Prevere diocesà de Lió que va dedicar tota la seva vida a la catequització dels infants i adolescents més pobres d'un suburbi d'aquella ciutat (1826-1879), beatificat per Juan Pau II (1986). Va viure intensament el problema del proletariat, nascut de la industrialització de França. El seu apostolat es dirigà a formar sacerdots pobres a les parròquies; va proposar-se la formació "d'apòstols pobres (preveres i laics) per a evangelitzar els pobres".
La seva influència s'ha projectat fins a l'actualitat a través d'unes associacions per a preveres seculars i per a germans i germanes ("el Pradó") dedicats a l'evangelització dels pobres.
L'autor busca a l'evangeli, la figura del veritable sacerdot: "el sacerdot és un altre Crist", "un home despullat", "un home crucificat", "un home menjat".
Te intuïcions encertades que influiran en el Concili Vaticà II. Segons el seu millor comentarista, Pierre Berthelon: "Els primers capÃtols contenen algunes consideracions teològiques, no sempre reeixides...
En la segona part, les intuïcions evangèliques desemboquen a vegades en consideracions ascètiques pròpies de l'època. Al final...les reflexions del P. Chevrier no estan prou desenvolupades en els darrers capÃtols".
Resumint: la doctrina sobre la identitat del sacerdot i l´espiritualitat sacerdotal ha estat, posteriorment, molt perfilada i desenvolupada, tant pel Magisteri com per altres autors espirituals; ell queda una mica desfasat.
Per ex.: insisteix tant en com Jesús estava desprès de la seva Mare, que no inclou el paper que l'amor a Maria juga en la vida del sacerdot.
Publicat per Proa