Hermann Hesse va néixer a Alemanya l'any 1877 i és l'escriptor alemany més llegit i traduït. El 1946 va guanyar el Premi Nobel.
Es tracta d'un recull de textos en prosa i poesia que tracten sobre la vellesa a partir dels quaranta anys en endavant. Tracta també el tema de la mort. No hi ha, però, cap fil conductor quant a la història. Des del punt de vista literari el llenguatge està molt cuidat i les descripcions de paisatges o persones estan molt treballades. La narració és molt bona però la poesia perd força en ser traduïda. No es veu ben clar cap a on porta la vellesa. Apareix alguna referència a Déu com un ésser etern i absolut. Insisteix molt en el fet que cal viure en el record, en les paraules, que cal deixar pas als joves i anar cap a la mort amb serenor. Però no aprofundeix en el que significa la mort. Hi ha algun poema en què es dóna una imatge molt pobra del que desitja un home de mitjana edat. Surt també el tema de l'acceptació del dolor, però amb un valor que no és el pròpiament redemptor. En un altre text parla de la veritat com un ideal juvenil, però que és inabastable ja que l'home és incapaç de reconèixer la veritat objectiva. Apareixen referències a Buda i la religió xinesa.
A l'epÃleg s'explica que Hesse va tenir dos intents de suïcidi. No sembla molt aconsellable per aprendre a envellir.