L'autora és doctora en Dret. Ha treballat a la Generalitat Valenciana i fou ministra de Cultura del govern socialista espanyol del 1993 al 1996. Es tracta d'un conjunt de reflexions i vivències personals de l'autora sobre el feminisme del segle XX. Suggereix que el fet de viure sola no és equivalent a viure aïllada, sinó que és una manera diferent d'enfocar la vida, lluny del concepte de solterona que es tenia. L'obra és amena i à gil de llegir, però no aconsegueix una anà lisi amb un mÃnim de rigor i de profunditat. El contingut ideològic presenta un feminisme permissiu i provocador contrari a molts dels valors humans i cristians de la famÃlia. Abunden els errors sobre l'amor: defensa el divorci, l'avortament, el sexe lliure, etc.