LA MARGINACIÓ: DOLOR, MIRALL I REPTE

De MORA, Gaspar

És una reflexió teològico-moral sobre la marginació, els exclosos de la "vida normal": drogoaddictes, delinqüents, vells sols, infància abandonada, transeünts, prostitució, etc.

 

L'autor tracta amb bon criteri temes molt interessants. Deixa ben clar que no s'ha de confondre l'evangelització amb la integració a la nostra societat normal. Més important, encara, l'autor escriu: "L'Evangeli diu als exclosos el mateix que diu a tots i que constitueix la Bona Nova cristiana... El cristianisme no proposa dos camins, un per als normals i un altre per als sofrents i exclosos, en proposa només un" (p. 60). (Predicar als exclosos un Evangeli reduït fora una forma de marginar-los).

 

Davant dels casos en que "no hi ha res a fer", com el mal lladre que mort renegant, diu: "Són l'última mostra de la perdició possible de l'home, del pecat de la humanitat, aquell que ha mogut el cor de Déu a enviar el seu Fill per alliberar-lo. És un joc de paraules massa dolorós posar-se al davant d'aquestes escenes d'inhumanitat i acabar dient estan salvats, encara que sigui al·ludint a la salvació de Déu...

 

La mort de Jesús obria al bon lladre les portes del paradís i les obria a tots els que reconeguin la necessitat de perdó i de salvació; i, alhora, Jesús, morint, carregava al damunt el pecat del mal lladre que blasfemava al seu costat i, els de tots els que per la seva maldat han fet i fan inhumà el nostre món. La mort ignominiosa del Senyor amb ells, com ells, per ells i víctima d'ells és l'últim raig de llum de Déu que penetra dins al que hi ha més perdut en la nostra vida humana. Aquesta llum obre el camí de l'esperança" (pp 69-70).

 

L'autor té molt present el Concili Provincial Tarraconense.

 

L'assaig és bo, però s'enriquiria molt si s'hi projectés explícitament el Magisteri de Joan Pau II.

Publicat per Cruïlla

Comparteix

Enviar a un amigo

Subscriu-te

Imprimeix aquest llibre