LA DESCONEGUDA

De ALTAIO, Vicenç

Presenta una barreja d´al·legories i metàfores del ser i no ser, de l'espai, del temps i de dos interrogants: l'Autor i l'Obra, els dos personatges del llibre. Per Altaió, aquest món és un complex de paraules i paradoxes: déu (amb minúscula), la realitat, el subjecte, la veritat i, entre les cendres i les escombraries apareix La Desconeguda, figura imaginativa que apunta vers una altra realitat, no sotmesa als imperatius unívocs ni al totalitarisme de la veritat monolítica.

 

L'autor sembla beure de les fonts del nominalisme: no hi ha veritats absolutes. Avui dia, això és freqüent -Eco, per exemple, ja ho indica en el títol del seu llibre "En el nom de la rosa"-.

 

El fet és degut a la influència del pensament filosòfic modern, d'origen teològic luterà.

 

És un llibre fosc, difícil de comprensió. Dedica un capítol a l'existència de Déu i posa en boca de l'Autor la seva apostasia "tan sols expressava el nom de Déu en va, amb blasfèmia o abominació

 

No recomanable.

Publicat per Tres i Quatre

Comparteix

Enviar a un amigo

Subscriu-te

Imprimeix aquest llibre