràcies, Santedat. I ara, si vol dir alguna cosa més per acabar la nostra trobada, hi ha algun missatge particular que vostè espera donar a Espanya i al món actual amb aquest viatge?
- Benet XVI: Jo diria que aquest viatge té dos temes: el tema de la peregrinació, estar en camí, i el tema de la bellesa, l'expressió de la veritat en la bellesa, la continuïtat entre tradició i renovació. Jo penso que aquests dos temes del viatge són també un missatge: estar en camí, no perdre el camí de la fe, buscar la bellesa de la fe, la novetat i la tradició de la fe que sap expressar-se i sap trobar-se amb la bellesa moderna , amb el món d'avui. Gràcies.

(Traducció: Temes d´avui)
 
 
 
BARCELONA - 07.11.2010 - 10:00 
[Original en català] Estimats germans i germanes en el Senyor: «La diada d´avui és santa, dedicada a Déu, nostre Senyor, no us entristiu ni ploreu... El goig del Senyor serà la Vostra Força» (Ne 8,9-11). Amb aquestos paraules de la primera lectura que hem proclamat vull saludar-vos a tots els qui us trobeu aquí presents participant en aquesta celebració. Adreço una salutació afectuosa a Ses Majestats els Reis d'Espanya, que han volgut acompanyar-nos cordialment. La meva salutació agraïda al Senyor Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, per les seves paraules de benvinguda i la seva invitació a dedicar aquesta Església de la Sagrada Família, suma admirable de tècnica, d´art i de fe.
Saludo també al Cardenal Ricard Maria Carles Gordó, Arquebisbe emèrit de Barcelona, als altres Senyors Cardenals i Germans en l'Episcopat, especialment, al Bisbe auxiliar d´aquesta Església particular, com també als nombrosos sacerdots, diaques, seminaristes, religiosos i fidels que participen en aquesta solemne cerimònia. També adreço la meva deferent salutació a totes les Autoritats Nacionals, Autonòmiques i Locals, com també als membres d´altres comunitats cristianes, que s´han unit al nostre goig i a la nostra lloança agraïda a Déu.
[Original en castellà] Aquest dia és un punt significatiu en una llarga història d´il·lusió, de treball i de generositat, que dura més de un segle. En aquests moments, voldria recordar tots i cada un dels que han fet possible el goig que a tots ens embarga avui, des dels promotors fins als executors de l´obra; des dels arquitectes i paletes a tots aquells que han ofert, d´una o altra forma, la seva inestimable aportació per fer possible la progressió d´aquest edifici. I recordem, sobretot, a qui va ser ànima i artífex d´aquest projecte: Antoni Gaudí, arquitecte genial i cristià conseqüent, amb la torxa de la seva fe cremant fins al terme de la seva vida, viscuda en dignitat i austeritat absoluta. Aquest acte és també, d´alguna manera, el cimal i la desembocadura d´una història d´aquesta terra catalana que, sobretot des del final del segle XIX, va donar una plèiade de sants i de fundadors, de màrtirs i de poetes cristians. Història de santedat, de creació artística i poètica, nascudes de la fe, que avui recollim i presentem com a ofrena a Déu en aquesta Eucaristia.
L´alegria que sento de poder presidir aquesta cerimònia s´ha vist incrementada quan he sabut que aquest temple, des de l´origen, ha estat molt vinculat a la figura de Sant Josep. M´ha commogut especialment la seguretat amb què Gaudí, davant les innombrables dificultats que va haver d´afrontar, exclamava ple de confiança en la divina Providència: «Sant Josep acabarà el temple». Per això, ara, no deixa de ser significatiu que sigui dedicat per un Papa el nom de pila del qual és Josep.
Què fem en dedicar aquest temple? Al cor del món, davant la mirada de Déu i dels homes, en un humil i joiós acte de fe, aixequem una immensa mola de matèria, fruit de la natura i d´un incommensurable esforç de la intel·ligència humana, constructora d´aquesta obra d´art. Ella és un signe visible del Déu invisible, a glòria del qual s´alcen aquestes torres, sagetes que apunten a l´absolut de la llum i d'Aquell que és la Llum, la Altura i la Bellesa mateixa.
En aquest recinte, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s´alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia. Així va unir la realitat del món i la història de la salvació, tal com ens és narrada a la Bíblia i actualitzada en la Litúrgia. Va introduir pedres, arbres i vida humana dins del temple, perquè tota la creació convergís en la lloança divina, però a la vegada va treure els retaules fora, per posar davant els homes el misteri de Déu revelat en el naixement, passió, mort i resurrecció de Jesucrist. D´aquesta manera, va col·laborar genialment a l´edificació de la consciència humana ancorada en el món, oberta a Déu, il·luminada i santificada per Crist. I va fer una cosa que és una de les tasques més importants avui: superar l´escissió entre consciència humana i consciència cristiana, entre existència en aquest món temporal i obertura a la vida eterna, entre bellesa de les coses i Déu com a Bellesa.
Això ho va realitzar Antoni Gaudí no amb paraules sinó amb pedres, traços, plànols i cims.
Perquè la bellesa és la gran necessitat de l´home; és l´arrel de la qual brolla el tronc de la nostra pau i els fruits de la nostra esperança. La bellesa és també reveladora de Déu perquè, com Ell, l´obra bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i arrenca de l´egoisme.
Hem dedicat aquest espai sagrat a Déu, que se´ns ha revelat i lliurat en Crist per ser definitivament Déu amb els homes. La Paraula revelada, la humanitat de Crist i la seva Església són les tres expressions màximes de la seva manifestació i lliurament als homes. «Que cadascú miri bé com construeix. De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist» (1 Co 3,10-11), diu Sant Pau a la segona lectura. El Senyor Jesús és la pedra que suporta el pes del món, que manté la cohesió de l'Església i que recull en unitat final totes les conquestes de la humanitat. En Ell tenim la Paraula i la presència de Déu, i d'ell rep l'Església la seva vida, la seva doctrina i la seva missió. L'Església no té consistència per si mateixa, està cridada a ser signe i instrument de Crist, en pura docilitat a la seva autoritat i en total servei al seu mandat. L´únic Crist funda l´única Església, Ell és la roca sobre la qual es fonamenta la nostra fe. Recolzats en aquesta fe, busquem junts mostrar al món el rostre de Déu, que és amor i l´únic que pot respondre a l´anhel de plenitud de l´home.
Aquesta és la gran tasca, mostrar a tots que Déu és Déu de pau i no de violència, de llibertat i no de coacció, de concòrdia i no de discòrdia. En aquest sentit, penso que la dedicació d´aquest temple de la Sagrada Família, en una època en què l´home pretén edificar la seva vida d´esquena a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat.
Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l´home. Que el secret de l´autentica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l´origen que és Déu. Ell mateix, obrint així el seu esperit a Déu ha estat capaç de crear en aquesta ciutat un espai de bellesa, de fe i d´esperança, que porta l´home a la trobada amb qui és la Veritat i la Bellesa mateixa. Així expressava l´arquitecte els seus sentiments: «Un temple [es] l´única cosa digna de representar el sentiment d´un poble, ja que la religió és la cosa més elevada en l´home».
Aquesta afirmació de Déu comporta la suprema afirmació i tutela de la dignitat de cada home i de tots els homes: «¿No sabeu que sou temple de Déu?... El temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres» (1 Co 3,16-17). Vet aquí unides la veritat i dignitat de Déu amb la veritat i la dignitat de l´home. En consagrar l´altar d´aquest temple, considerant Crist com el seu fonament, estem presentant davant del món Déu que és amic dels homes i convidant els homes a ser amics de Déu. Com ensenya el cas de Zaqueu, del qual es parla en l'Evangeli d´avui (cf. Lc 19,1-10), si l´home deixa entrar Déu en la seva vida i en el seu món, si deixa que Crist visqui en el seu cor, no es penedirà, sinó que experimentarà l´alegria de compartir la seva mateixa vida sent objecte del seu amor infinit.
La iniciativa d´aquest temple es deu a l'Associació d´Amics de Sant Josep, que van voler dedicar-lo a la Sagrada Família de Natzaret. Des de sempre, la llar formada per Jesús, Maria i Josep ha estat considerada com a escola d´amor, pregària i treball. Els patrocinadors d´aquest temple volien mostrar al món l´amor, el treball i el servei viscuts davant Déu, tal com els va viure la Sagrada Família de Natzaret. Les condicions de la vida han canviat molt i amb elles s´ha avançat enormement en àmbits tècnics, socials i culturals. No podem acontentar-nos amb aquests progressos. Al costat d´aquests han d´estar sempre els progressos morals, com l´atenció, protecció i ajuda a la família, ja que l´amor generós i indissoluble d´un home i una dona és el marc eficaç i el fonament de la vida humana en la seva gestació, en el seu infantament, en el seu creixement i en el seu terme natural. Només on hi ha amor i fidelitat neix i perdura la veritable llibertat. Per això, l'Església advoca per mesures econòmiques i socials adequades perquè la dona trobi a la llar i a la feina la seva plena realització, perquè l´home i la dona que contrauen matrimoni i formen una família siguin decididament recolzats per l'Estat; perquè es defensi la vida dels fills com a sagrada i inviolable des del moment de la concepció, perquè la natalitat sigui dignificada, valorada i recolzada jurídicament, social i legislativa. Per això, l'Església s´oposa a totes les formes de negació de la vida humana i dóna suport a tot el que promogui l´ordre natural en l´àmbit de la institució familiar.
En contemplar admirat aquest recinte sant de bellesa sorprenent, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipliquin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que la Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, crida ardent de caritat, via perquè el món cregui en Aquell que Déu ha enviat (cf. Jn 6,29).
Estimats germans, en dedicar aquest esplèndid temple, suplico igualment al Senyor de les nostres vides que d´aquest altar, que ara serà ungit amb oli sant i sobre el qual es consumarà el sacrifici d´amor de Crist, brolli un riu constant de gràcia i caritat sobre aquesta ciutat de Barcelona i la seva gent, i sobre el món sencer. Que aquestes aigües fecundes omplin de fe i vitalitat apostòlica aquesta Església arxidiocesana, els seus pastors i fidels.
[Original en català] Desitjo, finalment, confiar a l'amorosa protecció de la Mare de Déu, Maria Santíssima, Rosa d´abril, Mare de la Mercè, tots els aquí presents, i tots aquells que amb paraules i obres, silenci o pregària, han fet possible aquest miracle arquitectònic. Que Ella presenti al Seu diví Fill les joies i les penes de tots els qui vinguin a aquest lloc sagrat en el futur, perquè, com prega l'Església en la dedicació dels temples, els pobres trobin misericòrdia, els oprimits assoleixin la llibertat veritable i tots els homes es revesteixin de la dignitat dels fills de Déu. Amén.
________________________
 
 
 
 
BARCELONA - 07.11.2010
[Original en castellà] Germans i germanes en Nostre Senyor Jesucrist, Ahir, a Porto Alegre, Brasil, va tenir lloc la cerimònia de beatificació de la Serventa de Déu Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat, fundadora de la Congregació de les Germanes de l'Immaculat Cor de Maria. Que la fe profunda i la caritat ardent amb què ella va seguir Crist suscitin en molts el desig de lliurar per complet la seva vida a la major glòria de Déu i al servei generós dels germans, especialment dels més pobres i necessitats.
Avui, he tingut el goig enorme de dedicar aquest temple a qui sent Fill de l'Altíssim s´anorreà fent-se home i, a l'empara de Josep i Maria, en el silenci de la llar de Natzaret, ens ha ensenyat sense paraules la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la família, esperança de la humanitat, en la qual la vida troba acollida, des de la seva concepció al seu declivi natural. Ens ha ensenyat també que tota l'Església, escoltant i complint la seva Paraula, es converteix en la seva Família. I, més encara, ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que, sembrada en tots els cors, encoratgi l´esperança.
Imbuït de la devoció a la Sagrada Família de Natzaret, que va difondre entre el poble català Sant Josep Manyanet, el geni d'Antoni Gaudí, inspirat per l´ardor de la seva fe cristiana, va aconseguir convertir aquest temple en una lloança a Déu feta en pedra. Una lloança a Déu que, com en el naixement de Crist, tingués com a protagonistes les persones més humils i senzilles.
En efecte, Gaudí, amb la seva obra, pretenia portar l'Evangeli a tot el poble. Per això, va concebre els tres pòrtics de l´exterior del temple com una catequesi sobre Jesucrist, com un gran rosari, que és la pregària dels senzills, en el qual es poden contemplar els misteris de goig, de dolor i de glòria de Nostre Senyor. Però també, i en col·laboració amb el rector Gil Parés, va dissenyar i va finançar amb els seus propis estalvis la creació d´una escola per als fills dels paletes i per als nens de les famílies més humils del barri, llavors un suburbi marginat de Barcelona. Feia així realitat la convicció que expressava amb aquestes paraules: "Els pobres sempre han de trobar acollida en el temple, que és la caritat cristiana".
[Original en català] Aquest matí també ha estat per a Mi motiu de satisfacció poder declarar aquest temple com a Basílica Menor. En ell, homes i dones de tots els continents admiren la façana del Naixement.
Ara, nosaltres, meditem el Misteri de l´Encarnació i adrecem la nostra pregària a la Mare de Déu amb les paraules de l´Àngel, i li confiem la nostra vida i la de tota l´Església, i li demanem, al mateix temps, el do de la pau per a tots els homes de bona voluntat.
____________ ____________
 
BARCELONA - 07.11.2010 - 17:15
[Original en castellà] Senyor Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Estimats germans en l'Episcopat, Benvolguts sacerdots, diaques, religioses i religiosos, Distingides autoritats, Amics tots Sento una gran alegria en poder ser amb totes les persones que formeu aquesta més que centenària Obra Beneficosocial del Nen Déu. Agraeixo al Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, a la Germana Rosario, Superiora de la Comunitat, als nens Antonio i María del Mar, que han pres la paraula, així com als qui han cantat tan meravellosament, la cordial benvinguda que m´han dispensat.
[Original en català] També estic agraït als presents, en especial als membres del Patronat de l´Obra, a la Mare General i a les Religioses Franciscanes dels Sagrats Cors, als nens, joves i adults acollits en aquesta institució, als seus pares i altres familiars, així com als professionals i voluntaris que aquí treballen benemèritament.
Voldria, també, manifestar la meva reconeixença a les Autoritats, invitant-les a maldar perquè els serveis socials arribin sempre als més desvalguts, i als qui amb el seu generós recolzament sostenen entitats assistencials d´iniciativa privada, com aquesta Escola d´Educació Especial del Nen Déu. En aquests moments, en els quals moltes llars passen serioses dificultats econòmiques, els deixebles de Crist hem de multiplicar els gestos concrets de solidaritat efectiva i constant, manifestant així que la caritat és el distintiu de la nostra condició cristiana.
[Original en castellà] Amb la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família, s´ha posat en relleu aquest matí que el temple és signe del veritable santuari de Déu entre els homes. Ara, vull destacar com, amb l´esforç d´aquesta i altres institucions eclesials anàlogues, a la qual se sumarà la nova Residència que heu desitjat que portés el nom del Papa, es posa de manifest que, per al cristià, tot home és un veritable santuari de Déu, que ha de ser tractat amb molt respecte i afecte, sobretot quan es troba en necessitat. L'Església vol així fer realitat les paraules del Senyor en l'Evangeli: «Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d´aquests germans meus més petits, a mi m´ho fèieu» (Mt 25,40). En aquesta terra, aquestes paraules de Crist han impulsat molts fills de l'Església a dedicar les seves vides a la ensenyament, la beneficència o la cura dels malalts i discapacitats. Inspirats en el seu exemple, us demano que continueu socorrent els més petits i necessitats, donant-los el millor de vosaltres mateixos.
En la cura dels més febles, han contribuït molt els formidables avenços de la sanitat en els últims decennis, que han anat acompanyats per la convicció creixent de la importància d´un tracte humà acurat per al bon resultat del procés terapèutic. Per això, és imprescindible que els nous desenvolupaments tecnològics en el camp mèdic mai vagin en detriment del respecte a la vida i la dignitat humana, de manera que els qui pateixen malalties o minusvalideses psíquiques o físiques puguin rebre sempre aquell amor i atencions que els facin sentir valorats com a persones en les seves necessitats concretes.
Estimats nens i joves, m´acomiado de vosaltres donant gràcies a Déu per les vostres vides, tan precioses als seus ulls, i assegurant-vos que ocupeu un lloc molt important en el cor del Papa.
Prego per vosaltres cada dia i us demano que m´ajudeu amb la vostra pregària a complir amb fidelitat la missió que Crist m´ha encomanat. No m´oblido tampoc de pregar pels qui estan al servei dels qui pateixen, treballant incansablement per tal que les persones amb discapacitats puguin ocupar el seu just lloc en la societat i no siguin marginades a causa de les seves limitacions. Respecte d´això, voldria reconèixer, de manera especial, el testimoniatge fidel dels sacerdots i visitadors de malalts a casa seva, en els hospitals o en altres institucions especialitzades. Ells encarnen aquest important ministeri de consolació davant les fragilitats de la nostra condició, que l'Església busca exercir amb els mateixos sentiments del Bon Samarità (cf. Lc 10,29-37).
Per intercessió de la Mare de Déu de la Mercè i de la Beata Mare Carme del Nen Jesús, que Déu beneeixi a tots els qui formeu la gran família d´aquesta esplèndida obra, així com als vostres éssers estimats i als qui coopereu amb aquesta institució o d´altres semblants a aquesta. Que en sigui penyora la Benedicció Apostòlica, que imparteixo cordialment a tots.
 
________________________
 
BARCELONA - 07.11. 2010 - 18:30
[Original en castellà] Majestats, Senyor Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Senyor Cardenal President de la Conferència Episcopal Espanyola, Senyors Cardenals i germans en l'Episcopat, Senyor President del Govern, Distingides autoritats Nacionals, Autonòmiques i Locals, Estimats germans i germanes, Amics tots: Moltíssimes gràcies. Voldria que aquestes breus paraules poguessin condensar els sentiments de gratitud que tinc en el meu interior en acabar la meva visita a Santiago de Compostela i a Barcelona. Moltíssimes gràcies, Majestats, per haver volgut ser aquí presents. Agraeixo les amables paraules que Vostra Majestat ha tingut la gentilesa de dirigir-me i que són expressió de l´afecte d´aquest noble poble cap al Successor de Pere. Així mateix, vull manifestar el meu agraïment cordial a les autoritats que ens acompanyen, als Senyors Arquebisbes de Santiago de Compostela i de Barcelona, a l´Episcopat espanyol i a tantes persones que, sense estalviar sacrificis, han col·laborat perquè aquest viatge culmini feliçment. Agraeixo vivament a tots les contínues i delicades atencions que han tingut aquests dies amb el Papa, que posen de relleu el caràcter hospitalari i acollidor de la gent d´aquestes terres, tan properes al meu cor.
A Compostel·la he volgut unir-me com un pelegrí més a tantes persones d'Espanya, d'Europa i d´altres llocs del món, que arriben a la tomba de l'Apòstol per enfortir la seva fe i rebre el perdó i la pau. Com a Successor de Pere, he vingut a més per confirmar els meus germans en la fe.
Aquesta fe que en l´albada del cristianisme va arribar a aquestes terres i va arrelar tan profundament que ha anat forjant l´esperit, els costums, l´art i la idiosincràsia de la seva gent.
Preservar i fomentar aquest ric patrimoni espiritual, no només manifesta l´amor d´un País cap a la seva història i la seva cultura, sinó que és també una via privilegiada per transmetre a les generacions joves aquells valors fonamentals tan necessaris per edificar un futur de convivència harmònica i solidària.
Els camins que travessaven Europa per arribar a Santiago eren molt diversos entre si, cadascun amb la seva llengua i les seves particularitats, però la fe era la mateixa. Hi havia un llenguatge comú, l'Evangeli de Crist. En qualsevol lloc, el pelegrí podia sentir-se com a casa. Més enllà de les diferències nacionals, se sabia membre d´una gran família, a la qual pertanyien els altres pelegrins i habitants que trobava en el camí. Que aquesta fe trobi nou vigor en aquest Continent, i esdevingui font d´inspiració, que faci créixer la solidaritat i el servei a tots, especialment als grups humans i a les nacions més necessitades.
[Original en català] A Barcelona, he tingut el gran goig de dedicar la Basílica de la Sagrada Família, que Gaudí va concebre com una lloança en pedra a Déu, i he visitat també una significativa institució eclesial de caràcter benèfico-social. Són com dos símbols en la Barcelona d´avui de la fecunditat d´aquesta mateixa fe, que va marcar també les entranyes d´aquest poble i que, a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu, contribueix a crear una societat més digna de l´home.
En efecte, la bellesa, la santedat i l´amor de Déu porten l´home a viure en el món amb esperança.
[Original en castellà] Torno a Roma havent estat només en dos llocs de la vostra bonica geografia. Però, amb l´oració i el pensament, he desitjat abraçar tots els espanyols, sense cap excepció, i tants altres que viuen entre vosaltres, sense haver nascut aquí. Porto a tots en el meu cor i prego per tots, en particular pels que pateixen, i els poso sota l´empara materna de Maria Santíssima, tan venerada i invocada a Galícia, a Catalunya i als altres pobles d'Espanya. A Ella li demano també que obtingui de l´Altíssim per a vosaltres copiosos dons celestials, que us ajudin a viure com una sola família, guiats per la llum de la fe. Us beneeixo en el nom del Senyor. Amb la seva ajuda, ens veurem a Madrid, l´any vinent, per celebrar la Jornada Mundial de la Joventut. Adéu-siau.
 
OFICINA DE PREMSA DE LA SANTA SEU
(Traducció no oficial)
 
 
Comparteix