La "fe adulta", segons Benet XVI

La "fe adulta", segons Benet XVI.

En acabar l'Any Paulí en les solemnes vigílies que van tenir lloc a la Basílica de San Pau "Extramuros" diumenge a la tarda, Benet XVI va voler destacar en la seva homilia un últim ensenyament de la doctrina de l'apòstol: "Només si ens convertim en homes nous, el món es farà nou. Això significa també que no n'hi ha prou amb adaptar-se a la situació actual. L'apòstol ens exhorta a no ser conformistes", i això és el que distingeix a "una fe adulta".

A pocs passos de la tomba de l'apòstol, el Papa va revelar que s'havia fet una petita perforació al sarcòfag, que no havia estat obert en tants segles, i mitjançant una sonda "s'han trobat restes d'un preciós teixit de lli de color porprat, banyat en or, i d'un teixit de color blau amb filaments de lli", junt amb grans d'encens vermell. A més "s'han descobert petitíssims fragments ossis, que, sotmesos a l'examen del carboni 14 per part d'experts que desconeixien la procedència, han resultat que pertanyien a una persona que va viure entre els segles I i II. Això sembla confirmar la unànime i incontrovertible tradició que es tracten de les restes mortals de l'apòstol Pau".

No ser conformistes

Després de donar la notícia, Benet XVI es va referir a l'ensenyament de San Pau sobre la renovació de l'home mitjançant la fe. El fonamental és que "amb Crist es va iniciar una nova manera de venerar Déu, un nou culte, que consisteix en el fet que l'home vivent es transforma ell mateix en adoració". Per explicar com succeeix això va citar un text de la carta als Romans: No us acomodeu al món present, abans bé transformeu-vos mitjançant la renovació de la vostra ment, de manera que pugueu distingir quin és la voluntat de Déu. ".. (12, 2).

Pau ens diu: "el món no pot ser renovat sense homes nous. Només si hi ha homes nous, hi haurà també un món nou, un món renovat i millor." "Això significa també -va afegir el Papa- que no n'hi ha prou amb adaptar-se a la situació actual. L'apòstol ens exhorta no ser conformistes".

Però com arribar a ser homes nous? "Ens convertim en nous, si ens deixem conquerir i plasmar per l'Home nou, Jesucrist." Això requereix "transformar la nostra manera de pensar". "El pensament de l'home vell, la manera de pensar comuna està dirigida en general cap a la possessió, el benestar, la influència, l'èxit, i la fama", va afirmar Benet XVI. Així, en última anàlisi, "queda el propi 'jo' en el centre del món. Hem d'aprendre a pensar de manera profunda". És necessari que "nosaltres vulguem el que Déu vol, perquè reconeixem que allò que Déu vol és el bell i el bo. Es tracta, per tant, d'un viratge de fons" en la nostra orientació espiritual".

La fe adulta i l'infantilisme

Aquesta renovació suposa que, com diu san Pau als Efes, el cristià assoleixi l'edat adulta, una humanitat madura. I aquí Benet XVI va fer una reflexió sobre el difós eslògan de la "fe adulta" que tantes vegades encobreix una actitud immadura. "Amb freqència s'entén com l'actitud de qui no escolta l'Església i els seus pastors, sinó que elegeix de forma autònoma el que vol creure i que no creure, és a dir, una fe 'feta per un mateix'. Això s'interpreta com a 'valentia' per expressar-se en contra de Magisteri de l'Església. En realitat per a això no és necessària la valentia, perquè sempre es pot estar segur de l'aplaudiment públic. En canvi la valentia és necessària per unir-se a la fe de l'Església, fins i tot si aquesta contradiu a 'l'esquema' del món contemporani. A aquesta falta de conformisme de la fe Pau la anomena una 'fe adulta'. Qualifica en canvi com a infantil el fet de córrer darrere dels vents i dels corrents del temps".

Com a exemples del que avui dia forma part de la fe adulta, el Papa va esmentar "comprometre's amb la inviolabilitat de la vida humana des del primer moment de la seva concepció" i "reconèixer el matrimoni entre un home i una dona per a tota la vida". I és que "la fe adulta no es deixa transportar-ne d'un costat un altre per qualsevol corrent. S'oposa als vents de la moda".
Però la nova manera de pensar, que ofereix la fe, no es deté en la negació, sinó que "es desenvolupa primer cap a la veritat" i "la caritat és la prova de la veritat". Si algú pot témer que la defensa de la veritat davant el relativisme pugui ser motiu d'intolerància, el Papa ha volgut deixar bé clar que "veritat i caritat són inseparables".

Per aprendre a actuar segons la veritat en la caritat fa falta reforçar la interioritat. En el nostre temps, va advertir el Papa, els homes sovint romanen interiorment buits i per tant han d'aferrar-se a promeses i drogues, que després tenen com a conseqència un ulterior creixement del sentit de buit en el seu interior. Com a remei, va esmentar la necessitat de l'trobada amb Déu en la vida d'oració i en els sagraments.

 

Firmat per Aceprensa                        Data: 29 Juny 2009