EL PERDÓ

De FRANCESC TORRALBA

És un breu i esplèndid assaig, molt suggerent i amb una fina psicologia dividit en 10 capítols i un epíleg, tot al voltant del perdó, qui vol perdonar i no pot: no sempre està a mercè de la voluntat, “emergeix de l´estrat més profund de l´ésser, d´aquella llavor d´eternitat que hi ha en tota entitat humana” (p. 9); hi ha ferides gravades en l'inconscient que salten a la vida conscient. L'home és mes lliure en la mesura que sap alliberar-se de les ofenses; però no n´hi ha prou en voler perdonar, requereix el seu temps.

Les persones ressentides cerquen molt sovint còmplices del ressentiment. El ressentiment, tornar a sentir, a re-sentir: malaltia i esclavitud que genera diverses formes d´agressivitat: l´home es converteix a si mateix en víctima. L´única manera de sortir de la presó del ressentiment és el perdó.

“L´odi paralitza”. En canvi, “el perdó és una forma de confiança implícita en la regeneració, en què la persona val més que els seus actes i que, per tant, pot canviar, pot fer actes més bells, més nobles i més purs en el futur” (49). És creure que “l´amor és més fort, més intens i més fecund que l´odi” (50).

El penediment és un misteri, és alliberador. I els límits del perdó? La memòria, perdonar i rescabalar, ¿es pot començar de nou?, demanar perdó a la terra: ecologia; la venjança, la no-violència. Tot això i més cosses són sistemàticament estudiades per aquest conegut assagista.

L´epíleg ens recorda les idees de llibertat: el perdó cancel·la el passat i, per això, pot obrir un futur diferent.

Publicat per Pagès editors